Els tests internacionals d’educació

Les darreres notícies sobre l’educació obligatòria a la nostra comunitat indiquen que, finalment, la proposta de la Comissió d’Experts ha permès l’elaboració dels esborranys dels nous currículum oficials del conjunt del sistema educatiu, amb la filosofia de reforçar les matemàtiques i la lectura i escriptura. Això es concreta amb un augment de les hores de matemàtiques i de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès) a les aules de Primària i de matemàtiques a Segon i Quart d’ESO, a més de la creació de tallers específics de català, castellà i llengües estrangeres, i altres mesures d’ordre menor. El conseller Vera se n’omplia la boca i rebia el suport incondicional de la diputada Anabel Curto. No tothom n’està satisfet: L’Associació Filosòfica Balear presentarà recurs perquè han reduït a una sola hora setmanal l’assignatura Valors Cívics i Ètica en benefici de Matemàtiques. El Col·legi de Docents i altres associacions de professors denuncien que no varen poder participar en l’elaboració de la proposta i que cal més temps per a la seva implementació i el sindicat UOB Ensenyament parla de «gonellisme» en el tractament de la llengua pròpia dins de la proposta formulada. És indubtable que l’educació precisa canvis de forma permanent i, clarament, no se tracta d’aplicar només mesures sectorials perquè el baix assoliment d’habilitats i coneixements es manifesta de forma global. Tot aquest enrenou té la seva arrel en la baixa puntuació aconseguida pel nostre alumnat, a les proves PISA i TIMSS. Les avaluacions internacionals sobre millora educativa són utilitzades per mesurar els avanços d’estudiants i escolars a diversos països. Tot i això, aquests tests han estat criticats per la seva naturalesa reduccionista, com apuntà al seu dia Wrigley.

Fa deu anys Joseph Stoltman, aleshores director de la prestigiosa revista International Research in Environmental and Geographical Education escriví una editorial on plantejava si una prova internacional en geografia, integrant-la a les proves TIMSS, seria una oportunitat. L’editorial en defensà la inclusió, suggerint un esforç coordinat entre acadèmics que permetria elevar el seu estatus al mateix nivell que les matemàtiques. L’envit va remoure el col·lectiu. Rob Lane i Terri Bourke (2016) a la mateixa revista escrigueren l’article Possibilities for an international assessment in geography on mostraren els resultats d’una enquesta adreçada a la comunitat d’acadèmics que feien feina en didàctica de la geografia. Varen ser contactats 425 especialistes dins del món i varen respondre un total de 74. Majoritàriament (50, un 71%) es mostraren a favor d’incloure la geografia en aquests tests internacionals. Foren diversos els arguments a favor usats pels participants. Els avantatges consideraren raons com la promoció de la col·laboració internacional, la creació d’un currículum més coherent i la visibilitat de la disciplina. També creien que la inclusió contribuiria a millorar la formació dels professors i alumnes i seria una arma per influir en decisions polítiques per tal d’afavorir la geografia en els currículums escolars, a més de generar un canvi en la percepció social de la disciplina. També es trobaren ossos al lleu, topant inconvenients que formen part de l’eterna reflexió sobre la identitat de la geografia. Una de les principals raons usades fou la diversitat de conceptes i habilitats avaluables, que depenien molt del context local, la qual cosa podia portar a la ignorància de les diversitats culturals, constrenyent el currículum a aspectes estandarditzats, fàcils d’avaluar. A més, alguns deien que es tornaria a posar l’èmfasi en l’aprenentatge memorístic menystenint la creativitat i l’aplicació del pensament geogràfic crític. També n’hi havia que mostraven preocupació per la creació d’una competència insana, per la pressió que se generaria als mestres i estudiants. Per últim, per alguns seria una contribució a la reafirmació de l’ordre neoliberal, marginant societats i països situats als marges.

La incorporació de la geografia a les proves internacionals no s’ha concretat mai. Mentre, els matemàtics participen de les comissions d’experts, la càrrega lectiva de matemàtiques ha augmentat un cop s’han analitzat els resultats de les proves PISA i TIMSS i ara la Societat Balear de Matemàtiques ha fet un escolt a la Conselleria d’Educació, dient que l’augment d’hores lectives no servirà de res si no s’impulsa un pla per formar i millorar les competències matemàtiques del professorat de la nostra comunitat. Només en matemàtiques? La funció fa l’òrgan.