‘Dona cosint’ de Pere Pavia

Després de llegir l’article d’opinió i d’haver-ne parlat amb l’autor, breument per telèfon. L’he trobat molt atrafegat degut a que els dissabtes plujosos, sortosament encara, animen a la gent a entrar a les llibreries. Com que de bon matí, algú s’ha posat en contacte amb mi mostrant-ne interès per Dona cosint vull fer públic aquest aclariment.

L’època en que mon pare, sembla que va comentar a n’Alex Volney, que aquesta obra era un monument a la seva dona (cosa que mai vaig sentir-li) realment per ell llavors ho era, perquè així ho sentia, però va ser fruit d’una feliç coincidència astral, en podríem dir. Cisca Moll va ser companya de vida, i musa de Pere Pavia; però segons ell mateix explica a un breu conte seu, inèdit, on hi descriu les peripècies que va patir l’obra fins que la ciutadania, se la va fer tan seva, per modelar-la no va fer servir cap model real. Encara que sovint la gent donava per fet que va ser ella.

El cert és que els inicis dels anys 50 del segle XX quan la feia, potser ells ni tan sols es coneixien. Si això havia passat, sols era perquè l’artista i lector compulsiu, ja havia guaitat per Llibres Mallorca, llibreria que ella sola regentava, quan ell començava a estar profundament immers en el món intel·lectual illenc, a banda de l’artístic, que li era el propi.

Àlex tu que a final de segle la vas rellevar, en jubilar-se, de ben segur vas poder percebre el caliu i el seu tarannà de llibretera amable, sàvia i discreta que va captivar a mon pare, i que junts, perdura en el record que comentaves al teu article. Ara que fa set anys que ja no hi és, certament la podem veure reflectida en Dona cosint un ideal de dona serena i maternal, cuidadora i sabuda, que tanta pau va dar a l’anima inquieta de l’artista. Encara avui dia la pot transmetre, a qui s’atura a contemplar-la si enrellenteix el ritme de la vida atrafegada, i petada, de tanta gent que passa per Ciutat.

Casualment la dona que l’escultor primer va materialitzar, després va conèixer i enamorar: l’apreciada llibretera, com tantes dones, també cosia. Ella a més del pare filòleg, venia de dues nissagues de modistes ciutadellenques. Amb l’ajuda de s’avia ens feia els vestits d’estiu, i sargia tots els descosits familiars. Mentre posava ordre a la vida bohèmia, fins que es va casar, del marit artista i teatrero. Al final, ell també va saber fer-ne de cuidador, quan ella més jove, va envellir abans. El seu retrat es pot contemplar al quadre «Cisca» a la Sala Pavia Lectura Silenciosa del didàctic espai d’art i memòria - Mostra Permanent: Dones PAVIA - que està oberta al públic a l’Edifici municipal ES QUARTER de Sencelles.

La parella d’amics compartits de Josep M. Llompart i Encarna Vinyes, en casar-se després d’un fugaç festeig, els hi van deixar uns dies la seva casa de Deià, per passar la «lluna de mel».

Suscríbete para seguir leyendo