La veu de les víctimes: Una crida a la justícia i al respecte

Elisa Mouliaá durante su declaración ante el juez por el 'caso Errejón'. / EPE

L’actual polèmica sorgida arran del tracte rebut per Elisa Mouliaá als jutjats ha posat de manifest, una vegada més, la urgent necessitat de reavaluar com la nostra societat tracta a les víctimes de violència de gènere.

Carolina Vidal, secretària confederal de dones, igualtat i condicions de treball de Comissions Obreres, ha alçat la seva veu en defensa no sols de Mouliaá, sinó de totes les dones que han sofert violències i s’han vist un altre cop revictimitzades per un sistema que hauria de protegir-les. L’interrogatori per part del jutge instructor de la causa, Adolfo Carretero, que amb to agressiu posava en dubte les respostes de la víctima, és una mostra de la raó per la qual les dones s’allunya de la denúncia i, per tant, de la protecció.

Recordem que la Llei Orgànica Integral de la Llibertat Sexual posa el consentiment en el centre: una llei que ha canviat el paradigma de valoració de les conductes masclistes. El jutge, per respecte a la persona i en honor al mandat de la seva professió, el que ha de fer és valorar les proves i no qüestionar a la víctima. Des de CC OO Mallorca, volem denunciar que no s’ha tingut en compte la situació de la víctima ni s’ha evitat que la intervenció del jutge li causi més dolor.

Quan una dona decideix compartir la seva experiència de violència, ho fa sovint després d’un llarg i dolorós procés de reflexió. L’acte de denunciar públicament és un acte de coratge que l’exposa a un examen intens i, en molts casos, injust. La reacció davant el testimoni de Mouliaá demostra que, com a societat, encara tenim un llarg camí per recórrer quant a empatia i comprensió

Els mitjans de comunicació, i la societat en general, tenen una gran responsabilitat, cal adoptar un enfocament més sensible i responsable a l’hora d’abordar aquests temes. La tendència a qüestionar, dubtar o fins i tot culpar a les víctimes no sols és profundament nociva per a les persones afectades, sinó que també perpetua un cicle de silenci i por que beneficia únicament als agressors. No volem deixar de posar damunt la taula, en el cas que ens ocupa, la vulneració de la llei de protecció de dades d’ambdós i de la vulneració de l’estatut de la víctima amb la filtració íntegra de les declaracions que pot tenir, fins i tot, repercussions penals. Rebutgem frontalment la difusió dels vídeos.

Igualment, subratllam la importància del paper que juguen els sindicats i altres organitzacions socials en la defensa dels drets de les víctimes. Aquestes entitats no sols ofereixen suport directe, sinó que també exerceixen pressió per aconseguir canvis estructurals per a la millora de la protecció i el tracte a les víctimes de violència. Entre altres prioritats cal crear entorns més segurs i justos per a totes les persones, especialment, per aquelles que han sofert la violència en primera persona.

Fets com aquests ens recorden a totes i a tots que és prioritari invertir recursos en la formació especialitzada pels professionals de la justícia, els mitjans de comunicació i els serveis socials. Cal inistir en protocols d’actuació que prioritzin el benestar i la seguretat de les víctimes, que les institucions apostin per campanyes de sensibilització que eduquin a la societat sobre la complexitat de la violència de gènere, i no dubtar més en mantenir i incrementar els recursos necessaris per al suport psicològic, legal i econòmic de les víctimes.

El cas d’Elisa Mouliaá no és un incident aïllat, sinó el reflex d’un problema sistèmic que requereix una resposta contundent i coordinada. És la nostra obligació com a CC OO, recordar que la lluita contra la violència de gènere és una responsabilitat col·lectiva. Només a través d’un compromís ferm amb la justícia, el respecte i l’empatia podrem construir una societat on les víctimes siguin escoltades, cregudes i secundades, en lloc de qüestionades i silenciades.