Opinión
Maties Oliver Castanyer (Semblança)

Matíes Oliver Castanyer a París el 2023 / .
Gens amant de parlar de si mateix —aplica amb rigor la màxima de nobis ipsis silemus—, Maties Oliver Castanyer (Sóller, 1943), ha defugit la rellevància pública i els primer plans. Però quan entén que es tracta de posar en relleu allò de transcendent per a la col·lectivitat que han tingut algunes de les seves accions, accepta l’obligat exercici d’introspecció. En aquesta precisa cruïlla, conèixer la persona equivaldrà a conèixer també el personatge, perquè en el seu relat no hi haurà un bri de teatralització, ni de racons abstrusos.
Nat en el si d’una família sollerica benestant —son pare, Maties, un polifacètic i pròsper home de negocis, i sa mare, Aina, de ca na Reia, altament valorada per la seva extrema amabilitat, al front d’un exitós comerç de teixits—, guarda, en el fons de tot del cor, un record amarg. Resultà que, quan només tenia sis anys, a casa decidiren internar-lo, a ell i als seus germans, en un col·legi de Palma. Rememora nítidament el lloc i el moment, com, agafat amb força a la barana de l’escala que duia accés a les habitacions de l’internat, suplicava a sa mare, banyat en plors, que no el deixessin allà. Veia venir l’enyor i la pena insuperables que ocuparien, en endavant, tots els instants de cada dia. Vet aquí l’espina (ja naixerien les flors).
Quan pogué tornar a Sóller a completar el batxillerat, a l’estança, finalment, entrà la llum. A Sóller rebé ensenyaments de gent il·lustre que recorda amb especial delit, com Bartomeu Gombau, matemàtic; el botànic pare Bonafé; Antoni Vicens, que li donà a conèixer la llengua i la literatura franceses, o el poeta Guillem Colom. D’aquells temps ve l’amor per les lletres, per la música i pel cinema i el naixement d’allò que en diríem la consciència política. La llicenciatura en Dret la cursà per lliure (s’examinava a Saragossa) i aleshores compaginà els estudis amb l’activisme cultural, la crítica cinematogràfica i l’escriptura (sobretot, al setmanari Sóller). Als anys seixanta i començaments dels setanta del segle passat, Sóller bullia de personalitats internacions, i en Maties sabé aprofitar l’oportunitat per entrevistar celebritats com Edward G. Robinson, John Wayne, Peter Ustinov, Diane Baker o J. K. Galbraith, l’economista assessor del president J. F. Kennedy.
Acabada la llicenciatura, el món de l’exercici de l’advocacia davant els tribunals no li atragué ni poc ni gens i, ja instal·lat a Palma, l’activitat professional la centrà en l’assessorament a col·lectius empresarials. De l’actuació pública —d’això havíem de parlar singularment—, destaca que la seva irreductible determinació i una intel·ligent estratègia, diversificada i amb potencialitat per despertar complicitats plurals, va fer possible veure TV3 i sentir les emissores de ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Evoquem, d’entrada, el fet que TV3 va començar a emetre l’any 1983 i que, passat poc més d’un any, els mallorquins ja podien veure una televisió moderna, de qualitat i, sobretot, en català, que d’això es tractava.
Com va ser possible tanta eficàcia en tan poc temps? Maties Oliver era aleshores directiu de l’Obra Cultural Balear (OCB), i gaudia de l’aixopluc de l’entitat i de l’ajut inestimable de dos dels seus grans amics, Ignasi Ribas, que n’era president, i Antoni Mir, que feia de director gerent. Però aquests suports no haurien bastat sense l’audàcia i la visió de llarg abast. D’entrada, calia despertar l’interès públic, i res millor que demanar ser escoltat al programa de TVE que es deia Si yo fuera presidente, que dirigia i presentava Fernando García Tola. Exposar de forma ben raonada i, alhora, senzilla, els arguments dels mallorquins per veure i sentir les televisions i les emissores de ràdio públiques catalanes tingué un enorme ressò, aquí, a Madrid i a Catalunya. Sempre n’hi hauria que s’hi oposarien, però res no faria que el projecte defallís.
Una subscripció popular extraordinàriament reeixida, representà una insubstituïble passa. En paral·lel va discórrer la cerca de complicitats de polítics destacats —entre d’altres, Félix Pons, Gori Mir i Jeroni Albertí, tots tres actualment difunts—, i el dictamen jurídic, redactat per Josep Melià, sobre la viabilitat i legalitat de l’operació projectada. De tot punt imprescindible fou l’acompanyament generós i incondicional de la Generalitat de Catalunya, presidida aleshores per Jordi Pujol. Finalment, allò que semblava una quimera esdevingué una realitat tangible que encara, sortosament, perdura. Sens dubte, ho feu possible el conjunt dels ciutadans, les entitats, les institucions i els polítics que cregueren en la idea i li donaren suport. Però allò necessitava, com acostuma a passar, algú que compongués la partitura i dirigís el concert. Aquest algú fou Maties Oliver, i no seria just que l’obra passés a la posteritat sense anar signada.
Retirat des de fa estona de l’activisme, escolta música sovint amb una complaença equivalent a l’aversió que professa envers l’òpera (oh, manes!), mira tot el cinema que pot i un poc més, consulta amb fruïció el DCVB Alcover-Moll, és un consumidor voraç dels serveis de les biblioteques públiques, que estima i lloa, i des del balcó de la Bonanova contempla el mar i deixa que el mar el contempli. Diu que està ben content de la vida viscuda perquè no s’ha avorrit mai i sempre ha tingut curolles que li han proporcionat quotidianament instants de plenitud, pot ser que, fins i tot, de felicitat. I quan repassa la part més íntima de sa vida, parafraseja Antonio Machado per afirmar que, de les dones, ha estimat tot allò que tenien d’hospitalari. Però a l’hora de referir-se al cel, a l’hora de referir-se a les roses —abans ho ha fet a les espines—, sosté, amb amorosa delectació, que ja l’ha trobat, el cel, que el cel és a la terra perquè no hi ha res que pugui ser millor que l’actual port d’arribada, res millor que compartir els dies i les nits, el sol i la lluna al costat de la seva inseparable companya.
Suscríbete para seguir leyendo
- Detenido un hombre por propinar martillazos a su hermano en una reunión familiar en sa Pobla
- Muere una mujer de 40 años precipitada en Puig de Ros
- Alarma en Mallorca por mensajes como este: 'Nos hemos quedado sin pisos de alquiler', el cartel de una inmobiliaria en Palma
- José García Relucio, secretario general de UGT-Servicios: «Si el convenio de hostelería no está firmado en junio, habrá movida»
- Cuándo cae la Semana Blanca en Mallorca: estos serán los días festivos
- Los secuestros subieron un 50% el año pasado en Baleares respecto a 2023
- Mallorca espera la llegada de 90.000 viajeros del Imserso: un experto elabora la guía de excursiones y salidas
- Dos menores, investigados en Mallorca por difundir imágenes de compañeras con insultos y vejaciones sexuales