Opinión
Una setmana d’efemèrides

Isabel Díaz Ayuso comparece en rueda de prensa tras la reunión del Consejo de Gobierno regional, este miércoles. / EFE
Per un costat, l’Orient Mitjà es troba en un difícil equilibri, amb tantíssims fronts oberts entre Israel i els països del seu voltant, que tensa, i de quina manera, les seves relacions; d’altra banda, veiem que la treva a Gaza sempre penja d’un fil, a punt de trencar-se per qualsevol nimietat. Mentrestant, en els Estats Units, Trump ja ha començat la seva política extremista i expansionista, firmant decrets de manera compulsiva, no diguem a la babalà, però poc li falta, sense ser conscient —o potser sí— de les conseqüències de tals actes, especialment amb l’expulsió dels migrants considerats il·legals. Amb ell, mai se sap. Les primeres tensions ja han aflorat amb països com Mèxic, Colòmbia, també amb la Unió Europea, amenaçant, si no compleixen les seves ordres, amb la pujada dels aranzels, el pagament d’un gravamen per l’entrada de productes que vinguin d’altres països. Sembla que tingui la paella pel mànec. A més, ha demanat enviar la immensa majoria de gazians a Egipte i Jordània, la qual cosa no ha estat acceptada pels països suara esmentats ni pels mateixos gazians, circumstància certament forassenyada i que nega la possibilitat de reconstruir Gaza i cancel·la per sempre la hipòtesi dels dos estats a Palestina; és a dir, impedeix la seva viabilitat, per petita que fos. Això em recorda, a les albors del sionisme, la proposta d’alguns governs europeus, com el britànic i el rus, que promocionaven la fundació de l’Estat d’Israel a altres indrets que no fossin Palestina, com Turquia, Xipre, la península del Sinaí i algunes zones d’Uganda i fins i tot d’Austràlia o Argentina. Per tant, no és nou això de desplaçar un grup ètnic i que s’integri en altres llocs i altres cultures, és una tàctica habitual entre pobles, que més que donar solucions, contribueix a portar més desassossec. També ha dit, en Trump, que en un sol dia solucionaria la guerra d’Ucraïna i Rússia. Pot ser que sigui així, ja que porten gairebé tres anys d’alta tensió i molts morts i un gran sofriment i incertesa en la ciutadania, i les parts comencen a estar realment esgotades físicament i econòmicament i cal una sortida, bé que sigui efímera. Tot això, grosso modo, ha succeït durant la setmana passada, una setmana força carregada de notícies; tanmateix, hem deixat de banda, deliberadament, els problemes de la política espanyola, que repeteixen les mateixes escenes i els mateixos arguments de sempre, fins a avorrir, talment com si fos el dia de la marmota. D’altra banda, voldria fer esment de tres esdeveniments, que també han sortit a la palestra de notícies de manera desigual. El primer és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, 27 de gener de 1944, ara fa vuitanta anys, per l’exèrcit rus. Queden ja pocs supervivents, però els qui varen sobreviure ens han explicat la seva història, de paraula o per escrit, envoltada d’horror i angoixa. Primo Levi, Elie Wiesel, Charlotte Delbo, Etty Hilesum i tants d’altres ens han deixat el seu testimoniatge d’allò que mai més hauria de passar. Wiesel, quan va relatar la seva vivència, va dir que mai oblidarà aquella nit, la primera nit al camp, que va convertir la seva vida d’adolescent en una nit llarga i tancada amb set panys. La «internacional del dolor» la va anomenar Joaquim Amat-Pinella, que fou deportat al camp de concentració de Mauthausen, el qual es preguntava si l’instint de supervivència no esdevé una eina de destrucció de l’ésser humà. La vida s’extingeix allà on hi ha l’afany d’esborrar les diferències i les particularitats mitjançant la violència (Vassili Grossman). N’hi ha alguns que s’han aprofitat d’aquesta commemoració, com ho ha fet la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per a defensar el que és indefensable, això és el que està fent el govern de Netanyahu a Gaza: una neteja ètnica. I basta d’emprar el terme Holocaust, encara que sigui escrit en majúscula, terme incorrecte quan es parla de sacrificar vides humanes. Holocaust significa «una ofrena completament cremada», eren animals que s’oferien a la divinitat i no les persones. Però a partir del segle XIX la paraula fou utilitzada per diversos autors per a referir-se a catàstrofes i massacres de grans proporcions. Per a ser correctes, hauríem d’emprar el terme Xoà, que significa «catàstrofe» en hebreu, que és el mot que usen per a designar l’extermini d’un determinat grup de persones que de cap manera volien sacrificar-se. El segon, que ha passat més desapercebut, ocorregut en el mateix dia que l’anterior és l’alliberament de Leningrad, després de vuit-cents setanta-dos dies de setge per les tropes de Hitler, del 8 de setembre de 1941 fins al 27 de gener de 1944, on varen morir entre sis-centes mil a un milió i mig de persones. La ciutat fou massacrada pels nazis, tenien ordres de no deixar res en peu. Vassili Grossman com a corresponsal de guerra va deixar testimoni d’aquesta devastació en les novel·les Stalingrad i Vida i destí. I va esclatar la guerra, diu Grossman, una de les més cruentes i sagnants que hagi conegut mai Rússia en els seus mil anys d’existència. Precisament de Grossman tenim el primer testimoni escrit dels camps d’extermini, L’infern de Treblinka, document que fou utilitzat com a prova en el Judici de Nuremberg. El tercer esdeveniment, no menys important, coincideix amb la mort de Mahatma Gandhi, 30 de gener de 1948 a mans d’un radical hindú que volia fer fora els musulmans de la proclamada Índia independent, convertit en el dia escolar de la No-Violència i la Pau, celebració que es fa arreu del món i que té com a promotor principal al mallorquí Llorenç Vidal Vidal. En un món ple de guerres, hi ha actualment més de cinquanta guerres en marxa, és necessari promocionar la pau. Sempre serà així, la no-violència és millor que la violència i la pau millor que la guerra.
- Así era en los años 60 una de las zonas más turísticas de Mallorca
- Las máquinas de multar más temidas en Palma: mapa de los radares y semáforos que cazan a 290 infractores al día
- Muere un hombre de 61 años en un accidente con una retroexcavadora en una nave industrial junto al hipódromo de Manacor
- Este es el calendario por pueblos para explicar la legalización de viviendas en suelo rústico
- Aumentan las críticas de Baleares a la decisión del Gobierno central de tumbar el registro obligatorio para los agentes inmobiliarios
- Todavía hay tiempo para conseguir plaza en el Imserso: precios y días aún disponibles para viajar a Mallorca
- ¿Cuándo se celebra el Carnaval 2025 en Mallorca? Fechas y ‘rues’ más destacadas
- Tensión vecinal en una reunión con el Govern y el Ayuntamiento por los 60 pisos nuevos de Cas Català: 'Esto será una ratonera