Balears: Stop macrogranges

Des que s’inicià el debat entorn de l’autorització del projecte d’una instal·lació ramadera de dimensions industrials a Sineu, el PSIB-PSOE fixà una posició clara: El model de «macrogranges» no és vàlid per les Illes Balears.

Estabular els animals de forma permanent, en naus de grans dimensions en sòl rústic, amb l’únic objectiu d’incrementar la producció i la rendibilitat econòmica mentre es perd qualitat del producte, es perjudica el benestar animal, s’incrementen els impactes ambientals i els riscos sanitaris, i s’altera el mercat, perjudicant els petits productors, no ens pareix un model vàlid per Balears. Més encara en un context de canvi climàtic i d’aridificació del sòl.

La nostra aposta és la ramaderia extensiva, familiar, sostenible i adaptada als recursos naturals i a la realitat de cada illa. On el producte ecològic tingui un espai propi i les tècniques d’agricultura regenerativa, oportunitats de creixement. Amb estratègies clares d’adaptació climàtica i d’increment del producte de qualitat.

Per això diguérem no al projecte de Sineu i a la regularització de la instal·lació de Llucmajor.

Per això proposàrem un tèntol. Una aturada de 2 anys per redactar un pla d’ordenació que de forma raonada fixés, des de la màxima seguretat jurídica i sense mitges tintes, les limitacions a cada una de les quatre illes.

I ho defensàrem en coherència i sense embuts. Al Parlament, al Consell de Mallorca i als municipis afectats. Mitjançant interpel·lacions i preguntes orals, registrant mocions, proposicions no de llei i esmenes legislatives.

Per això celebràrem l’arxivament del projecte de Sineu. I per això continuem batallant perquè s’actuï a la granja de Llucmajor. Perquè ambdós projectes contradiuen el model que defensem.

Per això hem analitzat, de forma rigorosa, el Decret Llei 1/2025, aprovat el passat 17 de gener, on es regulen les explotacions ramaderes intensives de dimensions industrials d’aviram en el sòl rústic. I les conclusions que hem extret no ens han agradat.

Amb la nova normativa es permet l’autorització de noves explotacions, de fins a 160.000 gallines ponedores, almenys, a les zones de Llucmajor-s’Estanyol, Manacor-Son Serra de Marina i Ciutadella-Ferreries, mentre que les de 80.000 aus trobaran espais per ubicar-se en diferents indrets repartits per tota Mallorca.

Si tenim en compte que la normativa estatal fixa el llindar de les explotacions ramaderes intensives de dimensions industrials en 40.000 gallines ponedores, aleshores, a Balears, es podran autoritzar en una sola nova explotació ramadera, l’equivalent a quatre «macrogranges» juntes!

Hem d’afegir-hi que el Decret llei no fixa cap condició per reduir l’impacte paisatgístic ni territorial, ni condiciona l’autorització a la qualitat dels aqüífers que es troben al subsol. Ni fixa mesures per reduir olors, renous o consums d’aigua.

Tampoc planteja cap millora en les condicions de benestar animal. I 160.000 gallines juntes, tancades, ho mereixerien.

I tampoc regula les «macrogranges» porcines, bovines o caprines, cosa que permet la seva autorització sense cap mena de limitació per dimensions, ni per caps de bestiar. Tot plegat, ho justifiquen dient que els criteris de mínims exigits a la península ja van bé a Balears.

Pareix que el Partit Popular ha legislat pensant en un projecte concret, en lloc de fixar les condicions generals. S’ha ventilat el Decret Llei amb tres articles comptats i una disposició final. I així és impossible regular tota una activitat. D’aquí la inconsistència de la norma i la seva permissivitat.

Per això el PSIB-PSOE hi votarà en contra alhora que sol·licitarà la tramitació parlamentària. L’espai de millora és enorme.