Opinión | Tribuna

Joan Llabrés

Producte local: definir per impulsar

L’hemeroteca d’aquest diari ens diu que en els darrers dotze mesos s’han publicat un total de 341 articles en els quals figura la menció «producte local» o «producto local». No només se n’ha parlat en l’àmbit de la producció agrària i pesquera, sinó també en notícies o articles d’opinió sobre gastronomia, turisme o sobirania alimentària. Pot ser per deformació professional, però personalment tenc la sensació que aquestes paraules estan de moda, i amb les modes hem d’anar alerta. Quan alguna cosa està de moda tothom s’hi apunta, fins i tot n’hi ha que se n’aprofiten, i quan la tendència passa tothom se n’oblida.

El concepte de producte local no estava, fins fa ben poc, definit de manera legal. Qui més qui manco pot tenir una idea intuïtiva de què és un producte local, però a l’hora d’entrar al detall dels aliments concrets que es produeixen, elaboren i comercialitzen a les Illes Balears, no totes les idees convergeixen en un mateix concepte. A més, hi hem d’afegir altres termes no regulats, com «quilòmetre zero», «tradicional» o «típic», entre d’altres, que embullen més la troca sobre allò que es pot considerar un aliment d’aquí.

És per això que en la Llei de simplificació administrativa recentment aprovada pel Parlament s’ha inclòs un punt que afegeix a la Llei agrària la definició legal del terme «producte local», que va ser prèviament consensuada amb les organitzacions agràries. A partir d’aquest moment, a les Illes Balears, un producte local és tot aquell cultivat, produït o pescat pels nostres agricultors, ramaders i pescadors, els aliments amb indicació geogràfica protegida o denominació d’origen protegida, l’aigua de les nostres fonts, la sal de les nostres salines, i també els productes elaborats a les Illes Balears que tenguin com a ingredient majoritari o característic un dels anteriors. També són producte local els aliments procedents dels nostres boscos, i els productes no alimentaris derivats de l’activitat agrària i forestal, com per exemple la biomassa o la llana. Així mateix, s’ha modificat l’article 144 de la mateixa Llei per assegurar el consum de producte local en totes les licitacions públiques.

La següent passa ha de ser la identificació, que s’ha materialitzat en la definició d’un logotip, també consensuat amb les organitzacions agràries. Durant aquest primer trimestre s’aprovarà la normativa que regularà l’ús d’aquest logotip amb la finalitat que tots els productors de les Illes Balears el puguin usar en els seus productes, i els consumidors no tenguin dubtes a l’hora de triar el que posen dins la senalla.

Finalment, aquesta setmana s’ha presentat el pla de promoció que ha de regir les polítiques públiques sobre aquesta matèria fins a l’any 2027, al qual es destinaran en total 4,6 milions d’euros, bona part dels quals provenen de fons de l’impost del turisme sostenible. El pla, que també compta amb el vistiplau del sector, inclou projectes en el mercat intern, en el mercat extern i en la formació i la millora del coneixement sobre els nostres productes, a més d’un apartat específic per garantir que els serveis públics consumeixen producte local.

Una de les principals reivindicacions que va posar damunt la taula el sector primari en les mobilitzacions d’ara fa un any, va ser la necessitat d’incrementar el consum de producte local que fa tota la societat, i aquesta és la tasca que centra els nostres esforços. En aquests primers devuit mesos hem posat els fonaments del que ha de ser una política de promoció del producte local a llarg termini, amb la finalitat que deixi de ser una moda puntual i es consumeixi de manera habitual a les llars, als serveis públics, en la distribució alimentària i en els establiments d’hostaleria de les nostres illes.

Tracking Pixel Contents