Opinión | Tribuna

Miquel Gelabert Genovart

Fracàs escolar, fracàs social

Ha tornat irrompre en el debat públic la informació sobre el fracàs escolar amb unes dades del Ministeri d’Educació corresponents al 2024 que, pel que fa a les Illes Balears, no són gaire optimistes: mentre l’abandonament primerenc ha millorat a l’Estat espanyol amb un 13% de mínim històric, Balears empitjora amb un 19% dels joves que només disposen de l’educació bàsica obligatòria i no duen a terme una formació.

Tot plegat ha coincidit amb la publicació dels esborranys de currículums d’un grup d’experts que pretenen retornar una major presència als anomenats ensenyaments ‘essencials’. El conseller Vera, fins i tot, ha dit en premsa que “cal replantejar-ho tot”. Des de la conselleria d’Educació, a finals del 2023, presumien d’un increment pressupostari de 94,4 milions d’euros més que en l’exercici anterior, sumant un total de 1.353,8 milions d’euros pel 2024. Ja veim perquè han servit.

No obstant això, no podem enfocar únicament el fracàs escolar en l’àmbit educatiu: és evident que no es pot desvincular del model econòmic i productiu de les Illes Balears, abocat al sector serveis i amb una hegemonia total del món turístic. Una oferta depredadora del territori i de les condicions laborals de la classe treballadora, amb feines goloses que són un reclam de doblers fàcil, però duen associada la precarietat i la manca de requisits de capacitació professional. Si les regles del joc són aquestes, gran part del nostre jovent està condemnat a perpetuar aquesta situació de domini del món empresarial i de menyspreu de les capacitats personals.

Cal aprofitar la publicació d’aquestes dades, com diu el conseller Vera, per donar un cop de timó important. Des de l’STEI Intersindical reclamam, una vegada més, la reducció efectiva de les ràtios, que els distints acords de millora recullen, però que l’Administració encara no ha aplicat mentre fa trampes amb les xifres. Sobre les ràtios, un apunt que convendria assumir aviat: l’heterogeneïtat de l’alumnat de les aules de les Balears obliga a crear fórmules pròpies per aquestes ràtios. S’ha d’analitzar, també, l’impacte que té damunt el sistema educatiu l’arribada al llarg de tot el curs d’alumnat nouvingut i de com aquest fet condiciona la tasca quotidiana a les aules, amb uns docents sovint desbordats.

Hem de disposar de més recursos en educació, que no són una despesa sinó una inversió, en un territori infrafinançat com el nostre: per a fer reforços educatius i atendre la diversitat, per a dur a terme desdoblaments per a l’alumnat més vulnerable, per a disposar d’uns bons Plans d’acollida lingüística i cultural per als infants i joves nouvinguts, amb més docents i altres professionals per a una educació inclusiva de debò. Però també hem de reivindicar responsabilitat empresarial: cal que les plantilles tinguin treballadors i treballadores formats i que la connexió entre estudis i oportunitats futures torni a ser motivadora.

Des de l’STEI intersindical creim en el poder transformador de l’escola, en un espai en què tot l’alumnat pugui descobrir i gaudir de les seves capacitats. Per això és necessari que, més enllà d’una reforma dels currículums, hi hagi una aposta ferma per polítiques valentes que aturin els peus a una segregació escolar en augment, a una privatització que trinxa els serveis públics i els posa als peus de patronals que veuen en tot una oportunitat per engreixar el compte de resultats.

Tot això ens ajudarà a passar d’una terra amb fracàs escolar a un país amb èxit social, amb més gent culta, formada i, sobretot, lliure. En un món en què quatre sonats multimilionaris ocupen els espais d’opinió i intoxiquen l’ambient amb discursos enverinats, volem joves amb criteri propi, capacitat de discernir i destriar el gra de la palla. Cal que l’Educació tingui el prestigi social que li pertoca, però mentre sigui el món laboral el que condicioni i supediti la resta d’àmbits socials, continuarem fent voltes allà mateix.

Tracking Pixel Contents