Opinión | Tribuna

Els currículums educatius i la millora educativa

Estudiantes universitarios.

Estudiantes universitarios.

Els darrers resultats obtinguts de les proves d’avaluació posen de manifest que els currículums aprovats l’agost del 2022 pel govern progressista no només no donen respostes a les mancances del sistema educatiu sinó que els alumnes no assumeixen ni el 50% dels coneixements en àrees tan importants com matemàtiques, anglès, llengua castellana i llengua catalana. Unes dades preocupants que marquen el camí a la conselleria d’Eucació i Universitats on l’objectiu del conseller Vera és treballar i fer les modificacions necessàries per arribar a uns resultats acadèmics òptims. I amb aquest objectiu la presidenta Prohens i el conseller d’educació ja van anunciar en juliol passat la necessitat d’actualitzar els currículums i impulsar la cultura de l’esforç per una educació de qualitat i excel·lència amb l’objectiu de formar ciutadans crítics, amb opinió pròpia i lliures.

Cal destacar que el conseller Vera durant el seu primer any al capdavant de la conselleria va visitar els centres de les nostres illes, de totes, sense deixar de banda a cap illa, i sense deixar d’escoltar a les diferents comunitats educatives, on cada una d’elles va expressar els seus problemes, les seves necessitats i les seves inquietuds, marcant l’inici i el motiu de la creació d’un comitè d’experts per treballar per la millora de la qualitat educativa.

I mentre els partits polítics de l’oposició continuen fent renou i cercant una crispació dins la comunitat educativa, l’actual conselleria continua fent feina per l’educació i per implantar nous currículums que marcaran un canvi significatiu en el sistema educatiu. Aquest nou marc neix de la col·laboració, de l’escolta, del treball en equip, no tan sols del comitè d’experts, sinó també de les famílies, dels docents i de l’administració. Unes millores que donen respostes a problemes reals i on es prioritza l’equitat i la millora dels aprenentatges.

Les nostres illes no poden quedar a la cua dels informes a l’àmbit estatal, els nostres alumnes, el futur de la nostra terra, no pot quedar enrere només per no implantar polítiques valentes, polítiques que impliquen canvis com l’augment d’hores lectives a matèries tan importants com matemàtiques o llengües, sense oblidar potenciar la història i la cultura de les Illes Balears.

Però hi ha un canvi molt important a fer com la incorporació de les noves tecnologies o eines digitals a les nostres aules. Tots som coneixedors que les noves tecnologies han entrat no tan sols en els centres sinó també a la nostra vida per quedar-se, però un mal ús d’aquests mitjans també perjudica no tan sols a l’aprenentatge sinó també a les relacions entre infants i deriva de cada vegada més en casos d’assetjament escolar. Ha arribat l’hora de reduir no tan sols dins l’àmbit educatiu, sinó també s’ha de fer una reflexió dins l’àmbit familiar, ha arribat el moment de tornar enrere, de recuperar el tracte dels infants entre ells, de tornar a mirar-se en els ulls i no mitjançant una pantalla. I aquesta millora implica establir límits i reduir l’ús de les pantalles.

I així com hi ha problemes de caràcter general en els centres que poden ser comuns a molts d’ells, n’hi ha d’altres que només són propis de comunitats educatives determinades, i per això és molt important que els centres disposin d’autonomia que els hi faciliti la creació d’una programació pròpia i adaptada a la realitat del centre i de cada grup-classe.

Els nous currículums també reduiran la burocràcia dels docents i dels centres, una mesura que retorna als docents l’objectiu principal de la seva tasca que no és la d’administratius, sinó que és la docència, tasca que amb l’anterior currículum no es podia realitzar sense fer un treball a casa per part dels docents, un treball sense remunerar, que no es veia ni tan sols reflectit en la millora de l’educació, sinó que tan sols era una càrrega burocràtica més que limitava la millora de la qualitat educativa.

Aquests nous currículums substituiran els anteriors del govern progressista, que no tan sols no varen tenir en compte la realitat de les nostres illes ni de les nostres aules, sinó que varen deixar de banda la nostra història, i els aprenentatges bàsics que són els pilars per la millora de qualitat educativa. Les illes volien un canvi, un canvi de polítiques, que en matèria educativa no poden estar en millors mans.

Tracking Pixel Contents