Opinión | tribuna

Panxeta, tenir que, collir, recolzar, donar una classe, arrel de, nit bona...

Fulgencio Coll, regidor de Vox Palma.

Fulgencio Coll, regidor de Vox Palma. / B. Ramon

La millor protecció d’una llengua és fer que es parli correctament bé. Totes les llengües tenen una evolució canviant, hi sorgeixen noves paraules i desapareixen de la parla aquelles que el seu significat o definició ja està en desús o sense utilitat pràctica de la vida quotidiana. Es farceixen de barbarismes que amb el temps s’hi naturalitzen. Si a això hi afegim els perills de quan una llengua està desprotegida, com és el cas de la nostra pròpia, ja no es tracta d’evolució canviant sinó de perills contaminants d’altres llengües protegides que tenen un privilegi dominant com és el castellà sobre el català que fan que la nostra es degradi i es pugui convertir, de fet, en parla dialectal castellana.

Entre les paraules castellanes que inconscientment inserim dins la nostra parla col·loquial, conseqüència del setge constant que patim de la imposició del castellà, el 99% dels mitjans de comunicació que tenim a l’abast ho fan en castellà (a IB3 la gran majoria de propaganda publicitària també s’hi fa), les expressions que traduïm directament obviant les nostres pròpies, els significats en castellà diferents als de la nostra llengua, els canvis de gènere que feim de paraules en català. Tot ens du a una castellanització de la nostra llengua que gira cap a forma dialectal.

No pretenc fer un article de lingüista ni de filòleg, no ho som, tenc també els dubtes de si algunes expressions són correctes o no, igual em consta dels especialistes amb diversitats d’opinió (cosa que consider preocupant), per mor que algunes ja estan tan arrelades i que d’una contaminació inicial passin a ser naturals perdent-se les que teníem en correcte ús abans.

«Panxeta» és paraula traduïda directament del castellà, sempre havíem dit ventresca o xulla de la ventresca. Qui n’és un assidu difusor és en Santi Taura (Cuina de Santi Taura IB3) qui, a més, sol alternar la carn picada amb la carn capolada (que és la correcta) i quan el pinyol d’una fruita és gros li sol dir os (traducció de hueso en castellà). «Tenim que» és utilitzat massivament en detriment de la correcta «hem de», molt utilitzat per comentaristes esportius. «Val la pena» i «paga la pena» ha anat substituint la que tenim de sempre «ho paga». Se sent dir també «aquest medicament dona son» (fa son) o «he de donar una classe» (fer). De manera generalitzada es diu «sobrassada picant» (coenta). Abans dèiem «un ou estrellat» i ara es moda «un ou frit» (traducció directa del castellà). N’hi ha que s’han inventat la «nit bona» i «nit vella» (noche buena, noche vieja). Fa pocs dies un locutor i conductor d’un programa matinal d’IB3 radio ens va sorprendre amb «ha donat en el clau» (ha dado en el clavo) i un comentarista del temps a la televisió comentava que «arrel de...» per dir correctament arran de. Són moltes més les traduccions directes del castellà que podríem anar apuntant però no caben dins l’article.

D’una altra banda hi ha paraules en castellà d’un sol significat i que en català les traduïm per a dos diferents quan en català en tenim dues, una per a cada cosa diferent. És el cas de recolzar que significa fer descansar una cosa o una persona sobre un suport, sentim dir moltíssim «si em recolzes et recolzaré», de manera correcta haurien de dir fer suport. La paraula castellana «coger» té dues traduccions en català: collir i agafar per a dos significats diferents. S’ha posat de moda utilitzar collir per als dos significats, «he collit el cotxe», «t’he collit» (com si haguessin caigut al terra), els nins, a l’escola, ja juguen a collir-se en lloc d’agafar-se. Hi ha paraules que les volem fer mig castellanes com: «texte», «reflexe», ... (text, reflex).

Són molts els substantius catalans masculins que els posam en gènere castellà, per exemple feim femenines les paraules: el dubte, el costum, el senyal (de transit), un corrent (dins un partit polític), un avantatge, un deute, un bacteri, un compte bancari, els llegums, els dots, un interviu, els afores del poble. A l’inrevés també ho feim: una anàlisi (un en castellà), una dita (n’hi ha que diuen un dixo), una olor, ... La paraula llum en català té els dos gèneres segons el significat (cosa que sovint confonem) «encén el llum» o «entra molta de llum», en castellà sempre és femení.

Sens dubte a qui correspon protegir la puresa de la nostra llengua és el Govern, en compliment obligat de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, cosa que no fa. Tot el contrari fa l’actual PP-Vox que la desprotegeix de cada vegada més. Fins el punt que el conseller Bauzà (DdM 27-11-24, pàg. 12) feia befa i menyspreu a una demanda de protecció quan manifestà «només em falta sentir que els turistes venguin amb un B2» arran de la sol·licitud del foment del català amb doblers de l’impost per dormir a hotels (la falsa ecotaxa). El conseller no vol entendre que la llengua és part del medi ambient. És ofensiu, ridícul i d’incompliment legislatiu el que fan en públic Antoni Costa i Fulgencio Coll, com a responsables de llurs respectius càrrecs, quan alternen part en castellà i part en català, a posta, en els discursos.

La protecció ha de ser activa, dinàmica i farcida de didàctica, no és suficient només defensar-la, cosa que per sort feim amb fermesa els ciutadans, alguns partits polítics i institucions afins quan és atacada. L’ensenyament correcte a les escoles ha de ser fonamental (els fet quotidià demostra mancança). L’OCB, la UIB i lingüistes podrien ser més actius que passius, i exigir mesures de protecció a més d’únicament defensar-la.

Tracking Pixel Contents