Opinión | tribuna
Quan començaran les bregues?

Washington (United States), 20/01/2025.- Donald Trump Jr., Elon Musk and Barron Trump before the inauguration of Donald Trump as the 47th president of the United States takes place inside the Capitol Rotunda of the U.S. Capitol building in Washington, D.C., USA, 20 January 2025. It is the 60th U.S. presidential inauguration and the second non-consecutive inauguration of Trump as U.S. president. (Estados Unidos) EFE/EPA/KENNY HOLSTON / POOL / KENNY HOLSTON / POOL
Una de les raons perquè el nou president dels EUA ha pogut guanyar les eleccions és perquè ha sabut crear una coalició ampla, molt ample, de fet tan ampla que és possible que s’esqueixi a qualsevol moment. Dins els votants del nou partit republicà hi ha sectors que s’oposen i de fet estan en forta contradicció, però que a l’hora de votar han votat per aquest President o, més probablement, per una de les seves plataformes ―l’antiimmigració, per exemple― fent els ulls grossos a altres polítiques que no són del seu gust.
Per exemple, entre els votants de la nova Administració hi ha un sector que defensa l’excepcionalisme d’Israel i els irrevocables llaços d’amistat entre els EUA i aquest país, faci el que faci. Però hi ha un altre sector que és furiosament antisemita i ha adoptat com a lema a les manifestacions el crit de guerra Jews will not replace us (els jueus no ens reemplaçaran). D’aquesta manera, tant suprematistes blancs com defensors d’Israel han acabat votant pel mateix President. De la mateixa manera els «deplorables», en la fatídica expressió de Hillary Clinton que li va costar en part les eleccions, són rabiosament xenofòbics, però els oligarques que han ajudat al President volen mà d’obra barata, vengui d’on vengui, amb papers o sense.
La nova Administració és també un niu de contradiccions. El President és un acèrrim defensor de les energies tradicionals, és a dir el petroli. En canvi, el seu principal assessor, Elon Musk, defensa les energies renovables i les seves pròpies inversions en els automòbils elèctrics. Musk considera la Xina un gran mercat que pot consumir totes les llepolies occidentals i, per tant, com a un aliat dels EUA. El President, en canvi, veu la Xina com un gran rival i fins i tot enemic que ha farcit occident de productes barats tant de preu com qualitat i que en conseqüència cal aprovar normes proteccionistes, els aranzels o tarifes d’un 20% per incentivar la compra de productes nacionals dels EUA. El Vicepresident, JD Vance, en un arravatament de populisme ha declarat que Wall Street i el món de les finances són mons nefasts que causen perjudicis grossos a la majoria de la gent. El President, en canvi, defensa Wall Street. El President i el seu Vicepresident, per una altra part, han expressat punts de vista divergents sobre els autors a l’assalt i el segrest del Govern del 6 de gener del 2021. El President els vol indultar i el seu Vicepresident vol mantenir les condemnes.
La política proteccionista del President (antiimmigració i a favor de productes de fabricació nacional) també xoca directament amb l’expansionisme territorial que ha insinuat. Part d’ell creu que Amèrica (i als EUA, «Amèrica» sempre vol dir els EUA, excloent els altres països del continent) ha de ser pels americans (és a dir, els ciutadans dels EUA) i que l’Estat s’ha d’allunyar de conflictes exteriors (sobretot les guerres i conflictes de l’Orient Mitjà). Al mateix temps, el President vol comprar Groenlàndia, annexar-se el Canadà i el Canal de Panamà. Com quedam, ¿vol el President evitar conflictes exteriors o vol crear-ne de nous? Aquest estat de contínua contradicció també es revela en el fet que per limitar la burocràcia governamental s’ha creat una burocràcia nova el departament denominat DOGE, Department of Governemnt Efficiency, que per començar té dos secretaris d’estat (ministres en el sistema espanyol) i no just un.
Més contradiccions aparents: ¿podran els ciutadans dels EUA usar TikTok? Aleshores d’escriure aquestes línies no ho sap ningú. El President primer es va declarar a favor de prohibir-lo i el Congrés fa crear una llei per aquests efectes. La llei va ser ratificada pel Tribunal Suprem dels EUA, però ara el President diu que és possible que permetin funcionar a TikTok, contradient el Tribunal Suprem, el Congrés i la seva pròpia opinió d’abans. Per una altra part, el nou Secretari de Sanitat, com ja s’ha fet públic, no creu en les vacunes, especialment la de la pòlio, però Mitch McConnell, senador i un dels republicans més poderosos ha dit que li aturaria els peus perquè ell va sobreviure el virus fa seixanta anys gràcies a la vacuna.
¿Com evitar que tots aquests punts de vista divergents i contradictoris no explotin dins una mateixa Administració fins i tot quan el poder Executiu és autoritari? Ho sabrem aviat.
- Máximo Pradera: 'Tuve cáncer porque ningún médico me hizo nunca la pregunta clave: ¿qué comes?
- Problemas con Ryanair en Mallorca: unos pasajeros alemanes pagaron 270 euros al superar por un centímetro el tamaño permitido de su maleta
- Un empleado de Ryanair despedido por guiar aviones en Son Sant Joan bajo los efectos de las drogas
- El empresario Gaspar Forteza ‘Parín’: «Muy pronto los turistas preferirán pasar los veranos fuera de Mallorca»
- Miquel Soler: 'Mi padre ya me decía que con el PREU no estudiábamos nada... siempre se dice lo mismo
- Una técnica que evita cirugías agresivas contra el cáncer en Son Espases: «Es menos invasiva y más precisa»
- El testimonio de David, un joven de 16 años con cáncer en Mallorca: 'El apoyo psicológico me ayuda a seguir adelante
- Condenada una vecina de Palma por un delito electoral por no acudir a la mesa que tenía asignada