El primer pacte de progrés a les Illes Balears i la llei cremallera

Celebración de los 25 años del primer Pacto de Progreso / B. Ramon

Espanya és un dels pocs països on s’han adoptat tres tipus de quotes: les electorals, les empresarials i les de l’administració.

El 21 de juny de 2002, el primer Pacte autonòmic de progrés a les Illes Balears amb el president Francesc Antich (1999-2003), des de la restaurada democràcia, l’agenda feminista va adoptar per primera vegada quotes legislatives per a l’elecció del Parlament balear a la Llei 6/2002. A aquesta norma la seguiren les de Castella-la Manxa o Andalusia que van introduir també llistes cremallera, en les quals s’hi han d’alternar candidats homes i dones en tota la llista. Aquest fet va suposar un canvi estructural, garantint que les dones tinguessin veu en la política, ajudant a modelar una societat més equilibrada, justa i igualitària.

L’any 2004, el govern de Zapatero, va ser la formació del primer govern paritari a la història d’Espanya. L’avenç cap a la igualtat de gènere en política es va tornar a fer l’any 2007 (el 2008 s’estableix per primera vegada el Ministeri d’igualtat) va aprovar la Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, entre les tres àrees d’intervenció principal (ocupació, millores en els permisos parentals i paritat), la paritat en les llistes electorals dels partits polítics i en els comitès executius d’empresa. La introducció de quotes i el «principi de presència equilibrada» que reforma la Llei electoral mitjançant les llistes de partits, per a totes les eleccions, inclouran un mínim del 40% i un màxim del 60% de qualsevol sexe.

Com a resultat, es passa dels baixos nivells de dones polítiques al voltant del 5% en totes les institucions espanyoles, de les primeres eleccions democràtiques el 1977 (21 diputades i 6 senadores), les dones han assolit el 2023 el 44,29% dels escons al Congrés dels Diputats, el 43,27% al Senat, el 47% als parlaments autonòmics el 2023 (governs autonòmics, el 45,8%). Les comunitats autònomes amb llistes cremalleres han superat la resta (Balears amb el 50,8% o Andalusia, el 48,6% de les dones diputades el 2023), i fins i tot arribant a la majoria de les dones diputades en algunes eleccions. Pel que fa a l’àmbit local, les quotes han augmentat notablement la proporció de regidores electes: el 25% en el 2003 i el 31% en el 2007 fins a

2023 quan les dones van assolir el 42,8% dels regidors (Balears el 47,5%). Ara bé, el percentatge el 2023 de presidentes de governs autonòmics és només el 26,3% i, de batlesses, el 24,5%.

També, la Llei d’Igualtat de 2007 obligava el govern a implementar el principi de presència equilibrada de gènere (la proporció 40/60 de gènere neutral) en els òrgans de les administracions públiques, els consells assessors i els comitès de selecció de personal i valoració de mèrits (articles 52–4). Els governs posteriors del PP (2011-2015), amb un 31% de dones ministres, van incloure un percentatge de dones molt més alt que els antics governs conservadors, tot i que no van arribar a la paritat.

El Tribunal Constitucional defensà l’ús d’aquestes mesures reconeixent els obstacles als quals tradicionalment s’enfronten les dones en la política com a motiu legítim per exigir a les parts que garanteixin la participació equilibrada d’ambdós sexes. Així mateix, atès que les dones constitueixen la meitat de la població, es va argumentar que l’augment de la seva presència a l’espai públic sostenia el principi democràtic que exigeix la identitat més propera entre els representats i els representants electes.

A l’àmbit empresarial, l’acció positiva que afectava els consells d’administració d’empreses es va introduir inicialment l’any 2006, a iniciativa del recentment elegit govern del PSOE, quan la CNMV va elaborar el Codi Conthe, d’aplicació voluntària per part de les empreses. Posteriorment, la llei d’igualtat donava a les societats anònimes i empreses durant vuit anys (fins al 2015) per aconseguir la igualtat de gènere en els seus consells, és a dir, el principi d’equilibri de gènere, amb representació d’ambdós sexes entre un mínim del 40% i un màxim del 60%.

I ara l’adopció Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, que transposa la Directiva europea 2022/2381, ha estat un avenç i canvi de perspectiva en una matèria que estava pendent de regulació vinculant des de fa moltes dècades.