Opinión

Un poble de la serra de tramuntana …

Serra de Tramuntana

Serra de Tramuntana

Hi ha un poble a Mallorca, situat a la Serra de Tramuntana, el nom del qual no puc ni vull citar, però que no es troba gaire lluny de Palma i que presumeix de tenir una de les rendes per capita més gran de les Illes Balears i probablement de l’Estat espanyol. De tant en tant surt a la premsa escrita no tan sols com uns dels més bells, sinó també com un dels més rics, la qual cosa em deixa perplex cada vegada que es propaguen tals estadístiques, car la realitat és totalment diferent. Segons sembla, hi ha una sèrie de prohoms que realment són molt rics i no tots mallorquins, val a dir, això fa que pugi la renda de tots plegats. Només que n’hi hagi dos o tres d’aquesta fornada, ja és suficient perquè el nostre nivell econòmic es vegi elevat sense que nosaltres ho notem en les nostres butxaques ni en el nostre compte corrent. És un grup selecte que augmenta considerablement no sap ben bé com, i a penes incideix en la vida diària del poble; és el gueto dels rics. Un poble, per cert, que viu exclusivament del turisme, i així estem, sense capacitat de recursos, però que sempre es queixa de no tenir diners per a millorar-lo. Hi ha una certa deixadesa arreu que només comporta desenganys i frustracions, una darrere l’altra, d’un govern municipal que no està a l’altura del que es demana. Es nota la desavinença, que creix exponencialment, entre el poble i l’ajuntament. En un carrer, molt a prop d’un CEIP hi ha dues barreres que foren posades fa, tirant curt, més de cinc setmanes a causa d’un reixat del desaiguament que s’enfonsava i podia causar danys a cotxes i motos, àdhuc a persones que anessin a peu, especialment infants i gent més gran. Primer, de manera progressiva, posaren les esmentades barreres i el vent les va tomar; després, afegiren dos sacs de grava per a fer de contrapès; finalment, un llum intermitent per a indicar un lloc de perill que ni tan sols es veu fins que t’hi trobes damunt. Ara han retirat els sacs de grava perquè havien rebentat i tot se n’anava per l’embornal amb el perill d’embussar-lo i, com a solució, han tornat a posar sacs nous; tanmateix, el problema roman. Fins quan durarà aquesta pel·lícula? Queda encara una escena més? D’altra banda, al costat del poliesportiu, hi ha un rètol que serveix com a propaganda del Consell de Mallorca que licitava les obres de la nova xarxa d’aigües pluvials, pavimentació i d’accessibilitat que es va acabar ara fa dos anys i encara pul·lula com un estaquirot, per si hi ha algú que encara no l’ha llegit. Després de l’ampliació de la coberta del poliesportiu, cap a l’any 2019, en un carreró adjacent que també s’havia d’empedrar i millorar, continua igual que abans; és clar, no hi ha diners. Mentrestant, s’omple de brutor. L’entrada del poble fou embellit per uns marges de pedra i uns llums que l’il·luminen quan cau la fosca amb una voravia per a poder fer una passejada amb tranquil·litat. Aparentment, molt bonic i sembla que s’adiu al lloc, però resulta que fa mesos, una part dels marges varen caure i, a hores d’ara, continuen així. El Gremi de Margers de Mallorca es varen queixar de com es va portar a terme aquesta obra, no de la manera tradicional i artesanal d’ençà de segles, perquè els marges no eren de paret seca i varen anunciar, profèticament, que amb tota probabilitat, caurien, com així ha estat. En fi, fa vint-i-cinc anys que visc en aquest poble que no vull anomenar i, certament algunes coses han millorat, no faltaria més, però tantes altres han empitjorat. La jaculatòria és, certament, llarga; amb tot, no vull ser acusat de pessimista o poc realista, com el que mira les coses des de la barrera. També la ciutadania actua de vegades incívicament, com acumular fems, plàstics i vidres a les portes del Punt Verd en dies festius, que és una pràctica força recurrent, malgrat l’avís que hi ha una càmera de vigilància. Sembla que aquesta càmera no funciona, això realment no atura, perquè l’endemà d’un dia festiu els treballadors del Punt Verd es troben els fems abandonats a la porta. També no sé com s’ho fan, especialment durant el temps de vacances i caps de setmana, les pistes de pàdel, tenis o les del camp de futbet, més enllà de les onze del vespre s’encenen i un grup d’al·lots es posen a jugar sense preocupar-se de si molesten als veïns o no. A vegades els llums resten encesos durant tota la nit amb la consegüent contaminació lumínica i la despesa que això comporta. Ja en tenim prou amb la il·luminació durant les tardes d’hivern on sovint estan totes les pistes enceses, la qual cosa provoca un canvi en l’ecosistema de la zona. Abans passaven òlibes, niuaven rossinyols i altres aus, ara s’ha convertit en una raresa. El més misteriós de l’assumpte és com es poden obrir els llums sense entrar dins del pavelló. Tot això s’hauria de gestionar millor. A on anirem a parar? Ara converteixen el sòl rústic en grans plantacions de fotovoltaiques. El que domina és el poder dels doblers, la resta, poc importa. Si la Serra de Tramuntana és patrimoni de la humanitat, gràcies als seus paisatges i per la riquesa dels seus sistemes naturals com també culturals, potser caldria posar més esment en com podem preservar tota aquesta riquesa. Cada poble de la Serra hauria de tenir la frescor d’un poble de muntanya.

Tracking Pixel Contents