La Supercopa a l’Aràbia Saudita: blanquejant el règim, o contribuint a la seva obertura?

Aquesta setmana, el Reial Mallorca juga la Supercopa de futbol d’Espanya a l’Aràbia Saudita, juntament amb el Barça, el R. Madrid i l’Athletic de Bilbao. La participació dels equips espanyols en aquesta competició els hi suposa a ells i a la Federació de Futbol un important benefici econòmic, amb ingressos estimats d’uns 40 milions d’euros, aproximadament entre 1 i 3 milions d’euros pel Mallorca. Tanmateix, traslladar la Supercopa a l’Aràbia Saudita ha rebut múltiples crítiques pel context polític i ètic d’aquest país, amb un règim amb un historial de manca de respecte als drets humans, en general i en particular en relació a les dones, altament qüestionable, qualificant-se per això el trasllat com a un cas de «sportwashing» o blanqueig esportiu.

El terme «sportwashing» descriu la pràctica d’utilitzar l’associació amb esdeveniments esportius per millorar la reputació d’un estat o una institució. L’Aràbia Saudita, com altres règims, sembla fer servir el futbol (i molts altres esports com el golf i el tenis) com a eina per distreure l’atenció internacional de les seves violacions dels drets humans, minimitzar-ne la percepció i fins i tot normalitzar-les a través de l’halo positiu tradicionalment associat a l’esport. No seria res nou, exemples històrics abunden: les olimpíades de Berlín del 1936 sota el règim nazi o, més recentment, el Mundial de Qatar. Aquest blanqueig no només perpetua les pràctiques repressives, sinó que de fet, també convertiria als esportistes, organitzadors i aficionats en còmplices indirectes.

Davant d’aquestes crítiques, la Federació Espanyola de Fútbol justifica el trasllat a l’Aràbia Saudita amb dos arguments: primer, per l’impacte econòmic positiu: 40 milions d’euros anuals que beneficiarien principalment el futbol espanyol modest; i segon, per activitats vàries que du a terme (formació, etc.) per a impulsar el futbol femení a l’Aràbia, amb la idea que així es contribueix a l’empoderament de la dona i millorar al seva situació al país. Són aquestes justificacions suficients per contrarestar les crítiques i pensar que s’ha actuat de manera raonable davant d’un dilema ètic? O, en canvi, aquestes iniciatives poden considerar-se un exemple de «greenwashing ètic», una justificació superficial per legitimar una decisió controvertida i guiada principalment per una motivació crematística?

Per a respondre a aquesta pregunta em fixo en la forma en la que sembla que la RFEF va prendre la decisió de traslladar la competició. Les decisions amb implicacions ètiques requereixen processos rigorosos i transparents. Això inclou la recollida d’informació rellevant, la identificació dels col·lectius afectats i la consideració de les seves perspectives. Malauradament, no hi ha indicis que la RFEF hagi seguit aquestes pautes. Per exemple, incorporar el punt de vista d’ONGs o experts independents sobre la situació política i social a l’Aràbia Saudita podria haver enriquit el debat sobre els impactes ètics i socials del trasllat, a més de contribuir a la transparència del procés i de la decisió final, aportant per tant credibilitat a les justificacions ètiques aportades. Però no ha estat així. Per això, tot apunta que el criteri predominant ha estat l’econòmic, sense haver-hi hagut una anàlisi mínimament seriosa de les implicacions morals.

En resum, la Supercopa a l’Aràbia Saudita és un clar exemple, entre d’altres, de les tensions que poden haver-hi entre ètica i negocis al món de l’esport. Encara que els beneficis econòmics són evidents, també ho és el cost moral. Enlloc de justificar superficialment decisions controvertides, les institucions esportives haurien d’incorporar processos ètics més rigorosos i transparents. Altrament, el més raonable és pensar que l’únic criteri rere les decisions ha estat el dels diners.