La política econòmica del Govern: productivitat versus especulació immobiliària

Després d’any i mig de legislatura, està la política econòmica del govern Prohens correctament orientada per promoure el benestar de Balears a mitjà termini?

Per respondre evitant caure en la subjectivitat, sempre ajuda consultar el que diuen aquells economistes que han rebut el reconeixement social per la seva saviesa en aquest aspecte.

Precisament els guardonats amb el premi Nobel d’economia de 2024, D. Acemoglu, S. Johnson i J. Robinson ho foren per estudiar com les societats conformen les institucions amb les que es dissenyen els estímuls econòmics per crear riquesa, en l’avinentesa que aquestes acaben determinant la capacitat dels països per generar prosperitat.

Els llibres divulgatius d’aquests autors estan plens d’exemples d’història econòmica, on l’element clau que condiciona el progrés dels països és si el disseny institucional de drets i obligacions dels agents econòmics és inclusiu o extractiu. En els inclusius es prioritza la igualtat entre les empreses i el benefici a mitjà termini. En els extractius es prioritza el guany a curt termini. Un exemple il·lustratiu del segon cas és l’estratègia de la Corona de Castella envers Amèrica, on l’entramat institucional estava bolcat en l’extracció de l’or i la plata. Els nostres tres economistes qualifiquen aquest tipus de política econòmica com a «extractiva de rendes», on l’obsessió pel curt termini impedí que florissin les capacitats del territori per desenvolupar-se. En canvi, altres països sense aquestes riqueses naturals, com per exemple els Països Baixos d’aquella època, dissenyaren sistemes institucionals inclusius, que perseguien la competència i la generació de riquesa a mitjà termini, aconseguint majors quotes de benestar malgrat les seves majors mancances inicials.

Els ensenyaments d’aquests premis Nobel ens permeten reflexionar sobre la política econòmica feta pel Govern Prohens, una política econòmica marcada per l’obsessió per desregular i facilitar l’especulació immobiliària.

Sota l’excusa de les grans dificultats de la població per accedir a l’habitatge, el Govern ha procedit, en successius decrets lleis, a tombar la legalitat urbanística vigent amb l’únic objectiu de concedir, a través de vàries amnisties, enormes guanys econòmics a diferents col·lectius que s’havien botat la llei, o per beneficiar directament els constructors. Així, el Govern començà per possibilitar la legalització d’aquells habitatges en sòl urbà que no tenien cèdula d’habitabilitat amb la conseqüent plusvàlua. També permeteren la reconversió de locals comercials en habitatge, amb les conseqüents plusvàlues i les pujades generalitzades dels lloguers als comerços existents. També s’inventaren una nova categoria d’habitatge, la de preu limitat (on el límit del preu per metre quadrat era superior a l’existent en el mercat normal), que tenia unes millors condicions urbanístiques i que permetia dividir habitatges, amb el resultat que el preu per metre quadrat augmentava. El darrer (de moment) decret llei és el de la mal anomenada simplificació administrativa, que ha permès construir en àrees de risc, ampliar la grandària de les noves construccions en rústic, i, per segona vegada en 12 anys, legalitzar habitatges en rústic que no complien la normativa. Tot això a més d’eliminar la comissió de medi ambient per reduir les garanties i vigilàncies jurídiques.

Tot plegat suposa una fuita cap endavant del Partit Popular, on s’envien tres missatges molt clars a la societat. El primer és que és de bàmbols complir amb la legalitat, ja que sempre arribaran ells i t’acabaran amnistiant. El segon és que l’objectiu del Govern Prohens no és facilitar l’accés a l’habitatge a la població amb dificultats. El tercer missatge és que es farà el que calgui per assegurar que la construcció i l’especulació immobiliària siguin el vertader motor de l’economia balear i per aquest objectiu el butlletí oficial de les Illes Balears (que recordem té cost zero!) és el principal braç executor.

Així idò, tota la política econòmica del govern Prohens s’ha encaminat a allò que els economistes Acemoglu, Johnson i Robinson ens adverteixen que no s’ha de fer: dissenyar l’entramat econòmic per tenir guanys fàcils a curt termini. I és que modificar la normativa urbanística per revaloritzar la propietat és la mateixa política extractiva de rendes que ja practicaren els colonitzadors a Amèrica. L’única diferència és que ara les plusvàlues fàcils s’originen mitjançant el BOIB. I és que amb aquesta política econòmica ja me diran qui arriscarà el seu patrimoni en un projecte empresarial seriós a mitjà termini.

La presidenta Prohens acostuma a dir una cosa i fer la contrària. S’omple la boca del terme productivitat, però el que acaba aprovant al BOIB són desregulacions urbanístiques consagrades al tòtem de l’especulació immobiliària. I si volen un darrer exemple ja delirant, idò el Govern aprovà recentment construir habitatges al Parc Bit: es prioritza la construcció a costa de la innovació.

Mentre el Govern cerca experts per a la seva Mesa per la Sostenibilitat, els consells dels darrers premis Nobel cauen en sac foradat. No deuen convenir!