Opinión

Antich mai perdé unes eleccions

Francesc Antich va ser corresponsal del Diari de Mallorca i de Ràdio Popular a Algaida. N’he conegut molts. Corresponsals. Tots, com el recentment traspassat Pau Reynés, tenen dues virtuts: afany de servei i poc interès pels doblers. Així era el primer president d’esquerres de les Balears, entenia la política com una missió per solucionar problemes dels ciutadans. Mai va ser un obsés del poder.

Diuen que la primera vegada que pujà a la tribuna del Parlament posa en alerta a Gabriel Cañellas. Comunicava com ell, era planer en el llenguatge i directe a l’hora d’afrontar la qüestió. Per això practicà assíduament l’art de la glossa. La darrera la deixà escrita el 31 de desembre i és un testament vital i vitalista: «Plou del cel felicitat / i pertot brillen llumins / de colors de fons marins / amb un relleu platejat; / jo vos desitj de bon grat / que vos il·luminin l’any, / posin barreres i pany / a les penes i tristor / i obrin portes a l’amor / per viure, amb un gran afany».

Els lectors hauran llegit el titular i pensat que és erroni. Intentem argumentar–ho. La primera matinada d’Antich com a president en un llunyà 1999 sonà el telèfon de ca-seva. Algú a qui no coneixia i per a qui no tenia respostes, li digué que s’havia enfonsat un vaixell que bloquejava el port d’Eivissa. Després arribà una sequera fortíssima. Per consell d’Àngel Fernàndez, s’instal·laren dessaladores mòbils. L’objectiu era evitar que la premsa sensacionalista anglesa i alemanya continuàs alarmant als turistes dient que les illes es morien de set. Les polítiques proteccionistes del territori foren fortament contestades, de vegades amb violència.

La batalla final arribà amb l’ecotaxa. Molts empresaris turístics amenaçaren als seus treballadors. Les deien que es quedarien sense feina si no votaven Jaume Matas. Les Balears vivien una recessió turística, però vengué causada pels atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra els Estats Units. La por a volar s’estengué arreu del món. Antich donà pas a la corrupta segona etapa de Matas. Aquesta fou la visionària estratègia dels empresaris illencs.

La segona etapa d’Antich, la de 2007 a 2011, la marcà la gran crisi econòmica que començà amb la fallida de Lehman Brothers i l’errònia reacció de José Luis Rodríguez Zapatero. La demoscòpia pronosticà encertadament una desfeta del partit socialista. Així arribaren José Ramón Bauzá al Consolat de Mar i Mariano Rajoy a La Moncloa.

Antich mai perdé unes eleccions. Les hi perderen. És un joc de paraules, però amb arguments. Les circumstàncies econòmiques internacionals, des d’atemptats terroristes fins a hipoteques subprime. La disputa política interna dels seus companys de coalició, la corrupció dels seus aliats d’UM i l’odi irracional dels hotelers. Als darrers, Antich les derrotà quan mig món, i fins i tot el PP, han assumit l’ecotaxa.

Quan per raons professionals dinaves amb Matas al Consolat, cambrers vestits d’etiqueta et servien sofisticats plats. Només la Coca-Cola que sistemàticament bevia el president resultava incoherent. Quan menjaves amb Antich, ho feies en una taula de reduïdes dimensions enmig de la qual hi havia una olla amb algun tipus de cuinat de llegums i els comensals s’autoservien.

Hi ha un guany per a aquesta societat que mai se li ha reconegut prou. Mentre governava Antich, el 2009, es produí la gran millora del finançament de l’autonomia balear. Se’n han beneficiat Bauzà, Francina Armengol i Marga Prohens, però fou obra seva i de molts colaboradors interns i externs.

El meu darrer contacte amb Antich, malauradament epistolar, es produí fa uns mesos gràcies a Josep Maria Vicens, president del Cercle d’Economia, institució que prepara un document sobre el finançament autonòmic. És una entrevista encara inèdita per explicar com fou la negociació amb Madrid. En un moment determinat parlam de les raons per les quals durant el segon mandat no recuperà l’ecotaxa: «Una certa decepció dels resultats del 2003 (amb les ferides massa fresques després d’una campanya brutal per part del sector que va espantar a molts de treballadors), la conformació d’un nou govern amb turisme en mans d’UM i la gran recessió que patírem varen fer que no la recuperéssim. Ateses les circumstàncies crec que no haguéssim pogut, i a més li haguérem fet un pobre favor a una molt bona mesura, a la qual s’hagués culpat dels mals resultats econòmics ocasionats per la crisi del 2008».

Així fou sempre Francesc Antich Oliver, directe i planer. No calia cercar segones intencions ni subterfugis en les seves paraules. També va ser honest i treballador de cap a peus.

Tracking Pixel Contents