Galmés i Munar: una Diada de pa i fonteta

La importància i el significat dels símbols sempre han estat objecte de debat i discussió d’historiadors, intel·lectuals, sociòlegs i, per descomptat, polítics. De fet, constitueixen una manifestació del poder que aquests desperten en qualsevol poble del món i Mallorca no és cap excepció. Conscients d’aquesta força, la dreta i la dreta extrema no han dubtat mai a apropiar-se de la història, reescriure-la i fer-la seva. Un relat engendrat sota la premissa d’escampar allò que convenia que fos cregut, més que no allò que era cert. Així, a cops de manipulació, han intentat construir una nova identitat sustentada en un relat fals, implantat i repetit fins a fartar, amb l’únic objectiu d’amagar una realitat i, de manera paral·lela, revifar un ambient de crispació i enfrontament en el qual se senten còmodes. De fet, l’hostilitat i el conflicte permanent s’ha convertit en el seu hàbitat natural i l’espai idoni per captar vots.

La Diada de Mallorca no ha quedat al marge d’aquesta batalla cultural. Enguany, el pacte PP-Vox n’ha retirat l’oficialitat de dia 31 de desembre per retornar la celebració a dia 12 de setembre imposada per l’expresidenta insular, Maria Antònia Munar. Aquella pseudo-Diada ha tingut una còpia paròdica en la impulsada per Llorenç Galmés: una versió de pa i fonteta; un plagi grotesc i ridícul que només ha estat una imatge invertida del Consell populista que propugnava l’expresidenta. Aquesta Diada de fireta, la de Munar i també la de Galmés, només respon a l’obsessió per amagar la catalanitat del nostre origen com a poble. Dues celebracions unides per la mateixa poca acceptació per part de la societat civil. En els dos casos, els mallorquins han girat l’esquena a una Diada sense gaire repercussió al conjunt del territori i que només ha destacat pels actes institucionals que han tengut lloc a cop de talonari. Una quantitat ingent de doblers públics en banderes i polseres que no han estat prou grosses per ocultar el fracàs.

Com era d’esperar, Galmés, ben igual que Munar, no ha aconseguit que el seu simbolisme postís arreli com havia fet la festa del 31D, una celebració assumida i acceptada per la societat, amb un rellevant valor civil i un sentiment identitari entès de forma positiva i enriquidora. Els informes pagats als talibans del gonellisme per justificar el canvi de Diada només han convençut els consellers de PP i Vox que votaren a favor del canvi de data sota el quadre de Faust Morell dedicat a Jaume I, com la resta de vitralls que adornen la sala de plens, i de qui ara reneguen.

De fet, el PP menysprea la història, llengua i cultura pròpies d’aquest país, que voldria fer desaparèixer, i amb els quals ha mercadejat sense miraments. Galmés ha cedit a totes les exigències dels seus socis ultra eliminant el domini .cat de totes les pàgines web del Consell, ha introduït el castellà als Premis Mallorca, així com han forçat la invisibilització a una part de l’espectre cultural illenc. Davant el tàndem PP-Vox i el seu etnocidi, des de MÉS per Mallorca continuarem fent feina per regenerar la normalitat de la cultura compartida i revertir-ne la minorització, la invisibilització i la fragmentació. Per això, coincidint amb el 31D, vull reiterar una vegada més la defensa de la llengua catalana com un element clau i estratègic d’integració, vertebració i cohesió social, que garanteix les mateixes oportunitats a totes les persones i com a part principal de la nostra identitat. Galmés ha d’impulsar polítiques públiques per a la seva protecció i desenvolupament, per garantir de manera plena el seu ús ordinari en totes les activitats de les nostres vides.

I si el català ens iguala, cal dotar de més recursos humans, econòmics i materials els serveis públics, pilars dels principis d’igualtat, equitat i democràcia. Per això insistim: cal tenir uns serveis públics forts, ben dotats i ben administrats. El Pacte PP-Vox, en canvi, ha obert la porta a la privatització del servei de les ITV. Tota una declaració d’intencions de quina és la seva agenda.

La nostra, en canvi, és ben clara: Mallorca no pot esperar ni un minut més per afrontar amb garanties un canvi de model econòmic que ha de venir acompanyat d’un canvi en les polítiques ambientals i de mobilitat. No només pel repte climàtic sinó, i també, per l’impuls que significarà a la nostra economía. Una aposta decidida i valenta que camina en sentit contrari del que ha fet Llorenç Galmés cedint la gestió mediambiental del Consell a un negacionista. S’ha de fer feina per aconseguir la captació d’inversions industrials, tecnològiques i en recerca i innovació. No consentirem que la generació actual de joves tingui una vida pitjor que la dels seus antecessors.

Tanmateix, la construcció d’una nova Mallorca no s’entén sense l’aportació que diferents cultures i diferents persones provinents d’altres contrades ens han fet. Hem d’assegurar que aquestes persones tenen accés a condicions de vida dignes i que poden participar amb normalitat de la nostra societat. Així, cal continuar fent que les polítiques contra les discriminacions, siguin les que siguin, i fent passes per assolir la igualtat real i efectiva.

Coincidint amb la nostra Diada, la de veritat, vull deixar-ho clar: Des de MÉS per Mallorca continuarem fent feina i no ens resignarem. Visca Mallorca!