Opinión | TRIBUNA

El poble salva el poble, el govern, no

La tràgica dana patida enguany a València serà recordada per les actuacions equívoques, errònies i confuses de les autoritats autonòmiques, amb el president Carles Massó (Mazon) al cap; també per l’absència d’orientacions precises i d’ajudes oficials durant massa dies i setmanes i la sensació que els pobles devastats estaven abandonats a la seua sort.

Enfront de la desídia de l’autoritat, reaccionaren espontàniament milers de voluntaris, especialment joves, que venien dels pobles de la comarca no afectats, de la resta del país valencià, de les altres autonomies i de l’estranger a prestar-nos l’ajuda que no rebíem de ningú i ho feien sense esperar cap ordre de les «autoritats», que ja estaven desacreditades. La imatge de veure cada matí la processó de centenars de joves arribant a lluitar contra el fang i les runes, amb pales i estris de neteja que pagaven ells mateixa, era un gran exemple de civisme, solidaritat i democràcia. Aquells magnífics voluntaris no tardaren a sentir i proclamar en grans pancartes i amb crits en les manifestacions que el poble salva al poble, fent el que no feia l’autoritat. Estaven conectant amb l’ideari llibertari, sense saber-ho. I per altra banda i com ha quedat gravat en les càmeres dels mitjans, les autoritats autonòmiques, estaven demostrant la més absoluta incapacitat per a fer front a la catàstrofe, perquè no sols no entenien els avisos que rebien de l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, sinó que tampoc els acceptaven. No avisar la població amb les alarmes dels telèfons mòbils, sobre la inminent catàstrofe, coronà lamentablement l’actuació del president Massó.

Només faltava el nomenament d’un alt militar jubilat per a encarregar-se de la «reconstrucció» dels pobles afectats. Un militar condecorat en guerres i postguerres a Bósnia i Afganistan. Passada la sorpresa inicial foren els joves els primers que qüestionaren si en la societat civil valenciana no hi havia ningú que poguès fer la feina que encarregaven al vell militar Gan Pàmpols. La premsa començà a fer-se preguntes: sobre el seu sou i el d’un militar adjunt. Mentrestant, el president Massó, ja ha trobat la solució als sous dels militars i de passada al d’ell i dels consellers: un decret que modifique els pressupostos i puguen aplicar-se augments salarials a tots ells. I la pregunta més important: les empreses de la Gürtel podran accedir a contractes a dit per a la reconstrucció? Qui controlarà aquests contractes?

Tracking Pixel Contents