Benvinguda al nou Comitè d’Igualtat de l’IMEDEA

El passat dia 19 de novembre es va presentar a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, (IMEDEA, CSIC-UIB), el nou Comitè d’Igualtat. Per aquest motiu vaig poder participar en una taula rodona sobre «Pasado, presente y futuro en casos de acoso por cuestiones de género en el CSIC».

Amb la meva experiència al Consell Social de la UIB vaig poder conèixer de més a prop a dones de la carrera científica i me consta que quasi totes treballen molt i, moltes, des de la excel·lència.

Per això totes elles en general, les tècniques, les docents i les que fan recerca, formen part dels elements que me donen esperança per encarar el present. El seu protagonisme i presencia a la vida col·lectiva el trob essencial.

Però aquell dia 19 de novembre també el recordaré amb dolor, perquè es va convertir en el desvetllament d’una realitat que ens costa reconèixer quan toca segon quins àmbits o persones.

No podem obviar que el CSIC és un organisme públic espanyol adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tres paraules solemnes i carregades d` accepcions beneficioses per a la societat.

A vegades llegesc llibres i articles o escolt conferències de dones i homes membres del CSIC, i el fet de pertànyer a aquesta entitat me donava molta confiança.

Per tant és inevitable ara, amb tot el que he conegut en relació als assetjaments dins la entitat, sentir- me consternada i decebuda.

Amb el feminisme hem après que allò que és personal, també és polític i que la violència contra la dona és àmpliament prevalent a tots els països i traspassa les fronteres de l’edat, la formació, l’opció política, el nivell econòmic, cultural... però sobre tot ens ha ensenyat a fer- nos preguntes, a posar en qüestió tot el que sembla normal o natural.

Però així i tot, la commoció ha estat gran perquè de cap manera trob que s’ha de separar la feina o la creació, del comportament personal.

I el que està ben clar és que la confiança o el respecte que mereix qualsevol persona, per molt excel·lent que sigui a nivell científic, creatiu, tècnic o de qualsevol àmbit laboral, va lligat al seu comportament envers les altres persones, al seu nivell de sensibilitat davant el patiment, al seu compromís amb la cura dels altres. Podrem suportar la supèrbia i l’orgull però no la passivitat o la indiferència.

Tot això ve arran de la desaparició el 10 de setembre de 2023 de Maria del Carmen Fernández Vázquez membre de la tripulació d’un vaixell del CSIC destinat a fer investigació oceanogràfica.

S’ha sabut que havia patit violència sexual per part d’un altre membre de la tripulació, i aquest cas ha tret a la llum altres comportaments indignes que el protocol vigent no evita, ni atén degudament. Però el que dol molt és la desatenció i abandonament d’aquesta dona per part del CSIC.

I penós és també que no sabem respondre a una pregunta que va sortir dia 19 : què feia, què fa el personal del CSIC que no forma part de la tripulació dels vaixells, davant aquests comportaments?

El que sí sabem però, és que el mal és més fort, però el bé és més freqüent (R. Bregman) i que el que mou el nou Comitè d’Igualtat de l’ IMEDEA és actuar davant aquests i altres casos de greus atacs a la dignitat i als drets humans de les dones. De totes.

Vaig veure clarament que les persones d’aquest Comitè no defugiran una apel·lació ètica profunda al dia a dia de la entitat i que el bagatge del feminisme les ajudarà a «desconstruir un sistema que condemna més de la meitat de la població a viure amb por i a patir diferents formes de violències masclistes pel simple fet de ser dones».

I a no oblidar que «una base dels intercanvis capitalistes ha estat justament prescindir dels vincles morals entre les persones».

Les dues cites son de Remedios Zafra, investigadora a l’Instituto de Filosofia del CSIC.