Un ciri a La Sang

Al seu assaig L’art de la discussió, Michel de Montaigne escriu: «A aquells que tenen el món en les seves mans, no les basta posseir un enteniment comú, amb poder el que nosaltres podem. Estan molt per davall de nosaltres si no estan molt per damunt. Així com prometen més, deuen molt més». Tot un tractat sobre la intel·ligència, el seny i l’aptitud dels governants en quaranta-dues paraules.

No hi ha pitjor bajaneria que menysprear la saviesa, poca o molta, dels altres. Ser classista és probablement el pitjor defecte d’un jutge. Eloy Velasco, un magistrat amb altes responsabilitats, ho és. Classista. Creu que la seva veritat és l’única veritat. Se’n riu de l’exministra Irene Montero per haver sigut «caixera de Mercadona». L’ex ministra i ara eurodiputada mostrà les seves mancances en la redacció de la llei del sí és sí. S’equivocà per no ser –en paraules de Velasco– «un jurista, que des del dret romà sap què és el consentiment»? No. Per això no. Fallà per la mateixa prepotència que mostra el magistrat i no escoltar a aquells que coneixen fil per randa tota la història del Dret.

I després ens trobam amb «lo» del Partit Popular de les Balears. Ells sí que saben equivocar-se a fons. D’una sola tacada han autoritzat construir en zones inundables –això sí, només amb «un pam» d’aigua, segons Marga Prohens; eliminar el català com a llengua vehicular; suprimir ajudes socials als migrants; permetre l’ús de fusells i metralladores als ‘municipals’, que deia la gent; legalitzar el camp de polo de Campos o facilitar la construcció a indrets de les Balears que gaudeixen de la màxima protecció paisatgística.

L’anomenen decret de simplificació administrativa, però sembla una arma de destrucció massiva. Per resumir, en una sola votació han assumit bona part de l’ideari de Vox. Als populars només les mancava polsar el botó del sí per suprimir l’autonomia. Seria el salt definitiu per transformar–se en ultradreta cent per cent. Clar que aquest darrer punt suposaria deixar sense feina Prohens i tota la seva cort. Fins aquí podíem arribar.

Antoni Costa, el vicepresident, atribuí a un «error humà» de Marga Duran, la portaveu parlamentària dels populars. Després de les inundacions de València, volien esborrar l’equivocació de permetre construir en zones perilloses i han acabat ofegant de brutícia bona part de la legislació autonòmica consolidada durant dècades. Costa ha promès corregir, via decret llei, aquestes esmenes el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears perquè no entrin en vigor.

Resumint. Un cop acabada la badada, diuen que aprovaran un decret per corregir les errades, causades quan es pretenia rectificar l’esguerrada del primer decret. Si ens atenim als precedents, la nova norma sortirà amb més pífies, que caldrà rectificar… amb un altre decret. I així fins a l’infinit.

Aquest episodi còmico-taurí (per com els populars s’han deixat torejar per la ultradreta) permet treure moltes conclusions. Primera, tenguérem sort que l’aiguat no abocàs sobre les Balears. La negligència de Carlos Mazón seria pecat venial donades les habilitats dels nostres gestors. La solució no és nomenar un militar. La història d’Espanya demostra que la mitjana de la seva competència no és semblant a la de qualsevol altra professió. Segona, el programa ocult de Vox és: anihilar la cultura mallorquina; crear una policia estil americà, carregada de fusells, que disparàs contra tothom amb aparença magrebina o subsahariana i donar via lliure a qui vulgui guanyar doblers destruint al que resta del paradís balear. Tercera, la incompetència de bona part dels càrrecs del Partit Popular és manifesta i, a més, sense conseqüències. Duran continua essent portaveu parlamentària. Ningú la destituïda. Ningú li ha demanat la dimissió. Quarta, convé dur ciris a la Sang o a la Mare de Déu de Lluc perquè si hem de confiar en la solvència dels gestors, estam ben arreglats.