Opinión | Tribuna
Llorenç Pou Garcias
Pressupostos de 2025: Una història de trànsfugues i de fum
El passat 22 d’octubre el Parlament va debatre i votar la primera de les dues parts que composen la tramitació dels pressupostos de la Comunitat Autònoma, corresponent a la proposta d’ingressos amb la que el Govern conformarà el seu sostre de despesa. En una segona tongada es debatrà la seva distribució per Conselleries.
El debat va venir marcat per dues qüestions: una més política i l’altra, aparentment més tècnica però essencial, referent al nivell de despesa total que el Govern vol dedicar a les polítiques públiques.
Quant a la primera, desgraciadament el debat es recordarà pel fet que, davant l’empat en vots entre el Partit Popular i els partits d’esquerra i l’abstenció de Vox, resulta que el Govern aconseguí aprovar-lo amb el vot favorable de dos diputats trànsfugues. Aquesta situació retrata clarament quin és el llistó de qualitat democràtica del PP. Una situació que no és nova, ans la continuació de la degradació de la vida parlamentària permesa pel PP i que ve exemplificada per la indignitat del manteniment en el seu càrrec de l’actual President del Parlament de les Illes Balears.
Quant al sostre de despesa en si, certament els seus 6.562 milions representen un màxim històric. Però, més enllà de la dada freda, cal analitzar d’on surten aquests doblers, si haguessin pogut ser encara més i si podran tenir continuïtat en 2026.
Per entendre la situació, potser ajudi fer una comparança entre aquests pressupostos i la d’una família on entren dos sous i que tenen en propietat el seu habitatge habitual i una segona casa que llogaven. Imaginin que aquesta família decideix regalar la segona casa a uns amics «rics» i que ara s’adonen que durant els dos anys anteriors s’havien oblidat de reclamar el lloguer de la casa regalada.
Com és fàcil entendre aquesta família l’any que ve tindrà manco ingressos «regulars», ja que regalant el segon habitatge ha renunciat als ingressos del lloguer i, per tant, és esperable que el seu nivell de vida (despesa) davalli necessàriament. Aquest símil permet entendre l’impacte de les rebaixes fiscals aprovades pel Govern, valorades en 200 milions d’euros i que han anat a parar, aclaparadorament, a les butxaques més riques de la nostra societat. N’hi ha prou amb dir que s’ha bonificat el 100% de l’impost sobre el patrimoni a la gent amb un patrimoni net d’entre 1 i 4 milions d’euros (recordem que el comú dels mortals, amb patrimonis nets inferior al milió d’euros, ja estava exempt). Igualment s’ha bonificat el 100% de l’impost de successions a gent amb patrimonis previs superiors als 4 milions d’euros i que rebien herències de 20 milions d’euros. És això just?
Però tornem al bessó de la nostra història. La rebaixa fiscal de 200 milions d’euros és un forat tan gran, que igual que a la nostra família, els ingressos ordinaris de 2025 del Govern seran inferiors als de 2024. Així, d’acord al propi Govern els ingressos no financers de 2025 seran 85 milions (-1,4%) manco que en 2024. És la primera vegada en la història recent on els ingressos no financers cauen malgrat entrar més doblers pel creixement econòmic. Per tant, i en contra del mantra liberal, es demostra que davallar impostos redueix els ingressos. Cal remarcar aquí que la caiguda dels ingressos ha quedat en part maquillada no sols pel propi creixement econòmic, sinó també perquè s’han apujat les recaptacions esperades pel cànon de l’aigua i l’impost de turisme sostenible, 35 milions, i hi ha varis impostos que baix el nostre criteri estan inflats, com l’impost sobre el patrimoni, el de successions i el de transmissions patrimonials (entre els tres al voltant de 75 milions d’euros).
Així idò, la primera conclusió clara és que els ingressos ordinaris d’aquesta família, després de regalar un habitatge a uns amics rics, són inferiors i, com deia, el seu nivell de despesa s’hauria de retallar. Seguint amb el símil, en canvi, aquesta família el que fa és augmentar el seu tren de vida. On és el miracle? Idò en que la seva mala gestió dels lloguers s’ha convertit en una solució a curt termini. Al descobrir que no havien pensat a cobrar el lloguer de dos anys, paradoxalment ara es troben amb més ingressos puntuals amb els que finançar transitòriament un major tren de vida.
I això és el que ha fet el Govern. En el que s’anomenen els ajustos de comptabilitat Nacional el Govern reconeix que enguany presentarà uns pressupostos rècord perquè inclourà 281 milions provinents dels fons europeus MRR encara no gastats i de fons del sector públic del propi Govern que no han estat capaços de gastar enguany.
Sense aquest apunt dels 281 milions, legal però que demostra que es viurà de la inacció del 2024, els pressupostos presentats pel Govern haguessin estat els primers en la història recent amb una retallada del total de despesa malgrat estar en un cicle econòmic expansiu.
En definitiva, el debat dels pressupostos ens mostra un Govern que s’estalona en trànsfugues i que regala el patrimoni fiscal per afavorir els rics, mentre posa en perill els serveis públics que utilitza la majoria de la societat fent que els ingressos ordinaris caiguin. Com quedarien els ingressos si a 2025 no hi hagués creixement econòmic o si no s’haguessin inflat alguns imposts? Es ven fum amb uns pressupostos històrics basats, emperò, en la mala gestió de 2024. El Govern s’assembla a la nostra noblesa decadent, que venia patrimoni per tapar la realitat. A l’igual que a les pel·lícules, la broma perd gràcia quan t’adones que aquesta família està basada en fets reals.
- Máximo Pradera: 'Tuve cáncer porque ningún médico me hizo nunca la pregunta clave: ¿qué comes?
- Problemas con Ryanair en Mallorca: unos pasajeros alemanes pagaron 270 euros al superar por un centímetro el tamaño permitido de su maleta
- El empresario Gaspar Forteza ‘Parín’: «Muy pronto los turistas preferirán pasar los veranos fuera de Mallorca»
- El testimonio de David, un joven de 16 años con cáncer en Mallorca: 'El apoyo psicológico me ayuda a seguir adelante
- Atasco kilométrico en la autopista del aeropuerto hacia Palma tras volcar un camión cargado de gasoil
- Monta una carpa para celebrar San Valentín en la playa del Portitxol
- Miquel Soler: 'Mi padre ya me decía que con el PREU no estudiábamos nada... siempre se dice lo mismo
- Conductores atrapados en el atasco: 'Llevamos una hora parados entre el Molinar y el Coll d'en Rabassa