L’ecotaxa i els problemes de la seva aplicació

No cal dir que a nivell polític s’ha posat novament de relleu el tema de l’ecotaxa i, en aquest cas, del seu increment. Un instrument d’aquest tipus es pot plantejar com un mitjà per incrementar els ingressos fiscals i més si és, com ho és una ecotaxa, per lluitar contra una externalitat negativa, com la massificació. En qualsevol cas, si es planteja com un dels possibles instruments en contra de la massificació, s’obtindran uns ingressos fiscals que, al menys en gran part, s’haurien d’aplicar en aquest objectiu adquirint establiments turístics obsolets o per incentivar els canvis d’ús turístic.

Implementar un creixement de l’ecotaxa es pot fer, sempre i quant tinguem una certa seguretat de que els ingressos turístics s’han de mantenir en termes reals. Això es així perquè es suposa que l’increment de l’ecotaxa es fa per disminuir la massificació, si més no en temporada alta. Per tant, l’objectiu s’aconseguirà si menys turistes gasten més. No caldria la baixada del nombre de turistes si es dona una millora de l’estacionalitat, en termes de disminució de turistes en temporada alta i un augment similar en les altres dues temporades, que mantendrien com a mínim els mateixos ingressos turístics de Balears. Donat els problemes semblants en els de temporada alta, pel creixement de la població vinguda de fora, que també es donen en la primavera, tardor i hivern, no sé si aquesta darrera possibilitat desestacionalitzadora seria la més recomanable.

Dos aspectes es converteixen en bàsics a l´hora de parlar de l’augment de l’ecotaxa El primer és de caire polític. El creixement de la recaptació s’ha de destinar al sector turístic i sobretot a lluitar contra la massificació, com hem dit abans. Per exemple, s’han de finançar els incentius perquè, en casos concrets, es puguin convertir establiments hotelers en habitatges residencials o per adquirir alguns allotjaments hotelers amb l’objectiu de fer esponjaments i, fins i tot, per reforçar la inspecció de l’oferta il·legal que es veuria incentivada per l’augment de l’ecotaxa. El segon aspecte, autènticament crucial, és ¿Quin ha de ser l’augment de l’ecotaxa per desincentivar al turista que gasta menys? Cal dir, com un aspecte col·lateral, que fa ja anys vàrem fer un estudi que demostrava que la franja de turisme de menor despesa, si bé lògicament produïa rendes per beneficis i salaris i el seus efectes multiplicadors sobre d’altres sectors de l’economia, aquests eren inferiors als costos socials que generava i això que no es tenia en compte afegir-hi les hores perdudes pel creixement de trànsit d’aquests anys. En conseqüència, existeix un argument que es pot afegir a l’augment de l’ecotaxa: reduiria el turisme d’inferior nivell de despesa.

El meu col·lega de la UIB, Aleix Calveras, professor d’Economia de l’Empresa ha sostingut en diversos mitjans el necessari increment de l’ecotaxa fonamentat en la diferència entre l’IVA general i l’ IVA turístic, amb el mateix objectiu de reducció de la sobreocupació i aplicat gradualment al llarg dels anys. Però el problema preocupant segueix present. ¿Fins a quin punt s’ha de pujar aquest impost per desanimar l’arribada de turistes d’inferior despesa sense alterar les altres franges de turistes per no veure davallar els ingressos totals del turisme? S’haurien de fer estudis, que si existeixen jo no conec, per analitzar la sensibilitat del turistes als canvis de preus, sobretot els de menys despesa.

Eugeni Aguiló. Professor Emèrit d’Economia Aplicada