L’exèrcit més moral del món

Fa pocs dies, circula un vídeo en el qual es mostra el terrat d’un edifici de la ciutat de Qabatiya, a Cisjordània, on es pot contemplar com uns quants soldats de les forces d’Israel llencen al buit de males maneres, o sia, sense cap mena de respecte, els cossos de tres palestins morts, mentre que a baix una excavadora intenta sepultar els cadàvers tirant-los runes al damunt. És una més, i ja van moltes, de les constants violacions dels drets humans que Israel infringeix envers la població civil palestina. Això només fa que incrementar l’odi entre uns i altres. És una befa o un acudit de mal gust, que les forces militars hebrees es considerin a si mateixes com la més moral del món. Agafats in fraganti —sense que ells se n’adonessin—, les autoritats pertinents tan sols han estat capaces de dir que s’investigarà l’assumpte i que no s’adiu de cap manera als valors de les Forces de Defensa d’Israel. Després d’uns dies, a tot estirar una setmana, el fet ha quedat totalment oblidat. I si s’oblida, deixa d’existir, i d’allò que no existeix, no podem dir-ne res. És constant la violació de tots els drets i convencions internacionals que emparen a la població civil en moments de guerra i que una vegada i una altra les forces israelianes desobeeixen sistemàticament: atacs indiscriminats a hospitals, guarderies, escoles, desmantellament de cases, vexació dels presoners, violacions, censura dels mitjans de comunicació, bombardejos que afecten de ple a la població civil i que van més enllà dels objectius militars. Si aquest és l’exèrcit més moral del món, com seran els altres? Li podem aplicar aquella dita que diu «mira de què es vanta i sabràs què li falta», és a dir, presumeixen d’allò que no tenen. Mireu com han deixat Gaza, totalment destruïda, es necessitaran anys per a tornar-la a reconstruir, i ara van cap al Líban, passant per Cisjordània, on actuen amb l’eufemisme de ‘mesures de càstig’. No té nom —per les seves conseqüències—, el ciberatac dels cercapersones que han estat utilitzats, entre altres, pels membres de Hizbul·là i que han afectat a una gran quantitat de gent més enllà de si ets membre o no d’aquesta organització. I et bull la sang quan el president Biden fa un discurs tebi davant l’ONU dient el de sempre, que Hamàs i Hizbul·là són els qui tenen tota la culpa del que està passant a la zona i que Israel té tot el dret a defensar-se, sense esmentar la deshumanitzadora actuació de l’estat d’Israel, mentre que el secretari de l’ONU, António Guterres, més categòric, ha dit que el món no es pot permetre que el Líban es converteixi en una nova Gaza. De moment, la resposta de la comunitat internacional és molt tèbia i frega gairebé la indiferència mitjançant missatges diplomàtics que no duen enlloc. Dic que la reacció és tèbia, perquè no han aconseguit convèncer a Israel amb altres solucions que no siguin la guerra i l’extermini de l’enemic, que no és altra que deslliurar-se de la població gaziana. Com hem dit en altres ocasions, la ideologia sionista vol una terra lliure d’àrabs i qualsevol ocasió és bona per a aconseguir-lo. Mentrestant, des del moment que escric aquesta crònica, en un sol dia, els bombardejos de les forces aèries israelianes al sud del Líban, han deixat gairebé sis-centes persones mortes i unes dues mil de ferides, incitant a un èxode massiu de la població. Les autoritats militars israelianes aconsellen als ciutadans de marxar dels barris o voltants on es troben els milicians de Hizbul·là, i que quan s’acabi l’ofensiva, llavors podran tornar. Sí, tornaran, però verament trobaran casa seva dempeus o, probablement, ensopegaran amb un munt d’enderrocs. Qui pagarà els desperfectes de tals accions? Qui t’alliberarà de l’angoixa que produeix una guerra? Dels maldecaps que ha desencadenat? Amb quina legalitat envaeixes un altre país? Israel sempre ha presumit de ser l’únic país de la zona que té un sistema democràtic. És així com actua un país democràtic? És així com actua l’exèrcit més moral del món, violant tots els drets internacionals existents? Israel es presenta al món com aquell que vol la pau amb els àrabs, perquè li molesta que el vegin com un estat jueu-nazi; no es tracta que l’estat d’Israel no sigui jueu-nazi, sinó d’evitar que es vegi com a tal. Ara ha mostrat la seva cara més bruta, en directe i sense manipulacions, malgrat els esforços que han fet perquè no sortís a la llum pública la seva manca d’humanitat. No recorden o no volen pensar que en la terra dels seus avantpassats també hi havia altres pobles. Netanyahu, com a responsable principal de tota aquesta massacre, porta a la població israeliana a un carreró sense sortida que, en comptes de posar les bases d’una pau duradora, el que ha fet és incrementar l’odi cap a unes dimensions inimaginables. Ha volgut tapar els seus problemes judicials amb una guerra que li ha fugit de les mans.