Opinión | Tribuna
Serveis mínims
Una de les raons que justifiquen l’existència del municipi com a entitat local és la seva vesant com a entitat prestadora de serveis als seus veïns; és a dir, l’origen del municipi està lligat a una comunitat humana que conviu i, de forma conjunta, intenta donar solució a algunes qüestions bàsiques. Per això, s’organitza per tal de prestar determinats serveis imprescindibles per a la societat. I neix el municipi com a entitat local bàsica i l’ajuntament com a corporació representativa.
Històricament, les lleis que han anat regulant el règim local des del segle XIX han inclòs una sèrie de serveis i activitats que, obligatòriament, tenien que córrer a càrrec dels municipis; així, ha estat habitual parlar dels serveis mínims obligatoris, els quals necessàriament havien de ser prestats pels municipis, segons el seu nivell poblacional.
D’aquesta manera, en l’actualitat, la Llei reguladora de les Bases del Règim Local, de l’any 1985, estableix en el seu article 26 que tots els municipis han de prestar els següents serveis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques. I, a partir d’aquest mínim, es va incrementant el nombre i categoria dels serveis, segons la població de cada municipi (més de 5.000, 20.000 o 50.000 habitants). També s’hi preveu una funció coordinadora de la prestació de determinats serveis quan es tracti de municipis de població inferior als 20.000 habitants; funció que està atribuïda, en el nostre cas, als consells insulars.
En teoria, doncs, aquests serveis definits per la llei com a obligatoris han de constituir la principal tasca a que han de destinar els seus recursos els ajuntaments, per tal de garantir que les activitats que hem esmentat es prestin en uns estàndards adequats a la societat actual. És evident que es tracta de serveis i activitats fonamentals per a la vida en comú, i que no es poden descuidar per part de les corporacions locals. Que és necessari que els carrers estiguin nets, que hi hagi una xarxa d’abastiment d’aigua o que es recullin els residus, per exemple, és tan evident que no cal posar-hi cap objecció al seu caràcter basal en una societat occidental desenvolupada com la nostra.
La realitat, però, és ben diferent. Sembla que són molts els ajuntaments que, en la seva activitat diària, no tenen en compte aquest ordre de prioritats, sinó que es dediquen principalment a altres feines i activitats que, tot i que puguin ser necessàries i importants, en moltes ocasions resulta que no són ni tan sols de competència municipal (o, en tot cas, la participació municipal hauria de ser molt escassa des del punt de vista de la distribució de competències entres les diferents administracions públiques). Amb aquesta forma d’actuar, ens trobam que els recursos municipals -limitats, com és lògic- es dediquen en una part important a serveis i activitats no obligatoris (és a dir, voluntaris o potestatius), mentre que els serveis mínims obligatoris resten desatesos o no es presten com tocaria.
Basta passejar-se per qualsevol carrer o llegir els diaris cada dia per comprovar aquest fet, ja que són habituals les queixes dels veïnats i les notícies relatives a mancances en el servei d’aigua, a poca neteja viària o a defectuosa pavimentació dels carrers, per posar-ne alguns exemples. Mentre es dediquen recursos a altres activitats municipals de tota casta.
Probablement, això te a veure amb el fet que aquests serveis mínims no són massa vistosos des del punt de vista del rèdit electoral (com, en general sol passar amb totes les infraestructures), i, en canvi, destinar els ingressos municipals a altres activitats més lúdiques permet lluir millor de cara a futures eleccions.
- Máximo Pradera: 'Tuve cáncer porque ningún médico me hizo nunca la pregunta clave: ¿qué comes?
- Problemas con Ryanair en Mallorca: unos pasajeros alemanes pagaron 270 euros al superar por un centímetro el tamaño permitido de su maleta
- El empresario Gaspar Forteza ‘Parín’: «Muy pronto los turistas preferirán pasar los veranos fuera de Mallorca»
- Miquel Soler: 'Mi padre ya me decía que con el PREU no estudiábamos nada... siempre se dice lo mismo
- Una técnica que evita cirugías agresivas contra el cáncer en Son Espases: «Es menos invasiva y más precisa»
- El testimonio de David, un joven de 16 años con cáncer en Mallorca: 'El apoyo psicológico me ayuda a seguir adelante
- Condenada una vecina de Palma por un delito electoral por no acudir a la mesa que tenía asignada
- El Banco Mare Nostrum renunció a cobrar préstamos millonarios de Matthias Kühn