Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión

Provoca la Unió Europea el vot euròfob?

El consejero delegado de IAG, Luis Gallego.

El consejero delegado de IAG, Luis Gallego.

El passat divendres es féu oficial que International Airlines Group renunciava a l’adquisició d’Air Europa. Les raons adduïdes han estat les condicions que l’Unió Europea volia imposar en matèria de competència. Segons Luis Gallego, CEO d’IAG, les darreres feien «econòmica i tècnicament inviable» l’acord d’adquisició signat el 2019.

La veritat: sorprèn molt el criteri utilitzat per la Comissió Europea. I és que en els darrers vint anys, diferents comissaris i comissàries de la Competència han demostrat diferents sensibilitats per a impulsar o denegar segons quines iniciatives.

Tan sols en el camp de l’aviació, tothom recorda la unió entre KLM i Air France. Avui, Air France-KLM. L’aleshores comissari, l’italià Romano Prodi, no hi trobà masses obstacles. Va ser una absorció de vols i de clients que deixa molt petita la frustrada compra-venda d’AE. També va significar l’acomiadament de desenes de milers de treballadors. És molt possible que la diferència de tracte tingués a veure amb l’enèssim mal moment de l’italiana Alitalia.

Mentre que, com hem vist, alguns sectors són mirats amb lents augmentatives, sembla que Brussel·les està donant prioritat a la concentració financera. Potser no se’n adonen els molt ben pagats comissaris, però aquest «laisser faire, laisser passer» amb les institucions financeres pot ajudar a l’auge de partits de caire euròfob.

Sense anar més lluny: el Banc de Bilbao Biscaia Argentaria ( BBVA en les seves inicials castellanes ) vol absorbir agressivament l’històric Banc de Sabadell. Els bascos saben que l’UE no els posa pegues. No obstant, els sindicats majoritaris a ambdós bancs han fet públic que es poden perdre 11.000 llocs de feina directes. Més tots els indirectes que se’n puguin derivar. Que, a la pràctica, són 100.000 persones sabedores de que, gràcies als buròcrates europeus - i a l’avidesa dels executius «blaus», tot val a dir-ho - el seu home, pare, parella, germà, nebot o tiet s’ha quedat al carrer.

Després ens exclamem quan veiem els resultats de França, Itàlia, Hongria o la pròpia Espanya.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents