Opinión

Les vacances

Coches en la playa

Coches en la playa / Imagen generada con Adobe Firefly

Finalment, després d’un any esperant-les, han arribat les tan desitjades vacances on et fas, com passa amb l’Any Nou, propòsits nous de vida nova. Relaxació, lectura, silenci, esport, menjar saludable; en fi, gaudir de la vida sense cap tensió afegida. Són dies d’eufòria, de benestar, en els quals t’oblides del rellotge i també del mòbil -seria fabulós si realment fos així-, de la psicofarmacologia, de la cosmètica, perquè, de segur, que no estem deprimits, quan tan sols el Prozac ens ajudava a mantenir-nos drets. Fem servir el mateix argument que Astèrix, mai se’n caurà la casa al damunt perquè no hi serem, l’única adversitat és que se’n caigui el cel. El gran problema de les vacances és que s’acaben ràpidament, com tantes altres coses. Amb un obrir i tancar d’ulls, s’han exhaurit (tempus fugit). I llavors es parlarà dels trastorns postvacances, car hem d’afrontar de bell nou les pressions professionals així com les domèstiques. És talment un contínuum que mai té final, sempre és el mateix, repetició rere repetició, com el dia de la marmota. Aquí sí que molts abusen del Prozac per a tirar endavant. Vacances a Mallorca, o que bé!, fins i tot pels mallorquins, perquè visc a Mallorca i faig les meves vacances aquí. Però tinc els nervis irritats per l’allau de turistes que venen, potser els hi tinc de naixement, que més dona! Això succeeix en un dia normal, vaig per una carretera secundària de la Serra de Tramuntana, a penes divuit quilòmetres de Palma, el trajecte habitualment és d’entre vint i trenta minuts quan ja no hi ha turistes -dos mesos i escaig-, ara és un trajecte de quaranta-cinc minuts o més. Una filera de ciclistes, una corrua de motos marca Vespa amb dos ocupants, cotxes que gairebé s’aturen a mesura que t’apropes al poble, filmant amb els seus mòbils, fent fotos, contemplant el paisatge, aturant-se a la voravia de la carretera, enmig d’un revolt o en un pas estret, obstruint el camí d’altres vehicles. Et topes en aquests mesos amb infinitat de camions d’aigua potable o no, amb camions de construcció, perquè no se sap ben bé per què sempre es comencen les obres a l’estiu, en plena temporada alta. A més, de tant en tant, la policia local ha tingut la gran idea de fer controls, ja que han augmentat els lladrocinis, provocant grans embussos per la carretera. De tota manera, igualment hi són sense cap control policial, especialment dissabtes i diumenges. Els aparcaments plens, les zones blaves a vessar i la que no ho són, ídem. Cada dos per tres tens problemes per deixar el cotxe a prop de ca teva. Ara ja no és com abans. Acostumo a mirar la Via de Cintura quan passo per un pont i sempre la veig atapeïda de cotxes per ambdues direccions, malgrat que s’hagi augmentat la velocitat novament a cent i no a vuitanta, gestionada pel Consell de Mallorca. Si vols anar d’aquí cap allà, te l’has de prendre amb calma i, sobretot, amb molt de temps. Si vas de viatge i has d’agafar l’avió, no vagis just de temps perquè et quedaràs a terra. En les vacances es perden tantes hores fent cues per la carretera, pels aeroports i zones portuàries, que sovint hom pensa que més valdria quedar-se a casa. Si vols anar a menjar a un restaurant, no pots improvisar, has de fer la reserva anticipadament, si no gairebé és impossible trobar un lloc per a menjar. Adesiara veus cues llarguíssimes esperant entrar en un restaurant, o en un museu o en qualsevol altra lloc. I un cop has entrat, ho vius com si estiguessis dins d’una llauna de sardines i, malgrat la proximitat amb l’altre en un restaurant, per exemple, gairebé has de cridar perquè et sentin. Fa la impressió que les vacances són per a fer cues que no s’acaben mai. És clar, hi ha més temps. Si vas a la platja, cal anar prest per agafar lloc i també per a poder aparcar. Arribarà el dia, si no és que ja ha arribat, que ens haurem d’aixecar a les sis del matí per atrapar un bon lloc i quedar-te allà com un estaquirot, guardant-lo com si fos el teu feu, ja que, com diu la dita, «quien va a Sevilla pierde su silla». Serem com aquells que fan cua durant dies -ocasionalment s’uneix tota la família- per tal de comprar l’últim model iPhone o per assistir a un dels concerts de la Taylor Swift o del grup de rock AC/DC. I quan arriba la nit, molts es pensen que és com el dia, fan més xivarri que mai. Nits, un dia sí i l’altre també, d’insomni, perquè estem de vacances, amb poc respecte cap al veïnat. Com no hem d’estar un sac de nervis, si patim les conseqüències de tot això i sembla que van a més. I després ens deixem comprar per uns cèntims, diem que el turisme deixa doblers als nostres pobles. Potser ho noten uns quants, però la immensa majoria el que nota és un malestar que va in crescendo a mesura que passa l’estiu. Heu de pensar que som la comunitat del Regne d’Espanya que té més cotxes per habitant i quan arriba aquest temps, es multipliquen per quatre vegades. En alguns pobles de la Serra de Tramuntana, hi ha restriccions d’aigua. Probablement, la culpa no és totalment del turisme, però alguna cosa hi té a veure. Semblen les vacances de Monsieur Hulot, plenes d’entrebancs i d’embolics constants. Aquestes, almenys, feien riure, les d’ara fan pena.