Opinión | Tribuna

Índex de coherència

La paraula coherència té, segons l’àmbit del qual xarrem, diverses accepcions. Per exemple, en l’àmbit de la lingüística la coherència d’un text és l’articulació de la informació i les idees que el fan fàcilment interpretable. A veure, idò, si aconseguesc una certa coherència en aquestes ratlles, cosa que, dit sigui de passada, no és sempre bo de fer.

En l’àmbit de la política institucional la coherència -definida com l’absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’un discurs, o, sobretot, la inexistència de dissonància entre argumentari discursiu i pràctica política- és, malauradament, un bé escàs. Una certa incoherència es pot explicar (no justificar) per la complexitat de la tasca politicoinstitucional i la dificultat de la governació d’avui en dia marcada per la policrisi en què estem immersos. Ara bé, un excés volgut d’incoherència política s’aproxima massa al cinisme o a la mala fe. En aquestes estem!

La posada en marxa de l’anomenat Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat de les Illes Balears és una iniciativa política que frega el cinisme i s’endinsa en la pèrdua de valors democràtics: Simular un procés participatiu envers la sostenibilitat, mentre es practica una política contrària a tal fi. Per exemple, el mal anomenat «decret de simplificació administrativa» que, veritablement, és, en la seva part fonamental, una derogació -tàcita o explicita- de mesures i instruments que modestament alentien el col·lapse o albiraven polítiques de contenció de l’acceleració de la, en paraules de Greta Thunberg, «extensió massiva». El cinisme d’aquest procés, formalment participatiu, és evident pels límits marcats d’antuvi en un element clau exemplificat en el «ni hablo ni hablaré nunca de decrecimiento» de la presidenta Marga Prohens. Per tant, debat dintre d’un estricte ordre!

Per molt que en el frontispici del web «#TuTries Les Illes que t’estimes més» (pacteperlasostenibilitat.org) s’afirmi que «es tracta d’una plataforma oberta a propostes, informacions, dades, coneixement i recerques que alimentarà, a partir del mes de juliol, la feina de dotze grups de treball, i s’orientarà, des d’un diàleg profund i constructiu, a identificar i delimitar problemes, a fixar els objectius de transició i a escollir les vies de transició. Per tal de promoure la generació d’un coneixement robust que tengui implicacions pràctiques en la presa de decisions, públiques i privades, aquest procés comptarà, també, amb l’aportació de coneixement del comitè d’experts, coordinat pel doctor Antoni Riera Font», la incoherència del missatge és clara: No hi cabran propostes, informacions, dades, coneixement, recerques , ni vies de transició en lògiques decrecionistes. Tot plegat em sembla un projecte per obstruir projectes com, per exemple, el llançat pel I Congrés de Turisme de la Societat Civil, conclòs el proppassat 26 de juny, o el que du implícit la mobilització del pròxim 21 de juliol, impulsada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida, reclamant un canvi de rumb que posi de debò límits al turisme.

Deia més amunt que, a parer meu, aquest Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat de les Illes Balears s’endinsa en la pèrdua de valors democràtics. Per què? Idò, entre altres coses, pel menyspreu envers les anàlisis, conclusions i propostes ja existents d’organismes de la institucionalitat democràtica com ara el CES de les Illes Balears, l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca, o el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears, entre d’altres. Però, sobretot, per la sobrerepresentació de l’elit turismofílica neoliberal en el grup de convocats, i la suposada expertesa neutra de qui elaborarà les propostes i qui dictaminarà allò que és possible o no ho és. Això és gravíssim en un debat que és, essencialment, en tot el sentit de la paraula, polític. És a dir, el debat va del futur de la polis. En qualsevol cas, sobre allò que és possible o impossible en aquest temps de malestars per la massificació a conseqüència de la turistificació empobridora de drets a la ciutadania no explícitament rica i molt rica, ve a tomb citar a l’admirada Marina Garcés: «Una mica d’impossible o m’ofego».

Abundant en les accepcions del mot coherència, val a dir que, en l’àmbit de l’estadística, la coherència és el grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén explicar-los. En aquest sentit, s’escau recordar que internacionalment existeix l’Índex de Coherència (INDICO, disponible a indicedecoherencia.org). L’INDICO no està pensat ni dissenyat per avaluar el grau de coherència dels tarannàs democràtics i de les polítiques públiques que s’apliquen. Malauradament, per a això no serveix. Però en ser una eina que mesura la relació entre el desenvolupament econòmic i la insostenibilitat ambiental, fora bo -però no passarà- que es tingués molt present a l’hora d’analitzar les dades per definir els «objectius de transició i escollir les vies de transició». Sigui com sigui, a Mallorca -i al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses- no en manquen de dades per assegurar que la disputa estratègica gira entorn de decreixement just o injust, planificat o al lliure albir del mercat, pensat en un turisme molt majoritàriament elitista o amb un important component plebeu.