Opinión | Tribuna

Lorena Oliver Far

No es pot ser neutral davant el feixisme

Gabriel Le Senne observa la marcha de las diputadas socilistas Mercedes Garrido y Pilar Costa

Gabriel Le Senne observa la marcha de las diputadas socilistas Mercedes Garrido y Pilar Costa / Guillem Bosch

El passat dimarts dia 18 de juny, el Parlament de les Illes Balear va debatre i va donar llum verda, amb els vots del PP i de Vox, a una proposició de llei de la formació ultra de Vox per derogar la Llei autonòmica de memòria democràtica, aprovada l’any 2018 amb el suport del Partit Popular a gran part del seu articulat.

Vox proposa derogar la Llei, amb el permís del Partit Popular, sobre la base de tres grans fal·làcies: La primera, que tergiversa la història, aquella que els nins i nines d’aquest País començaren a rebre abans que finalitzés la Guerra Civil, una educació acaudillada i una desmemòria imposada pel règim franquista. Una memòria que fou espoliada, falsejada i humiliada al llarg de 40 llargs anys. I aquesta és la història de la qual parteix Vox, utilitzant arguments marginals per relativitzar la dictadura o equiparar-la amb la II República com si tot fos part d’un mateix període històric violent. 

La segona, que la llei només reconeix a les víctimes d’un bàndol, quan en realitat fa un reconeixement a totes les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil a les Illes Balears. I és més, des de 1940, el règim franquista va reparar a les seves víctimes, creant un cens de morts o desapareguts assenyalant cada nom amb un muerto gloriosamente por Dios y por España, una Llei de 1939 que permetia als Ajuntaments eximir d’imposts a aquells que exhumessin, inhumessin o traslladessin morts de víctimes de la barbarie roja, igualment protegint els terrenys a on hi hagués víctimes ‘sagradas’ i concedint pensions importants a les vídues i orfes dels militars sublevats. 

Al contrari, les víctimes republicanes varen desaparèixer sota les cunetes i els edificis. Quedaren condemnades a l’oblit i les seves vídues i orfes a la marginació social. 

Per tant, la història no es reescriu, sinó que la Llei el que pretén és precisament el contrari, fer conèixer la veritat: a Espanya hi va haver un cop d’estat contra el Govern democràtic de la II República, seguit d’una terrible guerra civil on, efectivament, es varen cometre atrocitats com a qualsevol conflicte bèl·lic, però amb una distància ètica entre un bàndol i l’altre: el Govern de la República sempre va abominar els crims del denominat terror rojo, i no va poder subjectar els incontrolables, però mai va encoratjar l’aniquilació sistemàtica de l’adversari com si va fer en Franco.

I a partir de l’1 d’abril de 1939, acabada la guerra, el que no va cessar és el bany de sang, la repressió, la tortura, l’opressió, els exilis, la censura i tantes altres violacions de drets humans durant 40 anys de dictadura franquista.

La tercera, que la Llei atempta la llibertat d’expressió, aquesta mateixa malentesa llibertat que el president del Parlament Balear, Gabriel Le Senne, va exercir dimarts passat presidint el Plenari i exercint la violència, donant manotada a l’ordinador de la nostra Diputada socialista Mercedes Garrido i trencant la fotografia d’Aurora Picornell, símbol de la repressió franquista a Balears, violada i assassinada pels falangistes quan només tenia 24 anys. Tot seguit, traient fora de l’hemicicle a les dues diputades socialistes i membres de la Mesa del Parlament, les senyores Mercedes Garrido i Pilar Costa. 

Le Senne ho justificava argumentant que ho va fer per mantenir la neutralitat ideològica de la Mesa del Parlament, però ningú hauria de ser neutral davant del feixisme i, baix el paraigua de la neutralitat, sempre s’amaga camuflat la vergonya del feixisme. El president del Parlament ha demanat disculpes per «haber perdido los estribos», però ha insistit en què no dimitirà. El seu gest és indigne i es troba lluny de la pretesa neutralitat a què aquest apel·lava.

Dijous passat un miler de persones es concentraven davant del Parlament de les Illes Balears per demanar la dimissió de Le Senne. Al mateix temps, a l’interior de l’hemicicle, la presidenta del Govern, Marga Prohens afirmava que hi ha línies que no es poden traspassar, mentre el portaveu de Vox al Parlament, el Sr. Sergio Rodríguez, a la porta del mateix mirava amb un somriure desafiant, fumant-se un cigarro, a totes les persones que ens manifestàvem i demanàvem dignitat a les nostres institucions.

Amb aquests esdeveniments, els ultres de Vox han superat com mai el seu rebuig cap a les víctimes del franquisme. Però el més preocupant de tot és veure com el Partit Popular s’ha deixat arrossegar per Vox, amb una actitud totalment incomprensible que nega reparar la memòria de les víctimes en contra dels principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Vull acabar aquest article deixant clar que mai podré tractar amb la mateixa dignitat als que provocaren la guerra amb aquells que patiren, igualant als assassins amb les víctimes. Per tant jo no soc neutral i mai seré neutral i esper i desig que els nostres representants polítics a les institucions mai siguin neutrals davant del feixisme.