Opinión

Monti-Sion: Ad maiorem Dei gloriam?

Colegio e iglesia de Montesión

Colegio e iglesia de Montesión / Miguel Vicens

En aquestes darreres setmanes, s’han acabat sabent els detalls sobre la cessió que fa la Companyia de Jesús de l’antiga escola Monti-Sion a l’empresari Víctor Madera. M’atreveixo a escriure uns punts sobre aquest fet.

I. Abandó, no expulsió: de no imposar-se el sentit comú o l’acollida franciscana, en breu no hi haurà cap jesuïta a l’illa. Sense que un monarca renovador com Carles III o un antic alumne dels Jesuïtes com Manuel Azaña Díaz-Gallo hagin intervingut en la decisió. De fet, ningú, els expulsa ni els desnona. Se’n van perquè volen i els interessa. Tant és així, que fins i tot l’escola Monti-Sion del camí de Son Rapinya ha canviat de titularitat: el centre pedagògic passa ara a mans d’una fundació escolar i cultural privada.

II. Santa Bàrbara quan trona. La societat civil ha respost amb mobilitzacions. «Monti-Sion és de tots», addueixen. recordant el clàssic «el bosc és de tots» dels excursionistes. Deixant de banda la voluntariosa Agrupació d’Antics Estudiants, on era tots aquests anys l’avui ofesa ciutadania? Especialment sagnant pot haver estat el paper de les entitats dites «preservadores del patrimoni» i la del Consell de Mallorca. Per part de les primeres, no sembla una actuació massa lluïda.demanar actuacions administratives - inventari, declaració de BIC - quatre anys després de fer-se pública la decisió de tancar l’escola. En quan al segon, la diferència d’actuació amb casals com can Pueyo pareix evident.

III. Responsabilitat política i de la propietat. El mal no ve d’un dia: l’estat d’abandó del centenari edifici era palpable des de feia temps. Es podria afirmar que dècades. No era cap secret la política de certa deixadesa que practicava la Companyia amb l’immens casal. Les autoritats municipals ho havien de veure. Els seus tècnics, també. Com els del Consell de Mallorca. No es tenen notícies de cap «dossier» oficial en aquest sentit. «Laissez faire, laissez passer». Això sembla.

IV. Ha estat una sorpresa? Si i no. No perquè la decisió de la clausura escolar es prengué l’octubre del 2020. A partir d’aquell moment, s’activà el procés logístic per a traslladar els alumnes que hi quedaven a un nou aulari de 2.500m2. L’antic equip de Govern de José Hila podria dir moltes coses sobre les llicències per al nou edifici escolar. El matís ve en l’actuació de l’actual equip de Cort de Jaume Martínez i el canvi urbanístic - d’assistencial a residencial, no és el mateix - que pot afectar als edificis del Carrer Monti-Sion. No és un afer instantani: calen plànols, advocats, arquitectes municipals…i probablement un informe del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca. Connivència amb PSIB, PP i VOX sobre aquesta qüestió? En tot cas, els partits ho haurien de clarificar.

V. Doble llenguatge de la Companyia? No pareix que a La Moncloa,9 - seu madrilenya seu de la Provincia Canónica d’Espanya de la Companyia de Jesús - es parli el mateix vocabulari que a la mallorquina delegació de la Plataforma Apostòlica Mediterrània. Pel que sembla, fa temps que des de la segona es va enviar a la primera un informe sobre l’estat de l’església, el Museu i les dependències monàstiques. També una proposta de rehabilitació. Signat per un conegut arquitecte palmesà, especialista en rehabilitació patrimonial. Antic alumne del centre. Pel que es veu, ignorat. Ha guanyat la necessitat de generar recursos econòmics per sobre la del servei pastoral? Des de fora, això sembla.

VI. Alternativa perduda. Sobta que, en plena ocupació de nous centres educatius i culturals als centres històrics de les principals capitals europees - Amsterdam, Londres, Paris, Berlin… - els polítics d’aquesta terra no hagin vist l’oportunitat que Monti-Sion els oferia. La de donar una major vida al Casc Antic palmesà. Fent-lo més jove i dinàmic, menys residencial.

VII. Es podia haver evitat l’abandó? Des d’un punt de vista merament espiritual, pareix que si. Més si tenim en compte la política de nomenaments de la Companyia: pel que sembla, no s’ha traslladat cap nou frare o religiós jesuïta a Mallorca des de fa molts d’anys. Cosa que no ha succeït amb altres Províncies Canòniques espanyoles. El fet és més dolorós sabent el graner de vocacions que té la Companyia a Sud-Amèrica.

VIII. El futur. Monti-Sion és un exemple del que està passant al si de l’Església Catòlica : no hi han vocacions abastament a l’Europa Occidental per poder ocupar dignament el seu vast patrimoni. Normalment molt ben situat. Amb un agreujant: no són poques les vegades que aquest es fonamenta en donacions - bé del solar, bé de l’edifici sencer - de poderoses famílies. Operacions davant notari. Condicionades en el seu dia al manteniment de determinades activitats socio-religioses. Avui inexistents o agonitzants. Difícil encaix, adob perfecte per a advocats i intermediadors professionals. Continuarà.

La veritat, 465 anys d’història no es mereixen acabar d’aquesta manera. Més, si la llegenda dels ignasians és A.M.D.G.: «Ad Maiorem Dei Gloriam».

Suscríbete para seguir leyendo