Opinión | Tribuna

Visca el turisme de gatera: el nou model turístic del Govern Prohens

Manifestación por el derecho a la vivienda y contra la masificación turística

Manifestación por el derecho a la vivienda y contra la masificación turística

A finals d’abril i després de vàries manifestacions multitudinàries, la presidenta Prohens va fer un gir copernicà en el seu discurs per reconèixer la necessitat inajornable d’implantar polítiques sostenibles en la triple esfera econòmica, social i mediambiental. El discurs passava a defensar un turisme de qualitat i ja no de quantitat.

Enrere semblava quedar el seu discurs d’investidura nou mesos abans, quan al crit de llibertat la presidenta defensà tornar enrere totes les polítiques turístiques del Pacte de Progrés, com ara la moratòria de places, l’obligació dels llits elevables, la llei d’excessos contra el turisme de gatera, fer canvis en l’impost de turisme sostenible i la recuperació de la llei del batle Martínez de 2012, la qual va generar 123.000 noves places només a Mallorca.

El gran dubte dels ciutadans és quin dels dos discursos, el proteccionista o l’expansionista, s’acabarà imposant en el rellevant, el butlletí oficial de les Illes Balears. Estam davant la fe del convers o d’un intent d’evitar una onada de protestes dels ciutadans però sense cap intenció de canvi real?

La millor manera d’evitar caure en la subjectivitat al respondre és aplicar alguna mena de mètode científic. Per això, més enllà dels discursos, anem a contraposar la normativa aprovada pel nou Govern amb l’existent fins aquell moment.

En aquest article hom vol centrar-se en el decret-llei convalidat pel Parlament el passat 4 de juny d’enguany i que versa sobre el turisme de gatera. Aquesta és una peça clau en la transformació del model turístic, que no es pot permetre el luxe de quedar associat al turisme d’alcohol i a les bauxes fora de control. Si perdem aquesta batalla, la reconducció del model serà impossible.

Per portar l’anàlisi de manera objectiva comencem pel que reconeix l’actual Govern de la Llei d’excessos aprovada pel Pacte de Progrés i que el ciutadà trobarà en el preàmbul de la llei aprovada aquest 4 de juny. El Govern Prohens reconeix que la Llei d’excessos de 2020 per combatre el turisme de gatera a les zones de la Platja de Palma, s’Arenal de Llucmajor, Magalluf i Sant Antoni de Portmany fou una llei avançada al seu temps i que, aquest matís és molt important, la seva aplicació ha estat «eficaç». Aquestes conclusions haurien d’obligar a qualsevol governant que volgués canviar una llei a ser molt cautelós. Canviar quelcom que funciona, implica córrer el risc d’empitjorar-lo.

La llei d’excessos del Pacte va pactar amb els diferents agents econòmics implicats un cúmul de restriccions, on les renuncies de cadascú esdevenien, col·lectivament, un guany social per al destí en el seu conjunt. Així s’incorporaren restriccions a la venda d’alcohol en els establiments turístics, es prohibí fer ofertes agressives de consum d’alcohol als bars, es prohibí la venda d’alcohol en comerços, obligant a tancar aquests establiments entre les 21:30 i les 8 del matí, es prohibí la publicitat dels party boats i se’ls impedí actuar en les aigües interiors de la zona d’excessos.

I un element clau: per assegurar l’èxit real de la llei la determinació de la zona afectada fou integral per evitar que el turisme de gatera simplement es mogués d’uns carrers a uns altres.

Davant la llei de 2020, quina ha estat la proposta del govern del PP?

Hi ha dos canvis principals. D’una banda, en els casos de Calvià i de s’Arenal de Llucmajor es va decidir reduir dràsticament la zona d’afectació, sense cap tipus d’informe conegut, a només la primera línia de la platja, fet que suposa reduir la zona afectada al voltant del 90% a Calvià i del 70% a s’Arenal de Llucmajor. Així el que s’ha fet és limitar la prohibició del turisme de gatera a la primera línia i s’ha passat a donar barra lliure al que es vulgui a les segona i tercera línies. Qualsevol persona que conegui aquestes zones sap que si no es prohibeix de manera integral el turisme de gatera, el canvi suposa donar-li carta lliure.

Per tant, el resultat de la reducció de l’abast territorial de la llei d’excessos és tornar donar ales al turisme de gatera i, amb ell, es fa una passa enrere en l’aposta pel turisme de qualitat. Podem garantir que l’eficàcia demostrada de la llei d’excessos de 2020 es mantindrà després d’aquests canvis?

La segona mesura del decret llei, i en coherència amb el foment del turisme de gatera abans esmentat, és que es torna donar ales als party boats. Ara s’ha deixat de prohibir la seva publicitat dins la zona d’excessos i se’ls deixa operar prop d’aquesta.

Aquest article començava amb la pregunta de si el canvi del discurs de la presidenta Prohens era creïble o no. Dues reflexions addicionals per ajudar al lector a arribar a una conclusió. (1) S’atrevirà el Govern a presentar els canvis aquí explicats de la llei d’excessos a les fires turístiques internacionals com una prova de la seva aposta pel turisme de qualitat?. (2) S’atrevirà el Govern a presentar els canvis aquí explicats a la Mesa per la sostenibilitat del turisme?