Opinión | Tribuna

Volem un debat sincer, no amb cartes marcades

Un crucero al fondo y turistas paseando por Palma

Un crucero al fondo y turistas paseando por Palma / DM

El Col·lectiu Alternatives es va constituir l’any 2016, precisament per impulsar la reflexió i la necessitat de posar fil a l’agulla, a un procés de transició de canvi de model de creixement, que veiem esgotat i amb necessitat de canvis profunds. Per això no podem més que celebrar l’inici institucional d’un debat amb la societat civil sobre els límits del nostre model turístic, que en el fons és un debat sobre com reorientar el nostre model productiu. Alhora sabíem que era un procés llarg, complexe, que implicava una visió compartida del model de societat que volem construir. No preteníem fer volar coloms. Sabíem que implicava costos. I des de la nostra modesta capacitat d’influència ens vàrem posar a treballar. El 2016 subscrivim el document «Un nou model econòmic, sostenible, competitiu i inclusiu», l’any 2020 el document « Per una sortida sostenible, justa i progressista a la crisi» i l’any 2022 el document «Canviam el pensament, el model turístic, el model productiu?» En aquests documents hi ha propostes concretes per encarar aquest repte global de transició cap a la sostenibilitat des de l’actual model productiu. Un model que no pot canviar mai des de la «suposada espontaneïtat del mercat», i que ens porta a resultats no desitjats de saturació, contaminació, esgotament de recursos, desigualtats socials insuportables, pèrdues d’identitat col·lectiva lingüístiques i culturals...

Afortunadament ja tenim importants materials de diagnòstic i de propostes, per iniciar un camí de sentit comú cap a criteris de sostenibilitat reals. L’estudi i posterior dictamen de prospectiva de les societats insulars a l’horitzó 2030, fou encarregat pel Pacte de Progrés a finals de 2017 al CES de les Illes Balears, òrgan consultiu de participació de la societat civil reconegut al nostre Estatut d’Autonomia. Hauria de ser la visió compartida de cap a on ens volem orientar com a societat. Ací és important recordar que un estudi de prospectiva seriós requereix d’un enorme capital científic, que avui en dia només el té la UIB i d’un capital social institucional, com també representa el CES. Per això, l’estudi de prospectiva del CES es va encarregar a més de 40 professors i catedràtics de la UIB de més de 10 àrees de coneixement, on la participació de l’àrea d’economia és només una més de les que hi participen, però en absolut la única. A més a més, els resultats de les propostes fetes pels experts de la UIB, contrastats amb dos seminaris amb personalitats de fora de les Illes de reconegut prestigi intel·lectual, com les del Estudi Ramón Folch, foren discutits en quatre Fòrums Insulars, i amb tot aquest capital científic i social acumulat, el plenari del CES va aprovar per assentiment el Dictamen 5/2020, sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’ horitzó 2030.

A la vegada el Fòrum de la Societat Civil, associació d’associacions que aglutina a importants entitats de la societat civil i a on participem també com a Col·lectiu, ha elaborat comptant amb l’estudi del CES, importants documents de diagnòstics i propostes, que en un procés participatiu com mai s’havia fet fins ara, conclourà el dia 26 de juny en el I Congrés de la Societat Civil sobre el turisme, un esdeveniment que mai s’ha organitzat fins ara a l’estat espanyol.

Al mateix temps diversos col·lectius socials expressen de manera rotunda la seva protesta per la situació de la dificultat d’accedir al mercat de l’habitatge, de poder arribar a finals de mes, la saturació de determinats espais públics i zones turístiques...en el que el disgust per la situació present, obliga a plantejar-se que caldria fer per intentar corregir-la. Les massives manifestacions recents són un bona prova d’aquest malestar ciutadà.

Cal establir una calendarització del procés de transició i de les prioritats de les inversions a realitzar, la fixació concreta d’objectius, la verificació del mateixos amb eines estadístiques adequades, i la transparència pública i la participació ciutadana en la gestió i control de tot el conjunt del procés de transició vers la diversificació productiva. És pot començar interrelacionant el Pla de Ciència i Tecnologia amb els clusters del coneixement, el Pla de recerca en Salut i Biotecnologia, el Pla d’Indústria i els clusters d’innovació, el foment del producte local, del agrari i de l’ecològic, el Pla de Canvi Climàtic, el Pla d’Economia Circular, el Pla d’Economia Blava i Gestió Integrada de Zones Costaneres, el Pla de Transició Energètica i Energies renovables, el foment sostingut del sector quinari ( salut, educació, serveis socials, esports, cultura), amb el decreixement de les places obsoletes del turisme i les propostes que planteja el Fòrum de la Societat Civil. Tot plegat ens permetria iniciar ja el procés de transició amb un mínim de coherència.

Sra. Prohens: Creï ja una oficina de planificació estratègica que interrelacioni els materials de diagnòstic i els plans sectorials ja aprovats com li reclama el Dictamen 5/2020 del CES. Que tingui una composició plural i tècnica consensuada. Elabori un pla de transició i finançament i d’actuacions a curt, mig i llarg termini. Ho parli, ho elabori, ho consensuï amb el conjunt de la societat civil. Estableixi mecanismes estructurals de nova governança participativa com aconsella la pròpia Unió Europea.

I si a més, vol fer macroenquestes i més estudis a un any vista, allà vostè. Però no ho paralitzi tot a expenses d’aquestes dades que no seran més rellevants que les que ja tenim. No vulgui iniciar el debat tan sols amb aquestes cartes marcades. Ni que les reparteixi un crupier de part, que no ha estat consensuat pels futurs jugadors.