Opinión | Tribuna

Rebel·lió a les aules

Miquel Àngel Tirado, autor de 'Escuelas que enseñan.

Miquel Àngel Tirado, autor de 'Escuelas que enseñan. / DM

Sembla que una part del professorat està esvalotat i ha adoptat de manera desacomplexada una actitud rebel enfront del sistema educatiu imperant. M’arriben notícies de companys i amics clarament crítics amb la realitat a instituts i escoles amb la nova llei, la LOMLOE, que representa el triomf més explícit del model competencial. N’hi ha (em refereixo a Joan Juan, molt present als mitjans les darreres setmanes) que, des d’una actitud militant, és el portaveu del grup de professors crítics anomenat Col·lectiu Hèlios. D’altres (com Nicolau Barceló. Llegiu el seu article De memòria a les pàgines del setmanari Felanitx), des de l’atalaia de la merescuda jubilació, usen la ironia per defensar un ús sensat de la memòria. També, a les pàgines d’aquest diari, assistim a l’entrevista de Miquel Angel Tirado, enfant terrible de l’actual model d’ensenyament. Des d’una òptica més sectorial, la Societat Balear de Matemàtiques arreplega signatures per reclamar més hores de Matemàtiques a tots els cicles de l’educació obligatòria. Tot plegat, símptomes que del xiuxiueig als passadissos dels centres escolars i instituts s’ha passat a la denúncia explícita i a una oposició organitzada.

La controvèrsia no és nova. El debat sobre la posició del coneixement dins de l’ensenyament ha estat lliurat dins d’altres contextos. Fou Michael Young, sociòleg, fa poc més de deu anys, qui va encunyar el concepte de coneixement poderós (powerful knowledge), que és allà on, segons el seu parer, hauria d’anar l’educació. Segons Young, el seu paper ha estat menystingut per escoles i pedagogs en perjudici dels estudiants. A l’ensenyança secundària es prioritza la preparació de l’alumnat per ocupar un lloc de feina, la qual cosa ha forçat el desenvolupament d’un currículum basat en habilitats (el com) més que en coneixement de les disciplines (el què). Per al sociòleg britànic el coneixement no és només una construcció social que respon a interessos, sinó que també té la solidesa que li dona el fet que és testat dins d’un domini d’especialistes. Ell creu que s’ha de posar el focus sobre el coneixement, quan ha estat marginat a tots els currículums per una formació competencial. Parla de tres models, als quals anomena futurs (futur 1, 2 i 3). El primer es correspon amb l’ensenyament tradicional. El futur 2 seria la realitat que ara vivim aquí a les Illes i a Espanya amb la LOMLOE, caracteritzat pel domini de les competències, on el com és més important que el què, el coneixement es construït per docents i discents (coneixement quotidià) i les seves fronteres són laxes, d’ací la puixança i la moda de matèries integradores i interdisciplinaris. Ell defensa el futur 3, que posa el coneixement al centre del fet educatiu i manifesta la creença en la seva objectivitat perquè, malgrat ser un constructe social, està validat per una comunitat científica. Però, sobretot, Young està convençut que només des del coneixement es pot aconseguir la justícia social.

L’envit ha estat recollit per alguns dels experts en Didàctica de la Geografia, com John Morgan i David Lambert, qui, a través del projecte Geocapabilities, han volgut reivindicar el coneixement poderós dins l’ensenyança de la Geografia. Mentrestant, dins la nostra recerca hem trobat que els futurs mestres poden dibuixar un riu Ebre desembocant a l’Atlàntic, detall menor perquè tot està a Internet.