L’aliança PP-Vox contra la llengua catalana

Quan es fa la guerra, l’agressor culpa l’agredit de l’agressió. Recordin la invasió d’Iraq del trio de les Açores o Vladímir Putin amb Ucraïna. Quan es vol eliminar un adversari polític o econòmic, es difama la persona o el producte. Quan es pretén substituir una religió, es posen en relleu els seus aspectes més terribles mentre s’obvien les bestieses de la nova. A l’escola tots ens horroritzàvem amb els sacrificis humans dels pobladors originals d’Amèrica, però ens semblava cosa corrent cremar a la foguera bruixes, bruixots i científics. Quan es vol menysprear una cultura, se la qualifica d’inferior a la dominant, innecessària o molesta. Aquesta és l’estratègia de Vox vers el català.

El PP no ha guanyat el pols a Vox en la qüestió de la segregació lingüística a l’escola. Més bé a l’inrevés. El dirigent popular que, a preguntes de Mateu Ferrer, es mostrà eufòric – «les hem ficat un gol»– no ha entès res de l’estratègia de la ultradreta. Li manca finezza a l’hora d’analitzar, està d’acord amb els de Santiago Abascal o intenta dissimular la humiliant submissió dels populars.

No sabem gairebé com solucionarà l’embolic el conseller d’Educació, Antoni Vera, per separar els alumnes segons la llengua escollida. De moment, ell, Marga Prohens i els populars ja han donat crèdit al missatge de què el català és un idioma opressiu a l’escola.

Quan la consellera Manuela García, elimina el tebi i a llarg termini requisit del català pels sanitaris, envia un missatge subtil: la salut de les illes empitjora per culpa del català. A més, és una doble mentida. Primer perquè l’atenció primària i l’hospitalària estava i està farcida de professionals castellanoparlants que exercien i ho continuen fent sense cap problema. Segon, perquè, com demostrà Matías Vallés al Boulevard del 3 de setembre, l’èxode de metges és inferior al de comunitats monolingües com Madrid o Andalusia. Però ja hem afegit un argument més, per fals que sia, contra la llengua que es vol liquidar.

El català és un obstacle a la funció pública. Per què un ciutadà es vol adreçar a l’administració autonòmica o local en català si existeix la formosa –i això no és ironia– llengua castellana? No sabem quan ni com ni quins camps abastarà l’eliminació del requisit del català per accedir a la funció pública, però ja queda clar que una llengua oficial de la comunitat autònoma és considerada inferior a l’altra. Llevat que tampoc s’exigeixi el castellà i les finestretes comencin a ser ateses per angloparlants o germanoparlants.

No importa si tenim cent canals de televisió en castellà i nombroses opcions en altres llengües. A la cadena autonòmica IB3, li volen imposar programes en l’idioma mediàticament dominant. No importa que els convidats parlin en l’idioma que les faci venir la reial gana. De fet, Jorge Campos, que segons el seu currículum oficial domina «el mallorquín hablado, escrito y traducido» i té «el nivel B de catalán», mai ha dit una paraula a la cadena autonòmica que no sigui en la parla de Cervantes.

Per descomptat, el català, cada cop més minoritari a nombrosos sectors socials i extingit a àmplies zones de la geografia illenca, és un opressor. Per això, Vox tendrà una oficina de drets lingüístics –altre temps anomenat xiringuito– per lluitar, com el Santiago y cierra España dels còmics del Capitán Trueno, contra els bàrbars invasors.

L’objectiu és tornar als temps de Franco, quan la llengua pròpia es tolerava en l’àmbit familiar i en algunes minses activitats culturals. La vida oficial, escolar i pública es desenvolupava en la llengua de l’imperi, perquè, com es deia a algunes famílies mallorquines, «hace bueno».

Aquest és el pla de la ultradreta, que estima tan poc Espanya que vol empobrir-la culturalment. Per això compta amb la complicitat culpable del PP, que s’afanya a donar suport a la campanya de menyspreu al català que es parla a les Illes Balears.

Suscríbete para seguir leyendo