«El propósito de la vida es contribuir a hacer las cosas mejor de alguna manera»

(Robert F. Kennedy, fiscal general de Estados Unidos, 1925-1968).

Margalida Prohens i Rigo és, a dia d’avui, presidenta de les Illes Balears. va fonamentar bona part de la seva passada victòria electoral enfront Francina Armengol i Socías denunciant una hipotètica nefasta gestió de la segona. Acompanyada de suposats amiguismes en la contractació de càrrecs eventuals, en - repeteixo la seva expressió - un «sobredimensionat nombre de càrrecs de confiança» .Bé, idò a la primera que ha pogut, la presidenta campanera s’ha incrementat el sou el triple que ho va fer la inquera en tot el seu mandat. Idò!

Llorenç Sebastià Galmés i Verger va presentar-se a les eleccions al President del Consell amb diversos projectes «estrella». El primer de tots, anul·lar el carril VAO. El segon, tornar als 120 kilòmetres per hora a la Via de Cintura. El tercer, acabar amb les fugues de menors depenents de la institució que presideix.El quart, tornar la seguretat a les vies mallorquines.

Després de cinc mesos al poder, no n’ha pogut acomplir cap. És més: lamentablement, en el tercer cas s’estan donant tants casos de fuites com l’any passat. La diferència és que hi ha una oposició que no en fa bandera per responsabilitat. I abans, n’hi habia una que s’aferrava a tot. En quan a aturar la sinistralitat, és possible que hagi estat coincidència.

Però no es recorda en molt de temps un estiu tant luctuós en accidents de trànsit que com el d’enguany. Idò!

Jaume Martínez Llabrés és, després de les passades eleccions del vint-i-vuit de maig, batle de Palma. Els mesos precedents a la seva elecció, va fer un «tour» per tota la ciutat. Va denunciar l’estat de la Policia Local, la inseguretat de la Platja de Palma, els suposats amiguismes en la gestió de José Hila Vargas…No només això: es va atrevir a anunciar la municipalització de l’antic quarter de Son Busquets. «En cent dies», va prometre. A dia d’avui, el tema segueix tant aturat com abans. Si no més: Madrid - propietari dels terrenys - ja ha avisat que, o els terrenys es dediquen a Vivenda de Protecció Oficial, o el conveni amb les administracions illenques deixa de tenir efecte. Idò!

Yolanda Rodríguez és la nova presidenta de l’Associació de veïns del Parc de Ses Fonts i el Conservatori. Felicitem-la, doncs: que faci bona feina per altri. Desinteressadament. Però el matís ve després, quan tota contenta enuncia que l’únic objectiu associacionista és «anul·lar la bogeria de les VPO de Son Busquets». Molt orgullosa, remarca que «Mallorca no podria suportar-les». En canvi, no diu res sobre si la illa pot aguantar la quantitat de viles de luxe que es visen cada any al Col·legi d’Arquitectes. O les ampliacions encobertes d’urbanitzacions molt properes a Palma,ja visibles des del Camp Redó,el seu barri. Podria ser que l’associació no hagués nascut si, en comptes de projectar-se 800 VPO, se n’haguessin dissenyat unes altres tantes de luxe. Com s’està fent a Nou Llevant. Que, segons el criteri dels nous líders veïnals, Palma pot aguantar perfectament. Idò!

Idoia Ribas Marino és diputada de VOX des de juny del 2019. Madrilenya de naixement, du a Mallorca des de la seva infància. Estudiant en centres pedagògics públics i/o concertats.

Amb un determinat projecte educatiu integrador. D’aquí el seu perfecte català.Idioma que sap i sol xerrar amb les seves amistats mallorquines. Que en té. I - sia dit de passada - amb els seus col·legues de professió. Idoia sap que, de la política, com de la poesia, no se’n viu perennement. Per això segueix essent misser. I segueix mantenint amistat amb diferents advocats i advocadesses de Palma. En castellà…i en bon català. Primer, les garroves. Les idees, ja veurem. Idò!

VOX. Realment, va ser el partit revelació de les passades eleccions autonòmiques. Sense ells, no hi havia Govern. Varen treure uns resultats extraordinaris amb dos «leitmotiv»: la lliure elecció de l’idioma escolar per part dels pares i l’eliminació dels «xiringuitos» autonòmics. D’entrada, l’elecció del projecte educatiu serà potestat del claustre docent. I en quan als «xiringuitos», l’Oficina de Protecció de l’Espanyol - de nova creació, i gestionada pels d’Abascal - costarà 275.000,00€ anuals. Però podria ser que Gabriel Le Senne Presedo mantingui que no es tracta d’un quiosquet com l’Alaska. Sinó quelcom seriós. Que analitzi quants menors de catorze anys entren a les curses de braus illenques. Idò!

I sabut tot això, ve la malèvola pregunta: votaria el mateix en cas de celebrar-se unes altres eleccions autonòmiques? Idò!