Tribuna

Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria

Maria Ramon i Salas

Maria Ramon i Salas

Des de dia 31 de maig de 2016, les Illes Balears són una terra més digna, justa i democràtica. Després de la feina perseverant de molts d’anys per part de col·lectius i entitats, familiars i tantes i tantes persones demòcrates i valentes, la Llei de Fosses es va aprovar per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. 

Gràcies a un poble digne que mai va oblidar ni deixar de cercar, hem pogut obrir fosses, començar a tancar moltes ferides, fer justícia i recuperar i dignificar la memòria de tanta gent i la nostra memòria col·lectiva.

La voluntat, la feina i la recerca de tots aquests anys ens ha permès tenir present la repressió patida per moltes persones i les seves famílies pel simple fet de defensar valors com l’alliberament social, el feminisme o la democràcia. Ens ha permès tenir present que un poble que oblida la seva història, està condemnat a repetir-la.

Durant aquests set anys, s’han pogut recuperar les restes d’almenys 241 persones assassinades pel feixisme durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals se n’han pogut identificar 52.

Aquest 29 d’octubre, Dia del record de les víctimes desaparegudes pel franquisme a les Illes Balears, record com un dels moments més emotius com a batlessa d’Esporles, la tornada, 80 anys després, del batle Tomàs Seguí, al poble del qual no hauria d’haver partit mai. Però també record els noms d’Aurora Picornell, Bernat Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer, Maria i Antònia Pascual Flaquer, Jaume Gual, Joan Gual, Miquel Salom, Joan Canyelles, Jaume Capó, Rafel Cifre, Llorenç Coll, Gabriel Ferriol, Guillem Frau, Mariano Galiana, Joan Losa, Gaspar Macià, Baltasar Moyà, Ignasi Picornell, Miquel Ques, Pedro Vallespir, Julià Fullana, Juana Baño, Joan Ferrà, Josep Pont, Antoni Castañer, Miquel Marquet, Antoni Oliver, Miquel Martorell, Macià Salvat, Jaume Ordines, Miquel Cabot, Jordi Colom, Bartolomé Matas, Antoni Company, Miquel Pasqual, Llorenç Martorell, Gabriel Picornell, Antoni Alomar, Francesca Llull, Pere Llull, Miquel Palmer, Andreu Blanch, Emilio García-Peñuela, Antonio González, Jaume Bauzá, Francisco Solano, Pedro Morro o José Luís Santo Toribio.

Sovint, i amb raó, deim que hem fet tard com a societat. Però mai és tard per fer justícia, per conèixer i tenir present el nostre passat i no cometre les mateixes errades en el futur. Per això, per justícia i per memòria a les persones assassinades, violentades i reprimides, per estima a aquesta terra i al nostre futur, no podem deixar que es derogui la Llei de Memòria Democràtica ni que l’actual Govern deixi en el calaix la Llei de Fosses.

És vital que la Conselleria de Presidència (encara que sense una direcció general de memòria democràtica, que el Partit Popular ha decidit eliminar) continuï amb el desenvolupament del IV Pla de Fosses, ja planificat, i convoqui la comissió de seguiment per desenvolupar els següents Plans.

És de justícia exigir al Govern de Marga Prohens que deixi de ser presoner del seu pacte amb l’extrema dreta. És de mínims democràtics no interrompre la feina feta durant els darrers anys. Les famílies mereixen el retorn dels seus familiars i la nostra societat ser digna. 

Tenim l’obligació de saber-nos hereus de la seva lluita, de continuar defensant les seves idees, de ser dignes de la seva memòria. Perquè, com deia Montserrat Roig, «si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria».