La Terra i la llampuga

A la fi he trobat un article sobre ecologia que menciona en el seu títol la paraula Terra en majúscula quan es refereix al planeta on vivim. Ja fa massa temps que hem d’aguantar en els mitjans escrits o parlats una colla d’experts sense títol, predicadors sense experiència o ignorants en general que, en lloc d’utilitzar el mot Terra, usen la paraula planeta i es queden tan amples amb la seva estufera inerudita. I això que de planetes n’hi ha milions i de Terra només n’hi ha una. Potser jo mateix fa una quarantena d’anys, per fer-me l’entès, també vaig fer servir planeta en lloc de Terra. Deman disculpes, no obstant crec disposar d’una circumstància atenuant pel fet d’haver estat un dels fundadors del partit polític d’Els Verds a les Illes Balears. Prova que fórem pioners en el camp de l’ecologia política basti recordar l’eslògan ‘creixement menys u’ que el líder Joan Buades va idear per unes eleccions i la meva intervenció a la Junta general d’accionistes de GESA, juntament amb Margalida Rosselló, on vàrem tenir l’ocasió de reclamar la fi de l’escalada de la despesa energètica i la creació d’una comptabilitat ecològica en el sí de l’empresa.

L’article en qüestió titulat La resiliència de la Terra disminueix publicat al DM enumera les fronteres que asseguren la vida humana i que ja es troben sobrepassades, en zona roja. Pel que fa a la mar, llar de la llampuga, entre els perills que podrien afectar-la figuren el canvi climàtic, l’acidificació dels mars, l’aparició d’espècies invasores, la contaminació química i la proliferació de plàstics. Sortadament, l’únic efecte que l’impensat escalfament de l’aigua dels mars ha causat a aquestes fidels turistes que mai no ens fallen en temporada baixa és l’augment del seu pes respecte de la mitjana de la sèrie històrica. Es tornen més golafres i han d’ampliar el seu armari rober. Són peixos pelàgics, es reprodueixen el mes de maig, viuen dos anys, s’acosten al litoral d’agost a desembre per alimentar-se, les pescam en aquests mateixos mesos i just després desapareixen del mapa excepte algunes d’elles que es troben a les nostres cuines abillades amb salsa de tomàtiga i prebes vermells.