Qui promet en deute es met

Ja fa temps, en un dels migdies en què Pepe Oliver ens alegra amb la seva presència a la tertúlia del Gibson no vaig poder evitar de fer-li una promesa que el dimarts passat, just abans de l’esclafit de la Dana, finalment vaig poder acomplir amb l’ovació còmplice dels amics assistents a l’acte. La raó de la promesa prové d’aquell dia en què, a la terrassa del bar, em va fer mal als ulls el color blanc amb tons groguencs dels cabells d’en Pep, sempre tan perfecte, i sense pensar-ho li vaig prometre un remei definitiu que jo també faig servir, un shampooing déjaunissant professionel. Acabat l’acte de lliurament del miraculós producte i de les instruccions d’ús que li vaig recomanar aprofitàrem per fer una xerradeta, recordant coses del passat, que em confirmà l’estima i respecte mutu que ens tenim, més enllà de diferències i opinions.

Ens coneixem des de fa un fotimer d’anys quan ell es convertí en un dels més exitosos pioners del negoci de la nit de Palma. La seva obra d’art va ser la discoteca del Club de Mar. Hi posà el seu estil, la seva ànima i l’omplí d’un públic magnífic, des de membres de la reialesa fins a visitants estrangers i, sempre, amb molta gent de Palma. Jo vaig ser un assidu client i la casualitat feu que un dia em convertís en el misser dels seus excel·lents cambrers, cosa que vàrem manejar amb tot el respecte i naturalitat. Fins al punt que, un conflicte laboral que sorgí entre ell, el Club i els empleats es resolgué amb un resultat prou just: la readmissió dels meus clients a càrrec del Club, sense cap perjudici per ell.

A part de la seva excel·lent executòria com empresari de la nit, l’èxit de Pepe Oliver també té molt a veure amb els trets del seu caràcter. És un home franc i sincer, és discret i mai no cau en la xafarderia, en la pilota o en l’adulació. A la conversació del mateix dia de l’entrega del xampú sortí una crítica meva als repòrters, paparazzi i demés herbes que han maldat en contar les intimitats del Club de Mar, del Fortuna o de Marivent, sempre d’oïdes o inventades. Ell té clar que no pensa contar res d’allò que ha viscut ni llegir ni escoltar res del que li contin. Ell hi era i mantén amb modèstia que tot plegat va ser fruit de la casualitat amb l’ajuda de la profunda amistat que l’uneix a dues grans dames mallorquines a les que adora i serveix.