Alguns amics assenyats m’ho deien. «S’ha de deixar governar Vox, així la gent entendrà que són uns incompetents». A Balears ni tan sols s’ha necessitat que assolissin una conselleria. Ha bastat que les donassin un ‘xiringuito’ que anomenen Oficina de Drets Lingüístics -ells ho escriuen en castellà- perquè quedi palès que, lluny de ser un partit d’Estat, són uns incendiaris. Ho demostren amb una proposició de llei que està al pacte de Govern amb el PP. Amb una prepotència copiada d’alguns polítics d’esquerres, diuen «és nostra» -traducció del seu «es nuestra»- i ningú la toca.
Vox és un partit que somnia a declarar la guerra on regna la pau. Els de Santiago Abascal s’assemblen com bessons als de Carles Puigdemont. Necessiten generar tensió, excitar els instints més baixos, allunyar la gent de la racionalitat per aconseguir els seus objectius. Quan fa quaranta anys s’aprovà la Llei de Normalització Lingüística, Gabriel Cañellas sols donà una consigna a Francesc Gilet, el seu conseller de Cultura: «No vull problemes». Durant aquestes quatre dècades, amb alguns conflictes de poca importància i curta durada, la pacis linguae s’ha mantingut.
Vox és un partit que argumenta amb mentides. Asseguren a la proposició de llei que gairebé totes les institucions «exigeixen l’obligació d’utilitzar el català i, per això mateix, la impossibilitat o, almenys, àmplies limitacions per a utilitzar el castellà». Es veu que no trepitgen gaire els tribunals, tampoc les seus policials ni els hospitals, ni molts dels departaments autonòmics i municipals on és difícil trobar un acte que es desenvolupi en català.
Més encara. Tampoc caminen gaire pels carrers de Palma, Calvià, Alcúdia o Llucmajor. Com em deia dimecres una persona a la qual acabava de conèixer, «fa tres dies que som a Ciutat i és gairebé impossible escoltar una conversa en català».
Vox és un partit acientífic. Va contra els filòlegs que fa segles determinaren que la llengua que es parla a les Balears, a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, al sud de França i a l’Alguer és la mateixa. Ho confirma fins i tot la Real Academia de la Lengua. Quan intenten aferrar-se al ‘Diccionari català, valencià, balear’ per argumentar les seves dèries segregacionistes, obliden que mossèn Antoni Maria Alcover recull totes les varietats lexicològiques d’un mateix idioma. Igual que quan s’accepta que «coger» a Espanya té un significat molt distint al qual es dona a l’Argentina. O que «guagua» és tan espanyol com «autobús».
Vox és antimallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Afirmen defensar les varietats lingüístiques de cada una de les illes. Arriben a pujar-les la categoria de llengua. Si les defensassin, les utilitzarien i, que recordi, encara són verges de fer-ho al Parlament o a una roda de premsa. Jorge Campos escriu al seu currículum oficial que entre els idiomes que domina s’hi troba «el mallorquín escrito, hablado y traducido [sic]», també, sorpresa, que té el nivell B de català, però no ha dignificat aquestes llengües amb la seva boca.
Vox promou un frau. El nom d’Oficina dels Drets Lingüístics, que segons el pacte signat amb el PP dependrà del Parlament i controlarà el partit ultradretà, és una falsedat fins i tot en el seu nom. No fan comptes protegir cap catalanoparlant que sigui discriminat. Per tant, el nom correcte seria Oficina dels Drets dels Castellanoparlants contra l’Opressió Catalanista que les Martiritza, Castiga i Tortura. (ODCCOCMCT). O una cosa semblant.
Vox és antiespanyol. En lloc de defensar la riquesa lingüística i cultural del país que tant diu estimar, vol amputar les seves essències. El vol empobrir. Tan espanyol és el «cocido» com el bullit, el «pisto» com el tombet, el gallec com el castellà, però ells rebutgen la varietat gastronòmica i idiomàtica. L’objectiu és que tots mengem «rabo de toro».
Vox és deslleial. Els partits de l’oposició no han respectat els cent dies de cortesia que es donava als nous governs. Però molt pitjor és que no faci l’aliat del PP. Marga Prohens té un problema gros. Esperam d’ella que governi i ens trobam que, de moment, s’haurà de dedicar a domar les feres del circ que li han montat.
