Algaidins i solidaris

Al llarg d’aquests 25 anys l’associació Algaida Solidari ha repartit 300 mil euros entre un bon grapat de projectes

Miquel Àngel Lladó Ribas

Miquel Àngel Lladó Ribas

Em feia una mica de vessa, tot sigui dit. Els prop de 32º a les sis i mitja del capvespre que marcava el termòmetre convidaven més aviat a quedar a casa, llegint un bon llibre o refrescant-te de la millor de les maneres possibles. Però m’havia compromès a participar-hi i la veritat és que no me’n vaig penedir gens ni una mica. Es tractava ni més ni menys que de celebrar el 25è aniversari de l’associació Algaida Solidari, una entitat que va néixer l’any 1998 quan na Maria Garcias, na Maria de Can Massoles, va viatjar a la localitat d’Huamachuco (Perú) convidada per una amiga seva, la religiosa mallorquina Catalina Vallespir. Commoguda per la precarietat en què vivia aquella gent, especialment els infants, va decidir fer alguna cosa. Així comença la història d’Algaida Solidari.

Conduït impecablement per Jerònia M. Vanrell, l’acte consistí en un recorregut a través dels projectes i les iniciatives amb què aquesta associació es va implicar, normalment a través d’ajuts econòmics provinents d’alguna de les nombroses activitats que duien a terme: sopars solidaris, loteria de Nadal, rifes... Al llarg d’aquests 25 anys d’existència han repartit la gens menyspreable quantitat de 300 mil euros (50 milions de les antigues pessetes, com s’encarregà de recordar na Jerònia) entre un bon grapat de projectes, els més representatius dels quals foren presents a la Sala Polivalent del Poliesportiu municipal algaidí per narrar en primera persona el que havien pogut fer gràcies a l’altruisme i bon quefer d’Algaida Solidari. D’aquesta manera desfilaren per l’entarimat de la Sala -plena de gom a gom- i per aquest ordre l’associació Misol, la Fundació Campaner, Joana Vanrell (voluntària Burundi), el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Aprendo Contigo, Gaspar Hauser/APNAB, Desayuno para Todos, Ciudad Antigua (beques escolars), ASNIMO, Zaqueo Palma, Dentistas sobre Ruedas, Monti-sion Solidària i l’associació «Una possibilitat de vida». Els projectes -i la gent que hi ha al darrere, òbviament- comprenen camps tan diversos com l’atenció sanitària, especialment als infants; l’ajuda alimentària; el desenvolupament en zones rurals o especialment deprimides a causa de la guerra o els conflictes ètnics; l’escolarització; la discapacitat; la salut mental; la integració laboral o el simple fet de poder oferir un sostre o una ració de menjar a les persones que més ho necessiten.

La primera cosa que em va venir al cap en veure tota aquella allau d’idees i generositat va ser que probablement les varen poder dur a terme gràcies a la voluntat -la bona voluntat, en aquest cas- i l’empenta de les persones -dones, la gran majoria- que conformen Algaida Solidari. Realment és molt gratificant veure com les entitats i associacions que integren el denominat Tercer Sector gaudeixen d’una salut i una energia envejables. Unes virtuts que, tot sigui dit, contrasten amb una Administració com més va més anquilosada a causa de l’excessiva lentitud i burocràcia inherents als tràmits i/o procediments relacionats amb aquestes o altres causes semblants. Però les ganes de fer coses, la sensibilitat i l’entusiasme dels seus actors supleixen amb escreix qualsevol entrebanc, i Algaida Solidari n’és una bona prova, de tot plegat. Ho tornarem a recordar, a risc de ser insistents: els sopars, les degustacions, les torrades populars, els mercadets, les xerrades..., han constituït, entre moltes altres, les eines amb què aquestes algaidines i algaidins exemplars han construït el seu bell edifici d’altruisme i generositat envers les persones i col·lectius que més ho necessiten.

I no em puc estar de dir, ja per acabar, que totes aquestes bones accions ens interpel·len també a nosaltres mateixos, entaforats en la nostra parcel·la d’egoisme i benestar i massa sovint cecs i sords, metafòricament parlant, a allò que passa ja no dic al Tercer Món, sinó de vegades molt a prop de ca nostra, just tombant la cantonada. Llarga vida, doncs, a Algaida Solidari, i enhorabona per aquests 25 anys d’història algaidina, senzilla i profundament humana, de les que sens dubte fan poble i comunitat, i de la bona!

Suscríbete para seguir leyendo