LPO

Bernat Jofre i Bonet

Bernat Jofre i Bonet

Pel que sembla, Balears ha entrat en un procés de difícil reversió. Aquell on l’assoliment del Luxe - així, en majúscules - és una fita natural. Veiem com les tendes - algunes, autèntiques galeries - d’art abstracte i contemporani sorgeixen als nuclis costaners. On l’obra venal més barata no baixa dels 4.000,00 euros. Així com al món de l’interiorisme parlar de llits de 10.000,00 euros ja és habitual. O com ja no es conceben serveis de neteja sense haver de pagar catorze, setze o vint euros l’hora. Per no parlar dels 5.000,00 euros/m2 que pot arribar un solar amb accés directe al mar. És la «luxificació». Pot parèixer superflu. Fins i tot snob. Però en molts casos, hem interioritzat la situació com a normal.

Ja no ens conformam amb una festa senzilla pels infants: ha de venir un catering a ca nostra. O, directament, llogam una «possessió» amb piscina. Amb jocs, animadores i fins i tot contractam dòcils cavalls per a que els infants hi puguin fer una volta. És el triomf de l’hedonisme: el del tardeo en comptes del de la reflexió. Del culte a la vida social i no a la intelectual. Carpe diem. Ja apagarà el llum el darrer.

Ara bè, el que molts no es pensaven mai és que el Govern de les Illes Balears es sumàs a aquest corrent. Menys, un que es deia progressista. Tot inaugurant un interessant concepte: el LPO. Luxe de Protecció Oficial. Pel que sembla, l’Institut Balear de la Vivenda ha decidit comprar un edifici sencer de pisos per a vivenda social. Res no tindria d’estrany si no fos que: a/ l’actiu està destinat a un comprador d’alt poder adquisitiu, b/la zona és una de les més cotitzades de Palma c/ el sòl del bastiment no estava destinat a VPO, d/ per a la seva adquisició, una entitat com Ports de les Illes Balears s’ha vist descapitalitzada i e/ hi havien opcions molt més econòmiques al mercat.

Seria molt desitjable que, de ser tècnicament possible, el nou Govern tiràs enrere l’operació. En un tema tant sensible com és el de la vivenda social, no es pot oferir la imatge de tudadissa com la que s’ha donat. Que és la darrera fotografia amb la que els ciutadans es queden del Pacte: la de mals gestors. Probablement no sigui la més justa. Però ha estat la final. I, com sol passar, la memòria dels votants és curta. Molt curta. Així han anat les coses, per cert.

Suscríbete para seguir leyendo