Vivim en una època, i en un indret, en què tothom diu defensar la llibertat. A l’Estat Espanyol i arreu del món els darrers anys ha estat una de les paraules de moda. Se l’han posada a la boca i han dit treballar per ella milionaris, polítics (i polítiques) autoritaris i homes poderosos i corruptes que odien les dones i els diferents. «La llibertat és important», diuen. La llibertat, però, no és fer allò que hom vulgui sense importar-ne les conseqüències per a la resta. Una paraula tan preciosa que ha mogut les esperances i les pulsions més profundes dels humans des del principi dels temps, no pot banalitzar-se ni pervertir-se així. Qui en fan més bandera són, sobretot, les persones que manco l’han estimada històricament. Les que manco han lluitat per ella en les seves diferents formes i expressions, des de sempre. Les que tenen una idea de llibertat molt restringida, basada en mantenir uns privilegis construïts sobre la manca de llibertat i de justícia de tota la resta. I és que, sense drets col·lectius ni justícia social, no hi pot haver llibertat real. Les persones i els col·lectius progressistes ho hem sabut sempre. Segurament, però, mai havíem viscut un període en què això fos tant extremadament evident.

Durant dècades hi ha qui ha volgut separar la llibertat de la justícia. Absurd, perquè un concepte va lligat a l’altre. Per això, és fonamental recordar que llibertat és fer que la política deixi de ser un problema per als febles i els fràgils. Llibertat és abaratir el cost de la vida, la cistella de la compra i l’habitatge; és la creació de treball decent mitjançant una transició ecològica justa i és tenir una sanitat i uns serveis públics dels quals sentir-nos orgullosos. Llibertat ha de ser millorar la vida de les persones i donar raons materials i morals a les classes populars i a la gent progressista perquè es mobilitzi per garantir el blindatge dels drets que ha costat moltíssim aconseguir i consolidar, però que ara perillen. Llibertat és protegir el poder adquisitiu de les famílies, limitar les conseqüències de la inflació, apostar decididament per allò públic i prendre mesures efectives per a l’accés a l’habitatge. Llibertat és prioritzar la cura de les persones, l’augment dels permisos de paternitat i maternitat igualitaris, la igualtat retributiva i en el treball i la lluita contra les violències masclistes. Llibertat és enfortir el nostre teixit econòmic propi i oferir les condicions perquè pugui créixer en un marc laboral just.

La llibertat no és decidir què vols prendre a un establiment. La llibertat ha derrotat dictadors, ha tombat murs, ha esbucat imperis infames, ha fet que l’amor guanyi a l’odi. Aquí i allà. A passats llunyans i fa quatre dies. Perquè la llibertat, com la justícia i el progrés, és pur sentit comú. Qui pot estar en contra que hi hagi més i millors permisos per a mares i pares? Qui pot estar en contra que tenguem més temps per tenir cura dels nostres éssers estimats? Qui pot estar en contra que l’habitatge sigui accessible i digne per a tothom? Qui pot estar en contra de condicions de treball decents? Perquè la llibertat és això: protegir drets, estimar i construir.