El nou Govern i el Turisme: reptes de futur

El passat diumenge vint-i-vuit de maig es celebraren eleccions al Parlament de les Illes Balears. Els seus resultats es traduiren en un majoritari recolzament al Partit Popular i en un fort ascens de VOX. Per tant, l’anunciada alternança esquerra-dreta serà un fet.

El nou Govern afrontarà una sèrie de reptes i desafiaments socials, polítics i econòmics. Alguns, quasi estructurals. D’altres, que podrien anar trobant solució amb imaginació i col·laboració público-privada, tal és el cas dels que poden afectar al món del Turisme. Analitzem-los.

1. Normativa turística: totes les parts ( patronal, sindicats, etcètera ) poden estar d’acord en la necessitat d’un cos normatiu modern i actualitzat. Una altra cosa és com i de quina manera haurien de ser les formes en què es presenten aquestes iniciatives legislatives. Es tengui en compte que les explotacions familiars -normalment sense capacitat ni massa crítica suficient per a poder pagar un assessor jurídic i/o laboral en exclusiva - solen ser víctimes propiciatòries de tal successió de textos normatius. Caldrà una reflexió molt important al respecte. A la vegada que una tasca de mediació molt important entre els actuants abans esmentats.

2. Creixement. La lideressa popular ja va dir públicament que cal repensar el model turístic. A la vegada que l’eliminació de la Borsa de Places - BdP, a partir d’ara - li pareixia un error. El paper de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) podria ser determinant. Establint unes línies mestres sobre quina casuística s’hauria de seguir per iniciar una utilització selectiva de la BdP. Facilitant amb ella la creació d’establiments de cinc estrelles i Turismes Rurals de Gran Luxe, amb gran demanda avui en dia. Segments amb major múscul per afrontar crisis econòmiques. Creadors de llocs de treball de llarga durada i de qualitat.

3. Habitatge Vacacional. En la mateixa línia, el restabliment de la BdP ha de servir per a fer un Habitatge Vacacional de Qualitat, en majúscules. És a dir, traslladar el pla de treball preestablert per a les places hoteleres a les vacacionals. Autoritzant noves places d’Habitatge Vacacional, certament. Sempre i quan vagin de la mà de recuperació cultural i de pujada de nivell turística. En casals urbans o explotacions rurals amb una antigor determinada. Establint uns paràmetres qualitatius i de cabuda molt definits. Generant Valor Afegit al producte. Produint un efecte crida cap un client d’una capacitat de despesa elevada.

4. Formació. A finals de la II Guerra Mundial, un grup d’ hotelers suïssos se n’adonaren de que no tenien capital suficient com per seguir mantenint la seva indústria formativa. Necessitaven diners: corrrien el perill real de quedar-se sense directius ni treballadors. Així va ser com la pedagogia centre europea contactà amb certes cadenes ianquis, via fundacions nord-americanes d’ilustres llinatges. A canvi de dòlars, naturalment. Traslladant l’exemple helvètic a les nostres Illes, s’hauria de fer un acostament real i efectiu entre empreses illenques i la Universitat de les Illes Balears. Si no van de la mà, no podrem afrontar de manera seriosa un dels mals endèmics que suporta des de ja fa uns anys el Turisme: la manca de mà d’obra qualificada. Bé sia en directius mitjans - la mobilitat al sector comença a ser molt elevada - bé sia en els treballadors d’hotels pròpiament dits.

5. Impost de Turisme Sostenible. El partit guanyador del 28M ja ha avisat que no pensa treure l’ITS. No obstant, faria bé en repensar-lo. Seriosament. Especialment pel que fa a qui, com i quan es liquida. Però - per damunt de tot - en què es gasta el tribut. I aquí, altre pic la figura de l’AETIB hauria de ser clau en cercar una solució acceptable.

6. Futur. Aquí no hi han dretes o esquerres. I que es resumeix en una pregunta: què volen ser les Illes de grans? Aquest és el gran interrogant que molt seriosament s’hauria de plantejar el nou Govern. L’estratègia ha de seguir aquesta Comunitat per a esdevenir un referent en quan a despesa turística per visitant: potser és preferible menys visitants pagant més que molts amb menor despesa per estada. Sabent no obstant que els qui tenen més possibles exigeixen més a les destinacions que visiten. Això vol dir majors inversions en circularitat, sostenibilitat o protecció al Medi Ambient.

Temps per reflexionar. Per prendre decisions arriscades. Que probablement no deixin indiferent ningú. Però - s’espera - valentes i amb un sentit llarg placista. Pensant en la globalitat, en la modernitat. En la rendibilitat, en una paraula.

Suscríbete para seguir leyendo