TRIBUNA

La política necessària per a Mallorca

Jaume Garau i Salas

És reconegut per totes les entitats rellevants de Mallorca, que tenim una economia massa depenent del sistema turístic. Un sistema que té dos àmbits diferenciats: l’intern i l’extern. L’extern és el conjunt d’agències, línies, àrees, plataformes d’internet, aeroports i ports de l’estat. El sistema turístic intern és el dels allotjaments, transports, serveis i indústria complementària. Els dos àmbits formen un entramat de relacions i cultures, d’una quantitat enorme de persones i empreses que es conjuguen per oferir uns serveis als visitants que venen a passar uns dies a l’illa. Cal saber negociar i consensuar amb tot aquest entramat, intern i extern, com s’ha fet en part en el cas dels megacreuers.

Aquest sistema turístic ja té més de seixanta anys, i mostra uns desequilibris importants que es manifesten amb saturació intermitent i crònica de determinats llocs i infraestructures causant problemes a molts residents i a bastants turistes. Aquests desequilibris es donen en un context d’incertesa i transició de l’economia mundial. És, per tant, necessari impulsar un pacte entre els actors del sistema turístic, les institucions i la societat civil per encaminar un procés de fer el sistema turístic de Mallorca sostenible en els anys vinents.

El futur del turisme sostenible passa sens dubte per combinar el decreixement de determinats sectors econòmics i el creixement d’altres. Per exemple hem de créixer amb energies renovables i amb agricultura, i hem de decréixer en automòbils i importació d’aliments. La combinació de les dues dinàmiques ha de ser una estratègia, inversora i avaluada de forma permanent, per això és necessari impulsar les diferents transicions que marcaran el camí del nou progrés que necessitam.

La transició econòmica i social cap a un nou model de produir i fer feina, amb nous objectius de més productivitat i qualificació laboral. La transició social i cultural haurà de comptar amb més distribució de la riquesa i lluitar per un objectiu de zero pobresa. La creació de milers d’habitatges socials requerirà un pacte institucional i prvat molt àgil i eficaç, així com una normalització lingüística que ara no tenim i que exclou de moltes activitats quotidianes els que parlam català. En fin, la transició ambiental ha d’anar reduint les emissions, impulsar la mobilitat col·lectiva i la gestió responsable dels recursos naturals per fer viable un consum diferent.

Entre tots els territoris de Mallorca que s’han de protegir, pot-ser n’hi ha tres especialment importants: la Serra de Tramuntana, els barris històrics de pobles i ciutats, i el Pla de Mallorca. Sobre aquests territoris hi ha una pressió especial i uns problemes molt difícils de solucionar, ja que tenen una història feixuga de saturació i banalització, amb la pèrdua conseqüent de riquesa cultural i econòmica. Cal fer projectes integrals a llarg termini amb un gran consens social i econòmic.

Per una altra part, hi ha punts crítics de saturació que s’han de gestionar d’una manera més enèrgica i urgent. Un és el problema de la sobrecàrrega de cotxes en determinats moments i llocs. Per això hem de fer com a Formentera a totes les Illes: definir un límit del nombre de cotxes que poden venir els mesos d’estiu i, d’una altra banda, establir unes tarifes altes en els aparcaments dissuasius lluny de les platges, gratis per part dels residents, com també fan a Formentera.

La societat civil és prou ampla, diversa i rellevant, perquè estigui ben considerada en les prioritats de col·laboració entre govern, patronals i sindicats. És imprescindible una llei que faci sostenible la seva gestió i garantir un lloc prominent entre els òrgans de participació de l’administració pública i d’entitats privades.

Aquestes polítiques han de ser gestionades per persones que tenen experiència i lideratge. A Mallorca, les persones més preparades per dur-les endavant són sens dubte Francina Armengol, des del Govern, i Catalina Cladera, des del Consell. Les relacions entre ambdues persones és més important que mai a causa del fet que el Consell té les competències en matèria de turisme i moltes altres que fan imprescindible la concurrència entre les dues. En aquest sentit, la bona relació entre les persones que les presidiran és un valor polític molt alt que cal considerar.