Tribuna

L’alfabeguera a Mallorca

Felip Munar i Munar

Felip Munar i Munar

Ja és ben curiós que a molts de pobles de Mallorca s’utilitzi l’alfabeguera en diverses celebracions però no se’n sàpiga el motiu.

En primer lloc hem de dir que el culte, l’admiració, o l’ús dels vegetals està lligat a la història de la humanitat. El culte Dendrolàtic esdevé una constant al llarg de totes les celebracions, festes, commemoracions, i a més a més, no és un afegitó, o un complement, sinó que sembla ésser una peça important de les creences que contextualitzen els actes en comunitat. Arbres i plantes esdevenen un espill per a les persones que veuen amb la seva natura una relació de forma, d’olors, de sentiments apropada a la humana. Per això lligam plantes, flors i arbres a maneres d’ésser, de sentir i de veure el món (la rosa vermella, el lliri blanc, el crisantem, etc. i la palmera, el xiprer, l’olivera, el lladoner, etc.).

Mallorca, una terra d’aromes, flaires, remors i sensualitats, no ha romàs aliena a l’embruix d’aquesta planta. Els Cossiers –tant els d’Algaida com els de Montuïri, els més importants i representatius-, una de les danses més antigues de la Mediterrània, de culte al Sol i per afavorir la fertilitat, duen a cada mà un brotet d’alfabeguera. La gent no en sap l’origen, però ningú no concep uns cossiers sense alfabeguera, sense la flaire que escampa amb el vaivé dels braços. I també en duen els Cavallets de Felanitx.

Així mateix, no hi ha casa de poble o fora vila que no tingui cossiols d’alfabeguera: diuen que la seva flaire fa allunyar els mosquits! El clima nostrat li és favorable, ja que és molt sensible a les gelades.

Al monestir de la Real, a sant Bernat de Palma, cada any, s’hi fa una romeria des de la Ciutat; tothom se’n du un brotet d’alfabeguera agafat dels peus de la imatge del sant: a principis del s. XX, els germans religiosos que s’encarregaven de l’església de la Real per les festes de sant Bernat, adornaven l’altar amb cossiols d’alfabeguera i, abans o després de besar el sant, els peregrins n’agafaven un brotet i «feien mal bé els cossiols». Així fou com varen començar a cultivar-ne i a donar-ne un brotet als qui anaven en romeria a besar el sant, i així començà a fer-se popular i, segons sembla, es va anar estenent per tota l’illa.

A molts de pobles de Mallorca també celebren la Mare de Déu Morta, o Gitada, o d’Agost, i al voltant del llit sempre hi ha plantes d’alfabeguera.

L’alfabeguera forma part dels «perfums de la festa», suau i sensible; es creu que aquella dona que en du un penjoll devora el cor, tindrà ben aviat un enamorat que li anirà al darrera; o bé que no tindrà mal de cor.

A l’estiu, quan els camps ja s’han engrogueït, ressorgeix esponerosa l’alfabeguera, verda i perfumada. Aquesta circumstància, segurament, és el que ha provocat tota l’admiració al seu voltant.

És usada també en la cuina mediterrània -i llatinoamericana-, es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta - la famosa salsa pesto italiana la du com a ingredient principal -i també en guisats de qualsevol mena de carns.

L’herba fresca es pot mantenir dins la gelera durant curts períodes guardada en una bossa de plàstic o durant períodes més llargs en el congelador, si se l’escalda ràpidament en aigua bullent. També es poden mantenir les fulles fresques en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d’oliva.

Es pot utilitzar tant la fulla tendra com la fulla seca. En el primer cas té una olor més forta i un gust picant que recorda el pebre. La planta seca en canvi, s’assembla al curri. També pot agafar un gust semblant a l’anís. Les fulles picades serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, sopes, bolets, ous, carn... també s’utilitza per a fer salses com el famós «pesto» per a la pasta, com hem dit. També la podem trobar en forma d’infusió.

L’oli aromàtic obtingut per destil·lació amb vapor, s’utilitza com a aromatitzant i per a fer fregues que eviten la caiguda de cabell.

El bany amb infusió d’alfàbrega serveix com a estimulant i alhora relaxa els nervis. Deixa la pell molt fresca.

La seva essència s’utilitza per a donar olor al sabó i per evitar l’olor de cuir. També desodoritza les sabates.

El Dr. Carles Amengual, en el seu llibre L’Hort de les Rondalles Mallorquines, ens diu que la infusió d’alfabeguera és bona per ajudar a fer la digestió. L’oli essencial és un bon antisèptic per via interna i externa, i l’olor de la planta repel·leix els insectes. A l’Índia és considerada una planta sagrada.