«L’elector gaudeix del sagrat privilegi de votar per un candidat que han elegit altres».
Ambrose Bierce. Militar, editor,escriptor i periodista nord-americà (1842-1914).
Ningú dubta de la validesa de Margalida Prohens i Rigo. Llicenciada en Traducció i Interpretació per l’Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Màster en Traducció Jurídica i Jurada pel Ministeri d’Afers Exteriors. Consumada argumentadora, entusiasta defensora dels valors encarnats pel Partit Popular. En ocasions, fins i tot posant en relatiu perill la seva salut, tal és la passió que sol demostrar en la tasca política. Aquesta abnegada dedicació és d’agrair en una dona jove. Més encara en el cas de ser posseïdora d’un brillant currículum universitari, necessari pròleg per a una carrera professional de nivell a l’esfera privada. No obstant, ha optat per la sorda batalla parlamentària, continuada font de maldecaps i tensions. Després d’unes setmanes de precampanya, certs interrogants pendents de resposta s’aixequen sobre la seva figura:
Una líder traïda? Prohens hauria d’anar amb peus de plom: pareix que hi hagi algú confabulat en fer-la fracassar. Des del propi Partit Popular i a partir del moment en que va ser oficialment promoguda. La publicació de les fotografies del sopar amb José María Rodríguez a «Sa Vinya» de Sencelles haurien de convidar la campanera a una profunda reflexió: algú de confiança - molta confiança: diu un proverbi àrab que qui més et diu estimar pot ser el teu pitjor enemic - manà la publicació de les imatges. Essent-ne plenament conscient sobre les conseqüències que tal filtració podria tenir sobre tota la campanya electoral. Amb l’aquiescència d’un determinat grup de pressió al si de l’organització, on ningú fa una passa d’aquest tipus sense el vist-i-plau de la resta de la comunitat. O, com a mínim, al sector al qual pertany. Tal podria ser el cas.
Exigències incoherents? La confecció de les llistes ha fet surar la probable incoherència en que pareix viure la formació conservadora. Prohens s’ha passat anys atacant l’actual Executiu autonòmic per - cito textualment - «practicar el nepotisme amb doblers públics». A la vegada que assegurava a tothom qui la volia escoltar que (torno a citar) ,d’entrar el Partit Popular al Govern, no permetria cap «enxufisme familiar» . A l’hora de la veritat, la lideressa conservadora va acabar imposant el seu espòs com a segon cap de llista a Cort. La congruència, excel·lent per recomanar a altri,mala de fer en primera persona.
Un partit desconnectat? En tercera instància, una certa desconnexió amb el món turístic, impensable no ja fa uns anys, sinó mesos. Les seves declaracions sobre els llits elevables i la confirmació de que, en cas de governar, el PP no revocarà l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). Històrica demanda hotelera, altres vegades assumida pel Partit Popular. La primera podria costar-li alguna cosa més que un mal cap de setmana a la formació que encapçala. Sobretot en àrees que, «a priori», podrien haver anat molt justos pel conjunt de les esquerres. En quan a la defensa de l’ITS, podria significar una certa fuga de sufragis cap a posicions més conservadores. En tot cas, ambdues anècdotes poden demostrar la presumpta desconnexió que pot estar visquent l’actual direcció del PP amb la patronal hotelera.
Andratx, un exemple a seguir? Divendres passat, es publicà l’arxiu de la denúncia interposada pel Partit Popular andritxol - en el moment dels fets, a l’oposició - contra sis regidors de l’equip de Govern. La direcció del Partit Popular - això és, la pròpia Prohens - ha suposadament incitat, aprovat i finançat la desafortunada reclamació judicial. La jutgessa ha desestimat totes i cada una de les acusacions, suggerint l’arxiu definitiu de la causa. Presentada amb un motiu: preparar una posterior moció de censura. El fons de la causa era de caire tant polític que un dels acusats (Antoni Mir i Salvà, PSIB ) ho estava pel sol motiu de ser batle. Amb un «però»: en el moment de ser presentada la causa davant Fiscalia,mancaven mesos per a que l’abans citat prengués possessió del càrrec.Hauria d’aclarir Prohens i Rigo si continua estant d’acord amb aquesta manera d’utilitzar els ressorts de la Justícia o, si pel contrari, pensa extirpar de la seva formació aitals pràctiques coercitives.
En definitiva: la ciutadania agrairia que la avui candidata popular resolgués les diverses equacions que l’envolten. Demostrant que ja és una lideressa consolidada. I no un entrant, a l’espera del plat principal. El qual, per cert, alguns desitjarien servir després de les eleccions.
