Comandera

Cada idioma sol tenir unes paraules o frases pròpies, especialment adequades per a expressar una idea o concepte, i que són molt males de traduir, perquè, precisament, la seva especificitat fa que el que es diu tengui uns matisos quasi impossibles de traslladar a una altra llengua. O que sigui necessari utilitzar una frase explicativa per tal de aproximar-se a la idea original. En això, tots els idiomes són semblants -en el sentit que tenen aquest tipus d’expressions- i també són diferents -per quant les expressions són molt diverses i solen tenir a veure amb la idiosincràsia del poble que ha parlat aquest idioma al llarg del segles.

En català -i en especial, en el català que parlam a Mallorca- hi ha una forma d’expressar-se que amb un sol mot descriu d’una forma clara i llampant una idea molt gràfica. Així, per a dir que una persona te ganes de fer alguna cosa (ballar, caminar, pixar...), fem servir l’expressió «tenir ballera, caminera o pixera...»En castellà, seria «tengo ganas de», però amb un cert afegit de necessitat, pressa o urgència. Crec que els illencs ho entenem molt bé, mentre que, per a un no catalanoparlant, la qüestió és bastant distinta.

Aquests dies, amb això de la presentació de les candidatures per a les properes eleccions locals i autonòmiques, amb un continu aparèixer als mitjans de comunicació tot un seguit de fotos de grups de persones que, quasi sempre ben somrients, anuncien que es volen presentar per tal o qual partit, a una o altra elecció, se m’ha aparegut una paraula que penso que resumeix ben bé la situació i que crec que molts de mallorquins deuen pensar en veure aquestes imatges. La paraula és: comandera. (A la qual també hi podem afegir: figurera).

Així, amb independència de posicionaments ideològics, en qualsevol procés electoral convé distingir quant del comportament dels candidats es degut a un vertader esperit de sacrifici pels demés i a l’interès comú i, i quant s’ha d’atribuir a la comandera. Això es fa palès sobre tot en els cas d’unes eleccions locals o autonòmiques, en les quals hi ha moltes candidatures i els seus integrants solen ser més propers al votant.

D’aquesta forma, el grau de comandera que posi de relleu el comportament de cada candidat pot servir com índex a tenir en compte a l’hora de triar una o altra papereta en el moment de la votació. A més, evidentment, del posicionament ideològic de cadascú.