Espàrecs, esclatasangs i figues

Quan em vaig preguntar què tenien en comú els tres exquisits productes naturals que ens ofrena puntualment la terra fèrtil i diversa de la nostra illa, la resposta m’arribà d’una posada al dia de records. La planta herbàcia que creix entre espines, el fong més mallorquí i més desitjat i la fruita que no és fruita sinó un estoig de miniflors invertides no fa gaire feren la seva aparició quasi sincrònica en els mercats com objectes de comerç de nivell. Si reculàssim als anys setanta no trobaríem cap parada en els mercats que tengués a la venda espàrecs, esclata-sangs o figues. Llavors, aquests tres regals del camp mallorquí podien qualificar-se com una curiosa classe de bens extra-commercium. La gent només en podia fruir si tenia finca, si els anava a cercar a les voreres o llocs escollits o tenia amics i parents que els fessin algun present.

La situació, paradoxalment, no ha baratat gaire perquè el mercat ha anat a la seva bolla. Ara, els bolets que es posen a la venda de manera massiva en els mercats a la tardor no són els nostres esclatasangs, venen tots de la península. Interessant seria conèixer què se’n fa de la collita dels genuïns lactarius deliciosus que broten arreu de les garrigues mallorquines. Un mercat secret i exclusiu? Pràcticament tots els espàrecs que estan a la venda en els mercats són de cultiu, de varietats foranes i gust industrial. L’oferta de la nostra casta silvestre, també coneguda com espàrrec de marge, és escassa i els minimanats es venen a preu de canari jove, cosa que no és obstacle pel privilegi de poder gaudir, ni que sigui un pic o dos a l’any, del seu incomparable tast agrest amb flairança de mata de comuna. Jo els cuin en truita amb l’ajut d’un bon sofrit de base.

Les figues comercials mallorquines envaïren els mercats amb l’acompanyament de les catalanes i les valencianes. L’oferta és tan variada com la seva qualitat. Abunden les bordissot, blanques i negres, o les albacors però la que destaca és l’esvelta coll de dama, regna indiscutible de la festa. Els preus són precursors de l’actual inflació. Per acabar, una dita compartida per valencians, mallorquins i catalans: «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardal».