Habitatge, el repte que no es vol assumir

El dret a un habitatge digne ve imposat per la mateixa Constitució espanyola, l’article 47 és molt clar: Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

Malgrat això la falta d’habitatge destinat a la classe mitjana treballadora és actualment la principal preocupació que manifesta tenir la societat, el fet que s’hagi convertit en una inevitable situació d’emergència de l’habitatge evidència la gravetat del problema. Les institucions competents bàsicament Govern Balear i ajuntaments, han mirat cap a altra banda, fins al punt que en legislatures com l’anterior (2015-2019) no es va inaugurar un sol projecte d’habitatge públic, com mostren les dades que vàrem mostrar recentment des de l’Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil.

La nostra comunitat es situa a la cua espanyola i europea quant a polítiques per lluitar amb eficàcia contra la falta d’habitatge, especialment el que té com a objectiu la classe mitjana treballadora. En el cas de Palma l’habitatge públic sols representa l’1% de tots els habitatges, mentre la mitjana espanyola se situa entorn del 2,5% i l’europea en el 9,3%. Si volguéssim apropar-nos a la mitjana europea, en els pròxims trenta anys hauríem de construir 40.000 nous habitatges públics de lloguer, però la nostra realitat és molt diferent, en tres dècades sols s’han construït 1.756 pisos de lloguer.

Cal adoptar mesures urgents. L’habitatge cada vegada es concentra en mans de menys propietaris (30%) molts d’ells grans tenedors, suposant en la pràctica un monopoli que condueix directament a l’especulació, mentre al mateix temps creix de manera alarmant les famílies que no disposen de cap habitatge un 25%, sent les Illes Balears la comunitat de tota Espanya amb més grans tenedors entre 5 i 10 habitatges o més. La compravenda d’habitatges en el 2022 ha suposat una xifra de negoci de 7.544 ml d’euros, quasi 19.000 operacions amb un valor mitjà de 402.624 euros un 50% més que fa 20 anys, superant àmpliament el pressupost del mateix Govern Balear. Malgrat la magnificència de les xifres i les tensions econòmiques actuals el preu de l’habitatge continua en una escalada sense fre, pot ser el 2023 el preu del lloguer augmenti un 15%, la demanda no deixa d’augmentar mentre l’oferta privada està quasi paralitzada i la pública és inexistent.

Des del Fòrum de la Societat Civil sabem que adoptar mesures és urgent, per això, tenim una agenda d’objectius per a avançar cap al ple dret a l’habitatge digne. Per exemple, proposam habilitar estratègies per aconseguir que milers d’habitatges ara tancats, s’incorporin al mercat immobiliari en forma d’habitatge de lloguer a preu assequible per a la classe mitjana treballadora.Les institucions han de combatre l’infrahabitatge amb mesures polítiques decidides de rehabilitació en barris com Son Gotleu o el Camp Redó, controlar eficientment dels habitatges turístics il·legals, i blindar l’habitatge protegit front a la venda. Tot això obriria les portes a centenars d’habitatges que es podrien destinar al mercat de lloguer. En els darrers 20 anys sols s’han construït un millar d’habitatges públics en règim de lloguer, per uns 100.000 de promoció privada. Per això l’única política a mitjà termini per fer front a la situació actual és habilitar recursos econòmics suficients per construir habitatge públic de lloguer. Vull acabar amb una reflexió: el dret a un segon habitatge per part d’un no resident, no pot estar per damunt al dret a un primer habitatge per part d’un resident.