Ens convé que Iberia compri Air Europa?

La recent visita a la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB del Dr. Pierre Regibeau, economista en cap de la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea, va donar un parell de pistes al respecte de com pot anar i acabar l’anunciada compra, quins requisits se li poden exigir, i quines conseqüències pot tenir per a les Balears. Les meves impressions personals arrel de la seva visita, la conferència que va impartir, les respostes a les preguntes que se li van fer, i tot el què se’n sap de l’intent de compra, són les següents:

1. La lògica de la compra o fusió (que té el suport del govern espanyol) sembla ser la de crear el què s’anomenen ‘campions nacionals’: empreses prou grosses amb capacitat de competir a nivell internacional, sovint a costa de què el campió tingui un excessiu poder de mercat en el propi país (amb el què això vol dir pels propis ciutadans en termes de major preus, etc.). En aquest cas concret, la idea del ‘campió nacional’ es plasmaria en la creació d’un súper ‘hub’ a l’aeroport de Barajas, Madrid, amb la intenció de competir amb altres ‘hubs’ europeus, en especial pel què fa a la connectivitat d’Europa i Espanya amb Llatinoamèrica. No està gens clar en general que la política de promoure ‘campions nacionals’ sigui una bona estratègia pel país en el seu conjunt, precisament pel cost que sol tenir en termes de menor competència interna.

2. Les conseqüències per a les Balears serien clares: la integració d’Air Europa dins el mateix grup d’Ibèria i Vueling suposaria a priori una reducció en la competència en moltes de les rutes amb destí-origen a les illes. El professor Juan Luis Jiménez de la Universidad de las Palmas de Gran Canaria ho va analitzar l’any 2019 quan hi va haver el primer anunci de la intenció de compra. Centrant-nos en Palma, Eivissa i Menorca, va observar com hi havia moltes rutes (cap a Barcelona, Madrid, Alacant, etc.) en les que es passaria de comptar amb 2 o 1 única aerolínia, enlloc de tenir-ne 3 o 2. Òbviament, en tal cas, l’impacte en preus i connectivitat podria ser enorme.

3. El Dr. Regibeau va indicar com és precisament en aquests casos en els que hi paren més atenció: quan una fusió suposa passar de tenir 2 enlloc de 3 o 1 enlloc de 2 empreses competint entre si. Llavors, per tal de permetre la fusió s’exigeixen ‘remeis’ per a evitar aquesta pèrdua de competència. Concretament, assegurar que almenys una nova aerolínia passa a operar en les rutes afectades (probablement forçant a les aerolínies fusionades a transferir els ‘slots’ corresponents). Aquesta mateixa anàlisi es durà a terme es clar en totes les rutes afectades per la compra, també a priori en les rutes internacionals. Ara bé, un aspecte afegit que podria dificultar l’acceptació de la fusió per part d’Europa seria precisament el fet que tant Iberia com Air Europa compten amb un ‘hub’ a Madrid: la fusió elimina la competència entre empreses amb hub, cosa que no es corregeix simplement assegurant que noves aerolínies sense ‘hub’ passin a cobrir les rutes on es redueix la competència per l’avantatge que suposa tenir un hub (enfront de no tenir-lo).

4. A les Balears tenim una raó de pes afegida per a ser reticents a la fusió: si la compra tira endavant deixarem de comptar amb la seu d’una important empresa del sector turístic amb tot el què això suposa, per exemple, en termes d’ocupació de qualitat. Aquest aspecte, òbviament, no és rellevant per Competència, però sí ho és per a nosaltres (i potser podria ser-ho pel govern espanyol si li preocupés tenir un país amb una geografia econòmica menys concentrada a Madrid; desafortunadament, aquest no és el cas).

Resumint, hi ha bons motius des de les Balears per a ser escèptics al respecte de la conveniència de la compra d’Air Europa per part del grup IAG (Iberia): per una banda, el risc de menor competència en les rutes a les illes; per altra banda, la pèrdua de la seu d’una important empresa del sector turístic. Per això crec que tenim sort que el tema es dugui des de Competència a Europa, no només per la capacitat de Regibeau i del seu equip d’economistes, si no també per la seva major independència enfront de les pressions de les pròpies empreses i, sobretot, del govern espanyol. Si permetre aquesta compra es dugués exclusivament des d’Espanya, la meva impressió és que els requisits (o remeis) exigits serien molt menors i, per tant, tiraria endavant amb molta major facilitat. La decisió final, però, no depèn del mateix Regibeau, sinó de la comissària de Competència de la Comissió Europea qui, desafortunadament, potser pot ser més receptiva a les pressions espanyoles (per cert, estaria bé també saber quina és l’opinió del govern balear, partits del qual formen part del govern espanyol). En qualsevol cas, segons va explicar el Regibeau en una entrevista en aquest mateix diari, coneixerem la decisió final de la Comissió Europea aproximadament d’aquí a un any.