Tribuna

Avançant cap a la transició social

Andreu Grimalt

Andreu Grimalt

No pot haver-hi solucions senzilles a problemes complexos, ni podem pensar a avançar cap a una societat més justa sense tenir en compte la gestió del canvi climàtic que alguns intenten negar ni apostar per una reestructuració profunda d’un model productiu que, quan funciona a ple rendiment, és incapaç d’aconseguir que desenes de milers de persones escapin de la pobresa i l’exclusió social.

Per això, des del Fòrum de la Societat Civil vàrem presentar a finals de l’any passat El futur que volem, un document de propostes i projectes orientats a la consecució de tres grans transicions, l’econòmica, l’ecològica i la social, perquè totes les persones que viuen aquesta terra nostra puguin somiar en un futur més igualitari, just i inclusiu.

Les propostes per a la transició social no només parteixen de l’òptica de lluita contra la pobresa (el meu camp de treball i una qüestió sens dubte fonamental) sinó que tenen una visió molt més ampla que va des de la governança fins a la defensa de la nostra cultura, passant per una real igualtat de gènere.

Començant per l’assumpte que tinc més proper que tenc més proper, tant el Fòrum com EAPN treballam per assolir l’erradicació de qualsevol forma de pobresa i exclusió, posant el focus en la garantia de drets (a l’existència material, a un habitatge digne, a la no discriminació, etc.) i en la lluita contra les creixents desigualtats. Aquest desig ha de passar inevitablement per una valenta reforma fiscal que redistribueixi efectivament la riquesa i per normatives i controls que impedeixin l’especulació, l’elusió i l’evasió a la qual malauradament estam acostumats.

A més, i perquè la transició no n’entén, d’edats, el document recull també propostes orientades als infants, als que hem de garantir el seu desenvolupament físic, mental i social en condicions de llibertat i dignitat, als joves, que han de poder participar de manera efectiva en el disseny i formulació de les polítiques públiques, i a la gent gran, apostant per un envelliment actiu, unes pensions dignes i uns serveis comunitaris i d’atenció que evitin el seu desarrelament d’allà on viuen.

Des del Fòrum defensam que aquesta necessària transició s’ha de fer, d’una banda, afavorint la governança i la participació de la ciutadania i la societat civil, i d’una altra, reforçant el paper dels serveis públics. L’educació continua sent un important factor de reducció de les desigualtats i la pandèmia va demostrar un cop més la necessitat d’un sistema sanitari universal, digne i basat en la prevenció. Per la seva banda, els serveis socials han d’anar abandonant el paper de simples tramitadors de prestacions i, juntament amb l’atenció a la dependència, avançar envers l’acompanyament a les persones i el treball comunitari.

I a aquells que llancen, normalment de manera perversa, la pregunta de qui ho paga, tot això: de recursos, n’hi ha (només cal distribuir-los d’una altra manera); el que manca és valentia per aplicar les reformes profundes que es necessiten.

Per acabar, un aclariment. Haureu notat que gairebé no he fet referència a dues qüestions cabdals quan parlam de transició social: el dret a un habitatge digne, adequat i assequible i el dret a l’existència material concretat en l’aplicació d’una renda bàsica universal; i això és perquè abordar la nostra agenda d’objectius respecte a aquests dos temes ho deix per a posteriors col·laboracions en aquest diari d’altres companyes del Fòrum. L’avantatge de ser tants i tan diversos és que podem aprofitar al màxim les experteses sobre les qüestions que tractam al document El futur que volem i, també, tenir-ne visions àmplies i ben fonamentades.